L’home de cromanyó va aparèixer fa cinquanta mil·lennis, a l’Africà, començà a caminar, a finals del 2002 a Godella. Les seves primeres passes van estar acompanyades per: Mario, a la bateria, Joan, al baix; Peris, a la guitarra i Guerau, a la veu. Tots junts començaren a fer cançons, i veren que era bo. Poc a poc anaren unint-se més gent: Pau, al teclat; Guille, a la guitarra i Dani, al saxo. Al gener del 2003 van tenir la primera actuació, al Burjajove’03. Llavors es van afegir nous vents: Victor, al saxo; Balma a la trompeta i l’Arnau, al trombó. En el2004 van actuar a reu del País valencià, i a Saragossa. Aquet mateix any gravaren una maqueta amb cinc cançons.
Durant la segona meitat del 2005 la banda va sofrir una renovació, Pau i Guerau abandonaren el grup, Peris passa a cantar, es fitxa a Trontxu per la guitarra i a la Raquel als teclats. Al març de 2006, tornen a caminar; sel’ uneix Nacho, altre trompeta.
Al novembre del 2006 quedaren tercers en el VII Circuit de Musica en valencià. En el 2008 han quedat els quarts en el concurs“Emergenza” celebrat a la Sala Loco Mateo, a la ciutat de València.
Mp3.
Àcid Úric.
Àcid Úric, és una formació musical unipersonal, com a únic membre trobem al music polifacètic Oriol Cardona. L'Oriol ha format part d'un gran nombre de grups de rock; així en l'institut estigué dins de Caca Fugitiva. En els 90' entrà en Los Electricos i a Pua Lila. En el 1997, amb unes cançons escrites sota el braç, va donar vida a la formació Mama Set. Desprès d'aquesta experiència ha format part dels grups acústics, Ringus i Fluids.
Actualment forma part del projecte acústic Jam de Perles, com a tribut a “Pearl Jam” i de Gradus ad Parnassum. Com encara li queda temps, dirigeix i presenta el programa Rock en viu a radio Taradell.
El projecte d'Àcid Úric, es va iniciar al 2006 amb la gravació del disc “Èxplicit Lyrics”. Al gener del 2008 va treure el segon disc “Corrosivament”.
mp3: “Explicit Lyrics”, “Corrosivament”
Vídeos: “Petit esclau”
Aspencat.
Fa algun temps es va fer una formació anomenada “Baladre”, que durant alguns anys na va sortir de la sala d'assaig a Xaló. Amb l'entrada de nous músics i amb el canvi de nom, van fer el primer concert a la plaça de Xaló. El grup esta format per Kiko, veu; Pep, veu i guitarra; Ximo, veu i guitarra; Javi, baix; Cahuete, bateria; Pasqu, teclat i programacions; Jaume, percussió; Pere, congues; Cristopher, trombó; Rosendo trompeta i Augusto, saxo.
Durant els anys 2006 i 2007, "Aspencat" ha participat en més de quaranta concerts. Han actuat en el festival Arrels, l'Aplec dels Ports, la cloenda de La Gira d'Escola Valenciana i el Festival de Clips en Valencià organitzat per l'Inquiet.
A l'Abril del 2007 van treure al mercat el seu primer disc “La festa esta servida”, En aquest mateix any va ser semifinalistes al “Enganxa't a la música'07”, per una qüestió d'agenda va renunciar, i van ser substituits per “Baták”.
Vídeos: Consumisme, Sense renunciar, Moll.
Mp3. Estanislau Verdet les Cantimplores Marramiau i el llegisme.
Estanislau Verdet és un personatge creat per Pau Vallvé, compositor i múcic barceloní, allà pel 2005. A l’agost de 2006 crea la banda Cantimplores Marramiau, format pel mateix Estanislau Verdet (Pau Vallvé), veu i guitarra; Ramón l’Equilibrista (Bernat Castells), veus, guitarres, percussions i ukulele; Josep Mª Pistraus (Joan Vallvé), veus, guitarres, saxo i percussions; Professor Khan (Arnau Vallvé), bateria i cors; Paul Walls (Pol Valls), teclats, percussions i cors; Domènech Bergaulí (Enric Gomez), guitarra i mandolina; Judes Xanguet (Jordi Castells), percussions i melòdica; M.A (Miquel Àngel Cordero), baix i contrabaix; i Sant Coxis-Blau (Alex Sans), sonorització.
També, al 2006, treu al mercat el disc “ Un que de tant llest és tonto i un que de tan tonto és llest”. Defineix el seu estil com a “llegisme”, que amés sembla una corrent filosòfica. Les lletres barregen la critica, el sarcasme, la ironia i la burla amb un humor característic i propi.
Videos: “ Per fer país insulteu en català”; “M’agradaria ser un lemur”, “Beixamel i mató”.
Francesc Pedrotxe, conegut com a Doctor Dropo, comença la seva carrera musical en el 1989, formant part del grup, de rock alternatiu, Los Cutrones. En el 1993, juntament amb Joan Blasco, company de l'anterior banda, fundà el grup Dropo. En el 1997 presenten l'espectacle "La veu de un poble", on musiquen textos de diversos poetes. Gracies a aquet espectacle, durant el 1998 fan actuacions a llocs com: centres culturals, universitats, radio i televisió. El grup es desfà al maig de 1999, després de la mort d'una companya del grup, Andrea Miralles.
En el 2001, grava el seu primer disc en solitari, amb el nom artístic de Pedrotxe, titulat "Ningú no vol ser poeta", on amés de temes propis musica poemes d'Estellés, Marc Granell i Francesc Rodrigo. En el 2005 treu el seu segon treball "Entraran a ta casa". En el 2006 participa en els CD's col·lectius "Voz callejera" i "Incrustados en el escaparate", amb les cançons "Onze anys tenia" i "Hi ha un Home".
Mp3: "hi ha un home", "Federico, homenatge a Lorca", "La llum", "Una patria indispensable"
videos: " La muixeranga" "Plena ocupacio"
Oliva trencada.
Grup mallorquí format per: Pep Toni Ferrer, veu i guitarra. Floren Guillen, piano, melòdica, vibràfon i cors. Víctor Dorado, baix, timbals i veus. Joan Castells, guitarra, piano i veus. Michel Mesquida, percussions. Jordi Vidal xeremies (dolçaina) i teclats. Pep Toni, Floren, Victor i Michel, a la vegada formen part d'un grup Nova Ternura, abans anomenat Trailer.
Tenen al mercat un disc, titulat “La música en calma”, on combinen la tradició mallorquina amb el folk anglosaxó i la música pop.
Videos:
"Balearicu", video de Videoclip a un euro.
Xerramequ Piquismiquis.
Duet format per Marc Serrats, alies Xerramequ; i Marc Grau, alies Tiquismiquis. Tot dos han participat en diferents formacions. Aixi tenim que el Xerramequ ha estat en Matamala, Ensaladilla so Sistem, 116, Dijous Paella i Goldfinfer. Mentre que el Piquismiquis en Toni Manero i Goldfinger. Va ser en Goldfinger, on es van coneixer. L’any 2004 van treure el seu primer disc, “Xerramequ Tiquis Miquis”. En el 2006 treuen al mercat dos dics, “Obrador” i “Troctant”.
Cançonsen Myspace:
http://www.myspace.com/xerramequtiquismiquis
Videos:Canto.
http://www.youtube.com/watch?v=nsp_ay2m2Cw
La grip.
http://www.youtube.com/watch?v=o7pjjddWGbk
Tira.li Folk.
El grup suecà Tira-li Folk, esta format per: Mondu, dolçaina, flabiol, xalumeu i saxo; Xèlo, veu i percussions menors; Isabel, violí; Xavi, guitarra clàssica i elèctrica; Carles, baix elèctric i Mon, bateria i caixo flamenc.
Tira-li Folk, s'ho passa d'allò més be fent música tradicional del País Valencià i de la resta del Mediterrani, contagiant al públic el seu bon rollo. En els balls conten en animadors que ensenyen i animen al públic a participar del ball.
Han participat en el Fastafolk de Benicàssim, 2001; en el Xirivella Sona, 2004; en la Trobada d'Escoles en Valencià del Camp de Morvedre, 2004; en l'Espai Jove de Sueca, 2004 i 2005. Participant, amés, en els discos d'aquestos esdeveniments.
Mp3: Jota de Beniganim. Vals en Sol. Pa'n Pipes. Jota d'Alfarb. La Cirereta. El Sabater de Sollana. La primera carxofa del Tio Caliu. Caramella Polca.
Nou Romancer.
Allà pel mes de març de 1994, a la ciutat de Palma (Mallorca), un grup de joves musics es van ajuntar per a recuperar la antiga tradició dels romanços. D'aquesta manera va nàixer el grup Nou Romancer. Als instruments populars: guitarra, tambors, flautes, viola, i acordió; han incorporat instruments del pròxim orient: bouzouki i darbukka.
Em 1995 van enregistrar la seva maqueta, titulada “Nou Romancer. A la tardor de 1997 enregistraren el seu primer CD Blau com el sol, dics que va estar més de quatre setmanes entre els deu més venuts a Mallorca. Al febrer de 1999 començaren a gravar el segon disc, El lladre de les taronges, l'any 2000 la revista Enderrok el va considerar el cinquè millor disc de musica tradicional. Al juliol de 2003 enregistraren el seu tercer CD, titulat: La mentida i el titella. Al setembre i novembre de 2006, van gravar el quart disc, Llengua d'espases, dics en el que han col·laborat Miquel Gil, Lladó (Musica Nostra), Pau Debon (Antònia Font), entre altres.
MP·: San Joan, La meva ma, Don Blasco
Miquel Pujadó
El cantautor, Miquel Pujado, neix a Madrid el 20 de setembre de 1959. A l’edat de 16 anys, 1975/76, composa les seves primeres cançons, i xafa els seus primers escenaris. En 1982, el mateix any que es llicencia en filologia, grava el seu primer disc ”El temps dels fanals en flor”. En 1984 treu al mercat el seu nou disc “Calaix de sastre”. Al 1986 presenta el tercer disc, “Papiroflèxia”. En 1988, en el programa “Àngel Casas Show”, de la TV3, presenta el quart disc, “Mel i vinagre”, aquet mateix any les seves lletres guanyen el Premi al disc català de l’any. En 1990, enregistra el cinquè àlbum, “Ambaixadord’Enlloc”. Al 1992 treu al mercat la seva antologia, “ Temps avall”. En el 1993, treu dos discs, “La mala herba” i “Els companys primer”. 1995, nou disc, “Brasa de Fènix”. Al 1997 “Núvols i clarianes”, de nou les seves lletres reben el Premi al disc català de l’any. 1999, “Somriures que mosseguen”, 2002, “Estabilitat precaria”; 2003 “El temps no te importància”; 2004 “Entre la veu i els dits”. 2006 “La sínia i l’estrella. Suite d’Agustí Bartra”.
MP3: Núvols i clarianes- Somriures que mosseguen- Estabilitat precària-El temps no te cap importància- Entre la veu i els dits- La sínia i l’estrella.
Mogroman, de la terra delterro(Torro).
Mugroman va renàixer a l'estiu de 2003, d'un grup, anterior, anomenat Lapsus. Primerament el formaven Javi veu i guitarra, Raúl a la bateria i veu, Pasku al baix i Bernat a la dolçaina, tots de Xixona. El grup es va completar amb Rubén, de Mutxamel, a la guitarra; David, d'Agost, a la dolçaina i Jordi, de Xixona, també a la dolçaina.
Van resultar guanyadors del concurs l'Esclat'2004, dins del festival Rebrot de Berga. Segons en el En-poténcia de Catalunya Cultura.Tercers en el concurs de grups de la universitat Miguel Hernández. Al setembrede 2006 van guanyar el primer concurs de música en valencià BimRokc.
Tenen al mercat dos discs, “Cendra”,e ditat al 2004, i “Esclaus de la Nit”, editat en el 2006.
Mp3: Buscant un bar, Falsa solidaritat, Consumit, Cendra, deXixona.... (cançó de pasqua), La manta al Coll.
Vídeos: El canon de la llibertat
Roger Mas.
Roger Mas s'inicia els estudis musicals a la matinera edat de cinc anys, al seu poble natal Solsona. Set anys desprès debuta com a music d'orquestra de ball. És un dels fundadors del grup rock “Les Pellofes radioactives”. Desprès agafa la guitarra per a cantar les seves pròpies cançons.
En el 1996, als vint-i-un anys, la seva cançó “ Llums de Colors” guanya el concurs “Èxit” de Radio Catalunya i TV3. L'any següent surt al mercat el seu primer treball en solitari “Les flors del somni”. En 1997 participa, juntament amb Les flors i Luís Paniagua, en el Circuit Acústic “ACIC97”, actuant en locals de Barcelona, Mataró, Tarragona i Girona. En 1998 forma part del grup literari “La Tecla” i participa en diferents recitals poètics per tot el Principat. En aquet mateix any publica el seu primer libre de poemes, “Flors, Somnis, camins i serps”. El 1999, juntament amb l'Eduard Canimas i el Gerard Jacquet, creen l'espectacle “Cruïlla de Cantautors”, actuant per tot el Principat. En aquet mateix any publica el seu segon treball, musical, “Casafont”. Disc que rep el premi de la critica al millor cantautor i el de l'Enderrock. En el 2000 publica el segon llibre amb narracions curtes i poesies, “ La teulada és oberta i no sé on son les parets”. En 2001 publica el tercer disc “Roger Mas & les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells”, disc premiat amb l'Enderrock i de la critica al millor disc, que rep per segon vegada.
En el 2002 participa en tres espectacles, “Roger Mas & Les Flors”, “Canta Poesia” i el “Verdaguer Pop” en els quals comparteix escenari amb La Carrau, Pastora i Titot. En 2003 publica el seu quart disc “dp”, considerat el millor disc català del any per diari AVUI. En el 2005, juntament amb Miquel Gil, Lídia Pujol, Cris Juanico i la cantaora Alba Guerrero, participa en l'espectacle “Notícia del Regne de Mallorques”, dirigit per Toni Xuclà. En aquet mateix any publica el quint disc, “Mistica Domèstica”, el més premiat (Enderrock. Al millor dics de l'any i de la critica al millor disc de musica d'autor; Premi ARC i Premi Altaveu.
Videos: “L’home i l’elefant”, “I la pluja es va asecar”
Carles Enguix i els 03.
Carles Enguix va començar la seva carrera musical en un grup de rokc en castellà, allà pels finals del 60. grup que abandonà en el 1973. Durant la transició va descobrir la Nova Cançó. El 1983 va tornar als escenaris, aquesta vegada cantant en català. En el 1987 va gravar una cinta titulada “Carles Enguix i Engranatge”. En 1991 un altra cinta titulada “D'urgència”. 19962 el CD titulat "Estima”. 2002 el CD titulat” Corall” i el CD titulat “És Carles Enguix”. 2004 el CD “Deflagració”.
Actua acompanyat pel grup “O3”, format per un baixista, un bateria, un teclista i el propi Carles amb la guitarra, clàssica i elèctrica amés de les veus. El seu estil es basa, bàsicament, en la musica negra: blus, soul, jazz, pop, etc.
Vídeodel concert a l'auditori de Manuel, el 3 d'abril de 2007:
David Vidal.
El menorquí David Vidal en el 1994 se'n va anar a Badalona per a estudiar en el Conservatori Professional de Música de Badalona. En 1998 acaba els estudis amb el grau deprofessional. Alternava els estudis amb l'activitat de cantautor, és guardonaten la "Iª Edició d'Art Jove", el "II Festival Ciutat de Manacor". En 1998 amb la cançó "Sobre el teu cap en blat" guanya el 1r premi de la "Cançó d'autor a Catalunya Ràdio". En el 1999, es trasllada a Mallorca, va abandonat la musica clàssica. L'any 2000 actua en la "Iª Muestra Nacional de la Canción de Autor (Cantigas de Mayo)" a la ciutat de Múrcia.
En el 2001 publica el seu primer disc "Argila";en el 2003 "Estalactites", i en el 2005 "Aire en zel".
Vídeo: Aire en zel
La Carrau, folk evolutiu.
El grup La Carrau, es va formar a Terrassa, en el 1297. Com a banda de format folk clàssic i de ball. En el mateix anyparticipen en el Circuit Folk'97, ien festivals folklòrics a Bèlgica i Polònia. En 1999 comencen la gravaciòde la seva primera maqueta Escaliva damecànica, publicada en el 2000. En el 2001, la banda es reformada amb la inclusiò d'una secciò de vent (trompeta, saxo i trombò). En el 2002, donen allum el seu primer disc Una dotzena. Gràcies a aquet disc participen en festivals com: Senglar Rock (Catalunya), Klakrok (Bèlgica),Guirigall (Ares del Maestrat), etc. L'11 des setembre de 2004, Diada de Catalunya, presenten el seu segon disc, Quin bon bori, en el Passeig deLluìs Companys a Barcelona.
Musicalment barregen instruments tradicionals,violi, lláüt, acordiò, mandolina, guitarrò; de vent, trompeta, saxo i trombò amb instrumentsmoderns, bateria, baix, guitarra elèctrica, etc. Compten amb una sonorització ùnica que uneix essències populars catalanes amb les mùsiques del mon, en aquet aspecte han revitalitzat la musica d'arrel tradicional. El seu repertori compta amb peces tradicionals catalanes i fusions de ritmes i melodies mediterranis i anglosaxons.
Mp3: Golf,Noguera i Garona.
Video: DJcapital.
Saüc.
En 1997, unacolla d'amics de Castelló de la Plana: Sàlvia, Mireia, Toni, Dani, Pau, Albert,Ramon, Blai i Vicent, formen el grup, de musica folk, Saüc. Allà pel setembrede 1997 van començar a cantar cançons populars, de Catalunya i del País Valencià. A l'any següent s'afegeixen l'Albert i el germans Martí: Blai i Ramon. D'aquesta època son cançons com: La presó de Tibi, Lafabrica de Segarra, Tio Caliu, Endimonià, Xotissalat, Sant Joan, Xoriço d'a pam, etc. En 2.000, el grup va decidir renovar el seu repertori. Açò els va portar una crisi, fins i tot van deixar de fer concerts, i van abandonar Ramon, Blai i Vicent, permotius personals. En els mesos d'estiu, Jordi i Elena, van entrar en el grup. Amb el nous membres, Saüc reviscola. Poc a poc van ampliant el repertori,afegint-li cançons pròpies. A principis de 2001 s'incorpora Ayo, que va donar l'impuls definiu a la formació. El 10 de març de 2001, van estrenar la nova temporada en el Casal Jaume I. Tenen un Cd titulat “Quan el sol encén la Mar”,que van presentar al gener de 2002 en la llibreria Babel de Castelló.
En el 2004, abandonen la formació, Toni que se'n va a Barcelona, i és substituït per Lluis; poc després abandonen l'Albret i Elena; i Salvia deixa la música. en el mateix any entra Xulio.
Actualment els menbres de Saüc son: Pau:Guitarrons, llaüt, baix i percusions menors. Xulio: sac de gemecs, bouzouki i acordió. Dani: veu, guitarra, llaüt i flautes. Mireia: brdhram, castanyetes carsh, percusion smenors i veu. Jordi: caixó, darkuba, bendili percusions menors. Lluis: guitarra, bandúrria, llaüt i veu.
*L'article ha estat actualitzat gràcies a Dani, menbre de Saüc.
Música Nostra.
Música Nostra neix com a grup en el 1981, de la ma de Miquela Lledó veu, Pep Toni Rubio flauta i xeremia, i Toni Pastor llaüt i guitarres. Actualment el grup es completa amb: Bernat Cabot al violi, Jimmi Torres al baix, Pep Balaguer a la guitarra i Hugo Sócrate a les percussions. La seva tasca, te com a base la recerca i muntatge de la música tradicional mallorquina. Han contribuït a la recuperació del “Ball de bot”, el ball nacional de Mallorca. Han publicat vuit discos: “Ball de bot” 1981, Vetllades d’antany 1983, Va de jota 1985, Ballant a sa plaça 1988, Deu anys 1989, Giravolt 1992, guardonat com a Millor disc Català en l’11a edició dels Premis de Ràdio 4/RNE de Barcelona en 1993; De dia i de nit 1996, En directe 2000 i Musica nostra canta Nadal 2001.
Mp3: Jota d’es guardia. Fandango de tardor. Jota pen Guillem. S’espadella. Ramellet( amb en Tomeu penya). Nadala menorquina.
Vall Folkska.
Primerament era un grup que actuava en les festes majors dels pobles, es feien anomenar “Pressupost Limitat”. El seu repertori estava nodrit de musica ballable, paxanga. Però al febrer de 2002 van decidir reinventar-se per a cantar les seves pròpies cançons. Per a rematar la reinvenció havien de trobar un nou nom, més acord amb la nova forma. Llavors van fer una simbiosi entre l'antiga denominació de la Vall de Ribes, d'on son naturals, i dels estils musicals folk i ska; aleshores va sorgir “Vall Folkska”.
Una vegada tot engegat es van presentar a un concurs de “joves músics” a Ripoll, i mira per on es va erigir en guanyadors. Gracies a aquet premi van enregistrar la seva primera maqueta “Aparta't bitxo que et trepitxo!”. Han resultat finalistes en el “Enganxat a la música 2004” de Reus, al “VicSona'05” i en el “SONA9” de 2005.
Mp3: Deskarat. Palestina. Línies en blanc.
Owix, amb un parrell....
El grup OWIX, es va ordir, per a participar en el concurs “Tirant de Rock-1994” a Sant Vicent. Concurs, en el qual van assolir el primer lloc. Com a premi, van gravar un CD compartit, amb: Anselmos, Obrint Pas i The Jam-ones. Gracies a aquet reconeixement, durant el 1994 i 1995, van actuar en concerts, festivals i acampades per tot el País València.
En 1995 van enregistrar el seu primer CD, “La senda del cel”, a Benidorm. Aquest CD compta amb vuit cançons, entre les quals destaque. La senda del cel, que li dona títol al disc, Males llengües i la versió particular de La manta al coll. A partir d'aleshores el grup veu minvar els seus concerts, en anar separant-se membres del grup. Tant és aixi, que en el 1999 na van tenir cap actuació, i a més a més el bateria va vendre l'instrument, i se'n va anar a Cuba.
Desprès de la desfeta, sols van quedar dos membres, Ximo Guardiola i Pere Samblas, no obstant segueixen amb el projecte, i en el 2000 s'incorporen al grup, Euge Savall, al violi; i Tòfol Pla, a la bateria, donat inici ala segon etapa d'OWIX. A partir d'aquest moment van augmentat, progressivament, als concerts. En el 2002 graven el seu segon disc, “Al País Valencià”. Disc amb cansons critiques, reivindicatives i de lluita contra el menfotisme. D'aquest disc destaque: Al País Valencià, que li dona nom, Guerra a la vista i Karpanta diem.
.
Mp3: feu clik a sobre els títols de les cançons.
Video:
http://lallum.org/www/article.php?story=20060407181216215
Pota Lait, roc pagès d’Eivissa.
Els eivissencs Pota Lait,combinen els instruments d’un grup de rock, amb els del folkor eivissenc, com: castanyetes, flauta pagesa, xeremies, etc. Les lletres divertides, i amb un contingut rural, ha fet que sovint siguen comparats amb els “Mojinos Escocidos”. No obstant estem davant un grup que te un estil propi, que podríem definir com a Rock pagès eivissenc,amb molt d’humor i molta broma. El grup esta format per Alfredo Marí (veu), Víctor Pablo Alcalde ( Guitarra, mandolina, xeremia, harmònica i cors), Miquel Arredondo (Guitarra), Juanan Colomar (baix), Pedro Cardona (bateria i castanyetes). Han publicat dos treballs, el primer “Pota Lait”, amb 12 cançons, i el segon titulat “Aferra-t’hi fort”.
mp3:
A sien
uep.garrova.com
Pepet I Marieta.
(El cantautor catxondo)
Desprès de passar per varis estils i formacions musicals,Culs Cults (ska reaage) De Dol (pop gòtic) i Fungs (pop independent), Josep Bordes decideix encetar la seva carrera en solitari. Aleshores sorgeix Pepet i Marieta, amb un repertori acústic, acompanyat de bon humor.
En el 2002 va enregistrar la seva primera maqueta “4 xispis i una canyeta”, el mateix any queda tercer en el Certamen de Cantautors de Viladecans. En el 2003 guanya el concurs Enganxa't a la música'03, motiu pel qual va enregistrar el seu primer disc “Sempre hi ha un pedaç pa un descosit” (Edicions singulars 2004). Ara en el 2006 a tret al mercat el seu segon disc “Xalera” (Discmedi 2006); en aquet nou disc trobarem estils tan variats com: paxanga, reaage, rok and roll, pop, tango, bolero, jota i xa-xa-xa.
Aquí podeu veure uns vídeos d'en Pepet i Marieta:
“Saps com comença però mai com s'acaba”.
Homenatge a l'Ovidi “La fera ferotge”.
Pepet amb els Quicos.
Pau alabajos I els musics furtius.
En Pau Alabajos, Vicent Sanchís i Ricard Chulià van començar les seves actuacions al carrer Miquelet de València ciutat. Lloc on tocaven cada diumenge per la tarda. En el 2003 va entrar en contacte amb Hermes Mas, tocaren en la Plaça de la Mare de Déu, a València. Van actuar en el pub cafè teatre “Lo Rat” de Torrent, i gravar una maqueta amb cinc cançons. En 2004 actuaren en la Facultat de Medicina de la Universitat de València, durant la Setmana Cultural. També participaren en un concurs de cantautors a Viladecans, i van aprofitar per a tocar en les rambles de Barcelona. Poc a poc van anar afeginse altres membres, el percussionista Juancho Carrión, la violinista Laura Navarro i el trompetista Roberto Morcillo. Al juny de 2004 van fer algunes actuacions dins del “Circuit de Musica Jove” de la comarca de l'Horta. Al mateix temps van guanyar el II concurs de Música jove “Nosaltres també C@ntem” de Montcada (l'Horta). No obstant siguen tocant en el carrer Miquelet de València, on un diumenge els va escoltar Vincent Sengermés, productor de la discogràfica “Cambra Rècords” i els va proposar gravar un disc. Aleshores van ampliar la formació amb el pianista Fede Mahiques. Entre Juliol i agost de 2004 van enregistrar el seu primer disc “Futur en venda” a l'estudi Cambra. En dita gravació amés dels components del grup han col·laborat: el baixista Oscar Sanjaime, el guitarrista Andreu Garcia de “Soul Atac”, Xavi Mada, a l'acordió, l'Enric Bernabé ala Mandolina i citara, Issac Senchermés, Joan sengermés i Adrià Barenca tots tres guitarres elèctriques.
Escolta algunes cançons del albun Futur en venda
Futur en venda
Abisme
Explicita
* les fotografies son de la fotògrafa: Laia Marqués
Cris Juanico.
El menorquí Cris Juanico va començar la seva carrera musical formant part del grup Caca's Power; desprès, amb alguns exmembres dels Caca's creen un nou grup els Ja T'ho Diré. A banda de Ja T'ho Diré, inicia una altra aventura Menaix a Trua, format per ell, Toni Xuclà i Juanjo Muñoz, aquet últim membre de Gossos. Col·labora amb diferents grups, com ara: S'albaida, Toni Xuclà, Pep Poblet, Gossos, Marisa Rojas, Inventari, etc.
En 2004 va treure al mercat el seu primer disc en solitari “Memòria”, on recull cançons populars menorquines, en clau pop rock. En aquet disc trobem les cançons: “Ses al·lotes i sa Jova de Sant Lluís”, “Na Catalina de Plaça”, “Morena”, Na Dolores”, “Roseret”, “Ritme&Gloses”, “A la ciutat de Nàpols”, “Oh, brotet de murta tendra”, “Una dona llarga i prima”, “Na Cecília”, “Val més que no em casi”, “Els llagosts de Ciutadella” i “Morena mix”. En 2005 publica el seu darrer treball, acompanyat per Els Mags de Binigall, titulat “Jocs d'amagat”. Formen part d'aquest ultim disc, les cançons: “Joli vaig donar tot”, “ Es moment”, “Sa lluna de la una”, “Passa sa gent”, “Mostres es nas”, “Pell de melicotó”, “Teta”, “Vas de puntetes”, “Te seguiré”, “Entre moreres”, “Dic no!” i es vey marí”.
Quico el Celio, el Noi i el Mut de ferreries; musica, espectacle i humor.
Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, fan musica tradicional de les Terres de l'Ebre. Musicalment, i culturalment, aquestes terres son un pont entre les terres del País Valencià, Aragó, i del principat. En els seus espectacles defenen la cultura rural i el localisme, canten jotes i fandangos, en la parla de la comarca. Els integrants del grup, abans de sortir, es caracteritzen i ens transformen amb els personatges. En els espectacles, uneixen musica i humor, on el públic participa de manera molt activa.
Discografia: “Es cantava i es canta.” (1984). “Si no fos” (1996). Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries” (1998). “Mira bé el que et dic!” (1999). “Vinguen quan vulguen!” (2001). “Lo Misteri de Nadal” (2002). “10 anys” (2003). “No es pot viure!” (2004).
Lletres:
Fent clic sobre els noms dels discs s'accedeix a les lletres de les cançons dels mateix, on amés es poden sentir fragments da algunes.
Miquel Gil, musica d'arrel valenciana.
Quan escolte les cançons de Miquel Gil, en transporta a la meva infantesa, a les eres, al cant de batre. Els camperols valencians, sempre han cantat durant les seves tasques agrícoles, de la mateixa manera que ho fa Miquel Gil. Diuen els entesos que el seu estil te una clara vocació mediterrània i mestissa, serà així, però, per a mi és un cant d'arrel tradicional valencià.
Desprès de varies experiències musicals, amb Al Tall, primer, i, desprès amb Terminal Sur, en el 1997 va editar un CD, en castella, anomenat “Buscando tu olor”, on destaca la cançó “Desesperao”. Aquesta cançó va estar durant deu setmanes en top-10 de la llista etnica de “The weekly Nationally Syndicated Radio Program” als Estats Units en 1999, i incloïda en el recopilatori “A mediterranean Odissey” (Putumayo). Desprès ha colaborat en el CD “Bob Dylan revisado” amb un aversio llatina de “Gotta serve somebody”. Amb “Vecino molesto” participà en el CD “Sentir la Ciutat”, i el disc “Cavall de fic” de Mª del Mar Bonet, en la canço “La ploma de perdiu”.
En 2002 edita “Orgànic”, on musica poemes de Joan Barceló, Antoni Fornés, Ramon Guillem, Isidre Martínez, Anna Montero, Ramon Ramon, Teresa pasqual, Josep Piera i Enric Cassasas. “Organic” va ser premiat com el millor dics en català l'any 2002. En el 2005 treu al mercat el CD “Kata”, aqui ha musicat poemes de Vicent Andrés Estellés. Manel Rodríguez Catelló i Jaume Perez Montaner. Auqt disc ha estat elegit com el millor disc de folk de 205 per la revista musical Enderrock.
Miquel Gil, ha recuperat una forma de cantar, amb fondes arrels en la terra valenciana. Una forma de cantar, que els valencians duguem dins del subconscient, una forma de cantar que ompli l'anima.
T Tomeu Penya, el cowboy mallorquí.
Tomeu Penya és un cantautor mallorquí, al qual li agrada la musica folk americana, el folk tradicional de les illes i els Bee Gees, de la primera època. Donat el seu estil musical, així com que sempre actua amb un capell (barret en mallorquí) es conegut en el sobrenom del cowboy mallorquí, que a ell li agrada més definir-se com a “pagès mallorquí”.
Un dia va decidir agafar la guitarra i viatjar per tota Europa, actuar en petits locals d'Alemanya, Dinamarca, Suècia, etc.; però enyorava la seva terra i va decidir tornar. Ja en el seu poble, Vilafranca de Bonany, va començar a composar cançons, i amb el recolzament, econòmic, d'uns, entre el quals estava el rector del poble va gravar el seu primer disc “Cant a la Vila” (1980).
Tomeu Penya fa una musica agradable i atractiva per a tot hom; per això en els seus recitals trobem gent de totes les edats, on tot lo mon desfruita amb la seva musica.
Discografia:
1980- “Tomeu Penya canta a la vila”.1982-“Càrritx i roses”. 1984-“Coverbos”. 1985-“Illamor”.1986-“Mallorquins i catalans”.1987-“Tomeu”.1989-“Arrels”.1990-“Els cors ferits”. 1992-“Sirena” i “10 anys d'èxits”. 1994-“Una uclada d'ull”. 1995-“Anuats”. 1996-“Balades”. 1997-“De tot cor”. 1998-“Penya al descobert”. 1999-“Antologia”. 2001-“Això és pecat”. Enguany “Fácil” el seu primer dics en castellà.
