El calaix d'en Toni.

L’home de cromanyó va aparèixer fa cinquanta mil·lennis, a l’Africà, començà a caminar, a finals del 2002 a Godella. Les seves primeres passes van estar acompanyades per:  Mario, a la bateria, Joan, al baix; Peris, a la guitarra i Guerau, a la veu.  Tots junts començaren a  fer cançons, i veren que era bo. Poc a poc anaren unint-se més gent: Pau, al teclat; Guille, a la guitarra i Dani, al saxo. Al gener del 2003 van tenir la primera actuació, al Burjajove’03. Llavors es van afegir nous vents: Victor, al saxo; Balma a la trompeta  i l’Arnau, al trombó. En el2004  van actuar a reu del País valencià, i a Saragossa. Aquet mateix any gravaren una maqueta amb cinc cançons.

Durant la segona meitat del 2005 la banda va sofrir una renovació, Pau i Guerau abandonaren el grup, Peris passa a cantar, es fitxa a Trontxu per la guitarra i a la Raquel als teclats.  Al març de 2006, tornen a caminar; sel’ uneix Nacho, altre trompeta.   

            Al novembre del 2006 quedaren tercers en el VII Circuit de Musica en valencià.  En el 2008 han quedat els quarts en el concurs“Emergenza” celebrat a la Sala Loco Mateo, a la ciutat de València.

Mp3.

Àcid Úric.

Àcid Úric, és una formació musical unipersonal, com a únic membre trobem al music polifacètic Oriol Cardona. L’Oriol ha format part d’un gran nombre de grups de rock; així en l’institut estigué dins  de Caca Fugitiva. En els 90′ entrà en Los Electricos i  a Pua Lila. En el 1997, amb unes cançons escrites sota el braç, va donar vida a la formació Mama Set. Desprès d’aquesta experiència ha format part dels grups acústics, Ringus i Fluids.

         Actualment forma part del projecte acústic Jam de Perles, com a tribut a “Pearl Jam” i de Gradus ad Parnassum. Com encara li queda temps, dirigeix i presenta el programa Rock en viu a radio Taradell.

         El projecte d’Àcid Úric, es va iniciar al 2006 amb la gravació del disc “Èxplicit Lyrics”. Al gener del 2008 va treure el segon disc “Corrosivament”. 

mp3: “Explicit Lyrics”, “Corrosivament”

Vídeos: “Petit esclau”

Aspencat.

            Fa algun temps es va fer una formació anomenada “Baladre”, que durant alguns anys na va sortir de la sala d’assaig a Xaló. Amb l’entrada de nous músics i amb el canvi de nom, van fer el primer concert a la plaça de Xaló. El grup esta format per Kiko, veu; Pep, veu i guitarra; Ximo, veu i guitarra; Javi, baix; Cahuete, bateria; Pasqu, teclat i programacions; Jaume, percussió; Pere, congues; Cristopher, trombó; Rosendo trompeta i Augusto, saxo.

         Durant els anys  2006 i 2007, “Aspencat“ ha participat en més de quaranta concerts. Han actuat en el festival Arrels, l’Aplec dels Ports, la cloenda de La Gira d’Escola Valenciana i el Festival de Clips en Valencià organitzat per l’Inquiet.

         A l’Abril del 2007 van treure al mercat el seu primer disc “La festa esta servida”, En aquest mateix any va ser semifinalistes al “Enganxa’t a la música’07”, per una qüestió d’agenda va renunciar, i van ser substituits per “Baták”. 

Vídeos: Consumisme, Sense renunciar, Moll.

Mp3.

Es Reboster.

            Grup format per gent de Santa Margalida (Mallorca), duen el nom de Es Reboster, pel fet que el local on assagen esta en una finca del mateix nom, situada a les afores de la vila. Pel grup ha passat molta gent, alguns s’han quedat i altres han marxat. Es Reboster està format per, Margalida Pericàs i Marta Fernández a la Veu, Joan Garau al Baix, na Joana Abrines i en Pere Estelrich a les guitarres, en Pere Antoni Pericàs al Saxo, Pep Garau a la trompeta, Biel Perelló al trombó, Miquel Amengual a la bateria i en directe es reforça amb en Bartomeu Alomar als teclats i n’Alberto Sierra a les percussions. El seu estil el podem definir com a ska-punk, amb unes lletres currades i reindicatives acompanyada amb una música ballable.

         En el 2002 van gravar una maqueta sota l’original títol “Sa Maqueta”  i al 2006 van treure al mercat el seu primer CD, titulat “ Sono qui!”.

Vídeos: “Que em farem”, “Inmigrant“, Es Reboster a Tàrbena (Es meu poble). 

Estanislau Verdet les Cantimplores Marramiau i el llegisme.

    Estanislau Verdet és un personatge creat per Pau Vallvé, compositor i múcic barceloní, allà pel 2005. A l’agost de 2006 crea la banda Cantimplores Marramiau, format pel mateix Estanislau Verdet (Pau Vallvé), veu i guitarra; Ramón l’Equilibrista (Bernat Castells), veus, guitarres, percussions i ukulele; Josep Mª Pistraus (Joan Vallvé), veus, guitarres, saxo i percussions; Professor Khan (Arnau Vallvé), bateria i cors; Paul Walls (Pol Valls), teclats, percussions i cors; Domènech Bergaulí (Enric Gomez), guitarra i mandolina; Judes Xanguet (Jordi Castells), percussions i melòdica; M.A (Miquel Àngel Cordero), baix i contrabaix; i Sant Coxis-Blau (Alex Sans), sonorització.
         També, al 2006, treu al mercat el disc “ Un que de tant llest és tonto i un que de tan tonto és llest”. Defineix el seu estil com a “llegisme”, que amés sembla una corrent filosòfica. Les lletres barregen la critica, el sarcasme, la ironia i la burla amb un humor característic i propi.

    Videos: “ Per fer país insulteu en català”; “M’agradaria ser un lemur”, “Beixamel i mató”.

        Francesc Pedrotxe, conegut com a Doctor Dropo, comença la seva carrera musical en el 1989, formant part del grup, de rock alternatiu, Los Cutrones. En el 1993, juntament amb  Joan Blasco, company de l’anterior banda, fundà  el grup Dropo. En el 1997 presenten l’espectacle “La veu de un poble“, on musiquen textos de diversos poetes. Gracies a aquet espectacle,  durant el 1998 fan actuacions a llocs com: centres culturals, universitats, radio i televisió.  El grup es desfà  al maig de 1999, després de la mort d’una companya del grup, Andrea Miralles.

         En el 2001, grava el seu primer disc en solitari, amb el nom artístic de Pedrotxe, titulat “Ningú no  vol ser poeta“, on amés de temes propis musica poemes d’Estellés, Marc Granell i Francesc Rodrigo. En el 2005 treu el seu segon treball “Entraran a ta casa“. En el 2006 participa en els CD’s  col·lectius “Voz callejera” i “Incrustados en el escaparate“, amb les cançons “Onze anys tenia” i “Hi ha un Home“.

Mp3: “hi ha un home“, “Federico, homenatge a Lorca“, “La llum“, “Una patria indispensable“

videos: ” La muixeranga” “Plena ocupacio”

Oliva trencada.

          Grup mallorquí format per: Pep Toni Ferrer, veu i guitarra. Floren Guillen, piano, melòdica, vibràfon i cors. Víctor Dorado, baix, timbals i veus. Joan Castells, guitarra, piano i veus. Michel Mesquida, percussions. Jordi Vidal xeremies (dolçaina) i teclats. Pep Toni, Floren, Victor i Michel, a la vegada formen part d’un grup  Nova Ternura, abans anomenat Trailer.

         Tenen al mercat un disc, titulat “La música en calma”, on combinen la tradició mallorquina amb el folk anglosaxó i la música pop.

Videos:
“Balearicu“, video de Videoclip a un euro.

Xerramequ Piquismiquis.

         Duet format per Marc Serrats, alies Xerramequ; i  Marc Grau, alies Tiquismiquis. Tot dos han participat en diferents formacions. Aixi tenim que el Xerramequ ha estat en Matamala, Ensaladilla so Sistem, 116, Dijous Paella i Goldfinfer. Mentre que el Piquismiquis en Toni Manero i Goldfinger. Va ser en Goldfinger, on es van coneixer. L’any 2004 van treure el seu primer disc, “Xerramequ Tiquis Miquis”. En el 2006 treuen al mercat dos dics, “Obrador” i “Troctant”.

Cançonsen Myspace:

http://www.myspace.com/xerramequtiquismiquis

Videos:Canto.

http://www.youtube.com/watch?v=nsp_ay2m2Cw

La grip.

http://www.youtube.com/watch?v=o7pjjddWGbk

Tira.li Folk.

         El grup suecà Tira-li Folk, esta format per: Mondu, dolçaina, flabiol, xalumeu i saxo; Xèlo, veu i percussions menors; Isabel, violí; Xavi, guitarra clàssica i elèctrica; Carles, baix elèctric i Mon, bateria i caixo flamenc.

         Tira-li Folk, s’ho passa d’allò més be fent música tradicional del País Valencià i de la resta del Mediterrani, contagiant al públic el seu bon rollo. En els balls conten en animadors que ensenyen i animen al públic a participar del ball. 

         Han participat en el Fastafolk de Benicàssim, 2001; en el Xirivella Sona, 2004; en la Trobada d’Escoles en Valencià del Camp de Morvedre, 2004; en l’Espai Jove de Sueca, 2004 i 2005. Participant, amés, en els discos d’aquestos esdeveniments.

Mp3: Jota de Beniganim. Vals en Sol. Pa’n Pipes. Jota d’Alfarb. La Cirereta. El Sabater de Sollana. La primera carxofa del Tio Caliu. Caramella Polca.

Nou Romancer.

         Allà pel mes de març de 1994, a la ciutat de Palma (Mallorca), un grup de joves musics es van ajuntar per a recuperar la antiga tradició dels romanços. D’aquesta manera va nàixer el grup  Nou Romancer. Als instruments populars: guitarra, tambors, flautes, viola, i acordió; han incorporat instruments del pròxim orient: bouzouki i darbukka.

         Em 1995 van enregistrar la seva  maqueta, titulada “Nou Romancer. A la tardor de 1997 enregistraren el seu primer CD Blau com el sol, dics que va estar més de quatre setmanes entre els deu més venuts a Mallorca. Al febrer de 1999 començaren a  gravar el segon disc, El lladre de les taronges, l’any 2000 la revista Enderrok el va considerar el cinquè millor disc de musica tradicional. Al juliol de 2003 enregistraren el seu tercer CD, titulat: La mentida i el titella. Al setembre i novembre de 2006, van gravar el quart disc, Llengua d’espases, dics en el que han col·laborat Miquel Gil, Lladó (Musica Nostra), Pau Debon (Antònia Font), entre altres.

MP·: San Joan,  La meva ma,   Don Blasco