L'oci a la cultura romana.
Les ciutats romanes, comptaven amb una sèrie d'edificis per a garantir l'oci dels seus habitants aquets son: el teatre, l'amfiteatre, elcirc i les termes.
El teatre:
Inicialment els teatres es construïen en fusta, fins el 52aC. que es va erigir a Roma el primer teatre en pedra. Imitant el model hel·lènic en les parts de la construcció: escena, prosceni, orquestra i càvea. No obstant van introduir canvis en la construcció, al contrari que els grecs, s'edificaven en pla. La càvea es construïa sobre una infraestructura de voltes cobertes amb voltes de canó, i no sobre el vesant d'un turó. L'orquestra és deforma semicircular, i no circular. L'escena és una plataforma rectangular, a la part posterior es troba el front scenae,que servia com a fons de l'escenari.
L'amfiteatre:
Edifici de planta el·líptica dissenyat com dos teatres units per l'escena que constà de tres parts: l'arena, el soterrani i la graderia. En l'arena, també de forma el·líptica, és on lluitaven els gladiadors. Al voltant estaven les grades per als espectadors. Sota l'arena esta el fossat, un soterrani que servia com a magatzem i des d'on sortien els gladiadors i les feres.
El circ:
Edifici de forma rectangular destinat a les curses de cavalls, quadrigues. L'arena estava dividida longitudinalment per un mur decorat en estatues i obelisos, l'spina. Al voltant de l'arena estan les graderies per als espectadors.
Les termes:
Eren els banys públics, formats per diferents habitacles. Els frigidarium, sala d'aigua freda; tepidarium, sala d'aigua temperada; i caldarium, sala d'aigua calenta. Amés comptava amb sales de reunions, biblioteques, jardins, palestres i vestuaris.
Localització: La Pobla de Benifassà (La Tinença de Benifassà) – Comarques del Nord del PaísValencià.
El monestir, sembla, que esta construït sobre un castell àrab, conegut com /benHassan/. Aquet castell va ser conquerit per Pere II que el va lliurar en feu al cavaller català Guillem d'en Cervera. En el 1229, desprès d'enviudar, es va fer monjo cistercenc i donà les seves possessions al Monestir de Poblet. El rei Jaume el Conqueridor, desprès de conquerir Morella, estant a Tortosa, el 22 de novembre de 1233 davant de l'abat de Poblet i del propi Guillem d'en Cervera va fer l'acta de fundació del monestir: “" Seguint les petjades dels nostres avantpassats , que mirant per les seues ànimes manaren construir nobilíssims monestirs en diversos llocs , volem i ordenem que en Benifazá , s'alce un de l'orde del Císter on en contínues oracions es done honor a Déu i al seu sant nom , i també a la gloriosa Verge Maria , davall la seua advocació ha de ser fundat”. En el mateix any de la fundació es va construir una petita ermita dedicada a Santa Escolàstica. No va ser fins el 1264, que escomesà la construcció de l'església. Entre el 1264 i 1266 es construí l'absis i el creuer d'estil gòtic. Entre el 1316 i 1347 es van construir el Palau de l'abat, el claustre, la sala capitulari les dues sagristies. Finalment al 1460 amb el tancament de la nau central de l'església es van acabar les obres.
El monestir tenia, per la donació de Guillem a Cervera, la jurisdicció sobre tot el territori que depenia de l'antic castell. Aquet territori abastava set pobles que formaven el feu de la Tinença de Benifassà. L'abat era el feudatari de la Tinença, i cobrava el delmes i els impostos.
Durant la guerra de successió les tropes borbòniques destrossaren el monestir i desterraren a l'abat, Gregori Oliver, i a quasi la totalitat dels monjos a Catalunya. No obstant el monestir es va reconstruir, i conservà els privilegisi el regim feudal del qual gojava des e la seva fundació.
En la guerra napoleònica les ordres religioses varen ser dissoltes, llavors els monjos deixaren el monestir, que va ocupar el mariscal, francès, Suchet. Una vegada acabada la guerra, 1814, els monjos retornaren al monestir. No obstant per la desamortització de Mendizabal, 1835, va perdre el seu caràcter religiós i va ser abandonat. Amb aquestes característiques el general, carlista, Cabrera va utilitzar les seves dependencies com a hospital militar i rajola. Durant la guerra carlina tot el Maestrat va ser escenari de grans batalles, el monestir va ser atacat i incendiat per les tropes isabelines. En el 1931, durant la segon república, el monestir de Benifassà va ser declarat Monument Nacional, no obstant degut a la Guerra Civil no es va començar la seva reconstrucció fins el 1960. En el 1967 els monjos de l'Ordre Sant Bruno, procedents d'Itàlia, van prendre possessió.
El Fòrum romà.
En el centre de la ciutat, en el lloc on es creuaven les dues vies principals: el cardo i decamanus maximus, s’edificava el Fòrum. Es tractava d’una plaça publica de forma rectangular i envoltda de porxos. Aquet lloc era el centre de la vida ciutadana, tant política, religiosa, comercial i de lleure. Era aquí, per tant, on es celebraven les eleccions dels magistrats. Sota els porxos estaven les tabernae, botigues, primerament miraven cap a l’interior de la plaça, desprès mirant cap a fora.
Annex al fòrum es troba la basílica, una construcció de planta rectangular dividida amb tres naus. La nau central sobresurt per damunt de les laterals, on es situaven els finestrals que il·luminaven el recinte. Tenia un us comercial i judicial, ja que era el lloc de reunió dels majoristes, i disposava d’un tribunal.
El temple romà, també, estava situat al fòrum, amb que solia haver-ne en altres llocs de la ciutat. Es situava sobre un podi, al qual s’accedia per una única escalinata. Per els esglaons s’accedia a un porxo sostingut per columnes, en alguns casos les columnes, també, es construïen als dos costats del temple. El temple era la residencia de déu, per tant els homes no entraven a pregar. Els ritus de culte es celebraven en el porxo de la façana, al voltant de l’ara, altar.
Prop d’aquestos edificis, es situava la cúria, un edifici de forma rectangular on es reunia el senat que dirigia la ciutat.
Temple de Vic
Francesc Pedrotxe, conegut com a Doctor Dropo, comença la seva carrera musical en el 1989, formant part del grup, de rock alternatiu, Los Cutrones. En el 1993, juntament amb Joan Blasco, company de l'anterior banda, fundà el grup Dropo. En el 1997 presenten l'espectacle "La veu de un poble", on musiquen textos de diversos poetes. Gracies a aquet espectacle, durant el 1998 fan actuacions a llocs com: centres culturals, universitats, radio i televisió. El grup es desfà al maig de 1999, després de la mort d'una companya del grup, Andrea Miralles.
En el 2001, grava el seu primer disc en solitari, amb el nom artístic de Pedrotxe, titulat "Ningú no vol ser poeta", on amés de temes propis musica poemes d'Estellés, Marc Granell i Francesc Rodrigo. En el 2005 treu el seu segon treball "Entraran a ta casa". En el 2006 participa en els CD's col·lectius "Voz callejera" i "Incrustados en el escaparate", amb les cançons "Onze anys tenia" i "Hi ha un Home".
Mp3: "hi ha un home", "Federico, homenatge a Lorca", "La llum", "Una patria indispensable"
videos: " La muixeranga" "Plena ocupacio"
