Monestir de San Francès.
Localització: Morella (Els Ports)–Comarques del Nord del País Valencià.
El monestir es va crear el 17 de maig de 1272, sembla que amb el beneplàcit del rei Jaume I. Al 1293 hi ha la noticia que el claustre ja era acabat, ja que en aquest any els “confrares de sant Llàtzer” es van reunir en ell. La construcció de l’església s’inicià en el 1300, i fou consagrada en el 1390, pel bisbe de Tortosa Hug de Llupià. L’absis de la dita església va ser dissenyat per Domingo Prunyonosa. Durant l'estiu de 1414 Benat XIII, el papa Lluna, va estar en el monestir. La sala capitular va ser alçada entre el 1427 i el 1442, per Andreu Carrascó. Al 1840 va ser abandonat.
Aquest convent seguix les característiques distributives de tots els monestirs franciscans, si bé presenta solucions molt senzilles que poden atribuir-se a la seua antiguitat. Les tres dependències més importants del convent són el claustre, l'església i la sala capitular. El claustre, limitat a un porticat de planta baixa, forma un quadrilàter amb arcades trilobades en tots els seus fronts. Les formes dels arcs són molt senzilles i són un bon exponent d'este tipus de construccions en l'últim quart del segle XIII, a imatge del convent dels Franciscans de Mallorca o de les Clarisses, de Tortosa.
L'església és d'una sola nau amb capelles laterals. Tenia primitivament coberta de fusta a dos aigües sostinguda per arcs. L'absis és poligonal i cobert amb volta de creueria.
L'aula capitular, de forma quadrada, conserva un dels pocs exemples de pintura mural gòtica del primer quart del segle XV a la Comunitat Valenciana i representa la Dansa de la Mort.
Conquestadels Visigots.
L’Imperi Romà en el 454 va demanar ajuda al visigots, governats aleshores per Teodoric II. Així, en el 454 Frederic, germà del rei got, va creuar els Pirineus i actua contra la rebel·lió dels bagaudes a la Tarraconense. Requiari rei dels sueus, en el 456, va ocupar la Cartaginesa i va intentar avançar cap a Saragossa i Lleida. Llavors les tropes romanes van rebre l’auxili dels visigots i van obligar a Requiati a Retirar-se. Els visgots tornaren a les seves possessions, a Tolosa de Llenguadoc.
No va ser fins el 480, que el rei Euric, germà de Teodiric, va iniciar la conquesta de la Tarraconense. El comte Gauteric ocupà Pamplona i Saragossa. El comte Eldefred, assetja Tarraco, la qual va prendre violentament. En el 483, ocuparen tota la Cartaginesa i disputaren la Lusitanià als sueus. Desprès feren seva la Bètica. A pesar de sotmetre quasi tota la península, els visigots s’assentaren majoritàriament a les terres del Tajo i el Duero.
Monestir de Santa Maria d’Ovarra.
Localització: Beranui (La Ribagorça)–La Franja.
No es sap a ciència certa la data de fundació del monestir. El que si que és cert és que en el lloc existia alguna mena d’edifici religiós en temps visigòtics. Fet demostrat per l’existència d’alguns capitells i una pila baptismal de l’època.
Al segle IX el comte Ramon I de Ribagorça ordena la seva reconstrucció. En el 874 regia el monestir l’abat Salomó. El Comte Bernat (920-955) va impulsar la seva reforma i avançar la seva construcció. Ramon II (955-970), va erigir a la Roda d’Isàbena com a seu episcopal, nomenat bisbe al seu fill Odisent. Al 1076 el rei d’Aragó, Sanç Ramires l’annexionà a la abadia de San Victorià d’Assan. Al segle XII usurpà les seves rendes. Va gaudir de priors propis fins al 1582. Va durar fins al segle XVII, amb que sols fora com a santuari.
De planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes de quart d'esfera i decoració exterior d'arquets i lleseres. La porta principal s'obri cap al sud, davall un arc de mig punt, encara que es va obrir una altra portaposteriorment en el segle XVI.
Al sud del temple es troba l'ermita romànica de Sant Pau, obra del segle XII, de planta rectangular amb volta de canó i absis semicircular. La porta principal s'obri a l'oest i sobre el doble arc, té llaurat un crismó.
Les invasions germàniques.
Cap al 370 el poble dels alans, empesos per els huns, van migrar cap al est. Es van unir amb les tribus germàniques dels vàndals i els seus per a envair la Gàl·lia. Al desembre de 406 van creuar el riu Rin, aleshores glaçat. En el 409 creuaren els Pirineus, possiblement reclamats per Màxim Tirà. Sigui com sigui al 411 Màxim va pactar amb ells la condició de federats, a canvi de suport militar se lis cedia un territori.
Els alans s'assentaren a les províncies de Lusitanià i Cartagena. en el 412 el rei Atax establi la cort a Mérida. Els vàndals per la seva part estaven dividits en dos grups, els asdings i els silings que es van assentar de forma separada. Els asdinges acabdillats per Gunderic s'establiren a Astúries i nord de Galícia , mentre que els silinges al front dels quals hi era Fridibald ho feren a la Bètica. Els sueus, liderats per Hermeric I, s'assentaren a la resta de Galícia. Mentre que la Tarraconense va continuar sota domini romà.
