Es Reboster.
Grup format per gent de Santa Margalida (Mallorca), duen el nom de Es Reboster, pel fet que el local on assagen esta en una finca del mateix nom, situada a les afores de la vila. Pel grup ha passat molta gent, alguns s’han quedat i altres han marxat. Es Reboster està format per, Margalida Pericàs i Marta Fernández a la Veu, Joan Garau al Baix, na Joana Abrines i en Pere Estelrich a les guitarres, en Pere Antoni Pericàs al Saxo, Pep Garau a la trompeta, Biel Perelló al trombó, Miquel Amengual a la bateria i en directe es reforça amb en Bartomeu Alomar als teclats i n'Alberto Sierra a les percussions. El seu estil el podem definir com a ska-punk, amb unes lletres currades i reindicatives acompanyada amb una música ballable.
En el 2002 van gravar una maqueta sota l’original títol “Sa Maqueta” i al 2006 van treure al mercat el seu primer CD, titulat “ Sono qui!”.
Vídeos: “Que em farem”, "Inmigrant", Es Reboster a Tàrbena (Es meu poble).
Monestirde La Real.
Localització:La Real /Palma (Mallorca)–Les Balears.
El 10 de juny de 1233 el comte de Rosselló, Nunó Sanç, fa donació als monjos del Cister de la vila d'Esporles, l'alqueria Alpic (La Granja) i l'honor de Sant Llorenç, d'aquet últim lloc compartien la meitat de l'usdefruit. Aquesta donació es va fer efectiva sota la condició d'abastir un convent de l'ordre del Cister a Mallorca. A Esporles en el 1235 s'hi va instal·lar una estructura monàstica anomenada “Fontis Dei”, que va durar fins el 1264. Al 30 de desembre de 1237, el papa Gregori IX va acollir sota la seva protecció a l'abat i el convent cistercenc de Santa Maria de la Font de Déu de Mallorca. Definitivament el 30 de juny de 1239, Nunó Sanç atorga carta de fundació pel monestir, en el lloc de la Real. A aquest lloc es traslladaren alguns monjos de la “Fontis Dei”. L'edifici anomenat l'Alcasser, lloc on el comte Nunó va residir alguns anys, es va convertir en el primer monestir del terme de Palma, conegut com la Real Vella. En aquet lloc es van mantenir fins que es va construir el nou edifici, que ha perdurat fins a l'actualitat, conegut com la Real Nova.
El monestir estava envoltat per un gran mur emmerletat, amb una gran portalada presidida per la imatge de la Nostra Senyora. L'antiga església, segle XIII, construïda en una sola nau amb el teginat en doble vessant sostinguts per arcs punxeguts. L'altar major estava adornat amb un simple retaule, del segle XVI,del qual ressaltava la figura de Nostra Senyora de la Real que portava al seu brac esquerre la figura del noi Jesús. Aquesta imatge estava acompanyada pels patriarques de l'ordre; Sant Beneitó, Sant Bernat i dels apòstols Sant Pere i Sant Pau. Amés de la capella principal n'hi havia altres quatre dedicades a San Onofre, Sant Crist, San Sebastià i Santa Gertrudis la Magna.
L’apariciódel cristianisme.
L’aparició del cristianisme per les nostres terres fou durant el primer segle de la nostra era. Sembla provat que san Pau va predicar per la costa mediterrani de la península. Sembla que sant Pau va dur el cristianisme a Tàrraco, en el seu darrer viatge; possiblement també visitarà altres llocs. El que si que és cert, és que el cristianisme fou escampat per romans i pels romanitzats. També es cert que la seva existència es reduïa a les ciutats, mentre que el camp seguien en les antigues religions.
Els cristians va patir persecucions per tot l’imperi Roma: Septimini Sever, al 202 va prohibir la conversió al cristianisme i al judaisme. Deci, en el 250 va ordenar una persecució general. Dioclecià, a principis delsegle IV, es dirigí contra els líders cristians. En el 311, Constantí decreta l’edicte de tolerància de Sàrdica, que permetia el culte cristià en igualtat amb les altres religions. Edicte que va ser confirmat per l’edicte de Milà en el 313.
De la mateixa manera que va anar expandint-se el cristianisme, van anar apareixent selles bisbals, arreu del territori. Així tenim les següents selles: Tortosa, possiblement al 64 amb que tot indica que aparegué al segle II; Xàtiva al 247; Barcelona al 347; Girona 397; Lleida al 419; Ègara, segregació del bisbat de Barcelona, al 450; Mallorca al 480; Osona al segle V; Empúries al segle V; Elx al 507; Vic al 516; Tortosa al 516; Urgell al 527; València al segle al VI; Dénia al segle VII i Elda al segle VII.
Monestir de Santa Maria de Gerri.
Localització: Gerri de la Sal /BaixPallars (Pallars Sobirà)–
Comarques de Lleida.
El 20 de juny de 807 es redacta la carta fundacional del monestir de Sant Vicenç i Santa Maria, en el lloc on havia una església visigòtica dedicada a Sant Vicenç, i sota la regla de Sant Fruitós. Aquesta ordre te com a fonament el pacte entre l’abat i els monjos. Seguint aquesta regla, Espanell va reunir a cinc companys monjos als quals feu donació dels seus bens de Seguís i Cartanís. D’aquesta manera va ser nomenat abat del monestir. L’abat era el senyor feudal i superior del cenobi, per tant exercia la jurisdicció civil i eclesiàstica, en tot el territori depenent del monestir. La seva jurisdicció abastava a vint-i-sis esglésies parroquials, a les quals al 1772 s’afegí la d’Escaló. En el 839 el monestir adopta la regla benedictina. En el 966 passa a l’advocació de Santa Maria i passa a dependre del monestir de Sant Victor de Marsella. En el 1190 totes les possessions del monestir passen sota la protecció de Alfons I el Bataller, rei d’Aragó. L’any 1592 per una butlla s’incorpora a la Congregació Claustral de Tarragona, deixant així de dependre de Marsella. En la desamortització de 1835 es va procedir a la seva exclaustració.
Construcció romànica de tres naus amb tres absis semicirculars; la nau central és un poc més alta que les laterals i esta coberta amb volta de canó, mentre les laterals ho fan en volta de quart de cercle. L’absis de l’església esta orientat a llevant i la façana a ponent.
Estanislau Verdet les Cantimplores Marramiau i el llegisme.
Estanislau Verdet és un personatge creat per Pau Vallvé, compositor i múcic barceloní, allà pel 2005. A l’agost de 2006 crea la banda Cantimplores Marramiau, format pel mateix Estanislau Verdet (Pau Vallvé), veu i guitarra; Ramón l’Equilibrista (Bernat Castells), veus, guitarres, percussions i ukulele; Josep Mª Pistraus (Joan Vallvé), veus, guitarres, saxo i percussions; Professor Khan (Arnau Vallvé), bateria i cors; Paul Walls (Pol Valls), teclats, percussions i cors; Domènech Bergaulí (Enric Gomez), guitarra i mandolina; Judes Xanguet (Jordi Castells), percussions i melòdica; M.A (Miquel Àngel Cordero), baix i contrabaix; i Sant Coxis-Blau (Alex Sans), sonorització.
També, al 2006, treu al mercat el disc “ Un que de tant llest és tonto i un que de tan tonto és llest”. Defineix el seu estil com a “llegisme”, que amés sembla una corrent filosòfica. Les lletres barregen la critica, el sarcasme, la ironia i la burla amb un humor característic i propi.
Videos: “ Per fer país insulteu en català”; “M’agradaria ser un lemur”, “Beixamel i mató”.
