Oliva Trencada.

Oliva trencada.

          Grup mallorquí format per: Pep Toni Ferrer, veu i guitarra. Floren Guillen, piano, melòdica, vibràfon i cors. Víctor Dorado, baix, timbals i veus. Joan Castells, guitarra, piano i veus. Michel Mesquida, percussions. Jordi Vidal xeremies (dolçaina) i teclats. Pep Toni, Floren, Victor i Michel, a la vegada formen part d'un grup  Nova Ternura, abans anomenat Trailer.

         Tenen al mercat un disc, titulat “La música en calma”, on combinen la tradició mallorquina amb el folk anglosaxó i la música pop.

Videos:
"Balearicu", video de Videoclip a un euro.



El regne de sardenya.

El regne de sardenya.

        Durant la segona meitat del segle IX, els bizantins van abandonar l'illa de Sardenya. Llavors els governants locals van ocupar el poder reial. L'illa es va dividir en quatre Jutjats independents: el Jutjat d'Arborea, Jutjat de Càller, Jutjat de Gallura i el Jutjat de Torres. Tots quatre jutjats, es van veure involucrats en les lluites entre pisans i genovesos. Aixi tenim, que cap a finals del segle XIII la república de Pisa dominava tota la costa oriental i part del sud de l'illa. En el 1297, el papa Bonifaci VIII, va crear el Regnum Sardiniae i Corsicae i el va asignar com a rei a Jaume el Just, rei d'Aragó.

        A pesar de la creació del regne de Sardenya i Còrsega, l'illa continuava sota l'influencia de Pisa i Gènova. Fins el 1323, en que el rei Jaume el Just es va aliar amb el jutge de d'Arborea, d'origen català. Van aconseguir ocupar els jutjats de Càller i Gallura i fer als pisans fora de l'illa. Els dos jutjats van passar a mans aragoneses, mentre que Arborea es va mantenir independent. Aquesta situació durá fins el 1409, any en el qual Martí el jove, rei de Sicília,  derrota a les autoritats d'Arborea en la batalla de Sanluri.

La província Terraconensis.

Laprovíncia Terraconensis.

        En el 27 aC. l'emperador August, va donar a la província romana Terraconensis rang consular. Mentre que les altres dues províncies hispanes, Lusitanià i Bètica, tenien el rang, inferior, pretori. La capital estava instaurada en la colònia de Tarraco, on residia el Legatus Hispanae Citerior Terraconensis. Donat a la gran extensió  del territori a governar, al principi de la nostra era, la província es va dividir en set Conventus Iurics, al caps del quals i estaven els legatus iuiriducus, que eren els auxiliars en l'administració de la justícia del governador. Els dits convents juridics eren: Lucensis (Lugo), Baracarensis (Braga, Portugal), Asturicensis (Astorga, Lleó), Cluniensis (Corunya del Conde, Burgos), Carthaginensis (Cartagena), Cesaraugustinis (Saragossa) i Tarraconensis. En tota la província hi havien  cent setanta nou ciutats, de les quals dotze eren colònies, tretze ciutats de ple dret de ciutadania, divuit municipis de dret llatí antic, una ciutat federada i cent trenta-cinc ciutats tributaries. D'aquestes ciutats depenien dues-centes noranta tres pupuli, comunitats no urbanes. Dins de lo que avui és els Països Catalans, hi eren les ciutats de: Tarraco (Tarragona), Barcino (Barcelona), Ilerda (Lleida), Aeso (Guissona), Iula Libica (Llívia), Ausa (Vic), Baetulo (Badalona), Emporiae (Empúries), Gerunda (Girona), Dertosa (Tortosa), Valentia (València), Sagumtum (Sagunt), Saetabi (Xàtiva),  Illici (Elx), Edeta (Llíria), Dianium (Dènia) i Lucentum (Alacant).


La província Tarraconensis dins de l’imperi Roma

Atenes i Neopàtria.

Atenes i Neopàtria.

        En el 1204, Bonifaci de Montferrat va ocupar la ciutat d'Atenes; que va cedir, conjuntament am Tebes, a Otó de la Roche. D'aquesta manera es va crear el Ducat d'Atenes, amb que el primer en ostentar el títol va ser el seu nebot i hereu Gui I. Primerament el Ducat d'Atenes era vassall del Regne de Tessàlonica, fins que el dèspota d'Epir, el bizantí Teodor III, el va capturar el 1224. A partir de llavors passà a dependre del Principat de Morea. A pesar d'aquets esdeveniments, la família De la Roche governà al ducat fins al 1308. Any, en el qual va morir Gui II sense descendència. Llavors el parlament d'Atenes va elegir a Guatier de Bienne, fill d'Isabel de la Roche, com a successor.   

        Va ser, el duc, Gautier de Brienne el que va reclamar el suport de la Companyia Catalana d'Orient per a defensar Atenes dels bizantins i de Tessalià, que intentaven conquerir-la. Els almogàvers derrotaren a Joan Ducas, cap de les tropes invasores. El duc De Brienne, no va recompensar, com devia, a les tropes catalanes, per lo qual aquestes es revoltaren. En la batalla del riu Cefís, els almogàvers derrotaren  al duc, i nomenaren senyor d'Atenes al rei de Sicília, Frederic II. Passant d'aquesta manera, el ducat, a formar part dels estats aragonesos. En 1319, la Companyia Catalana d'Orient, acabdillada per l'Infant Alfons Frederic de Sicília, van conquerir el sud de Tessàlia. Creant el ducat de Neopàtria, unint-lo al d'Atenes. El domini aragonès, sobre el ducat d'Atenes, arribà fins el 1388. Any, en el qual els florentins van conquerir la ciutat. El ducat de Neopàtria, va romandre fins el 1390, que caigué en mans florentines. Tots dos ducats, van caure en mans otomanes en el 1444.


 

Xerramequs Tiquismiquis.

Xerramequ Piquismiquis.

 

         Duet format per Marc Serrats, alies Xerramequ; i  Marc Grau, alies Tiquismiquis. Tot dos han participat en diferents formacions. Aixi tenim que el Xerramequ ha estat en Matamala, Ensaladilla so Sistem, 116, Dijous Paella i Goldfinfer. Mentre que el Piquismiquis en Toni Manero i Goldfinger. Va ser en Goldfinger, on es van coneixer. L’any 2004 van treure el seu primer disc, “Xerramequ Tiquis Miquis”. En el 2006 treuen al mercat dos dics, “Obrador” i “Troctant”.

Cançonsen Myspace:

http://www.myspace.com/xerramequtiquismiquis

Videos:Canto.

http://www.youtube.com/watch?v=nsp_ay2m2Cw

La grip.

http://www.youtube.com/watch?v=o7pjjddWGbk





 

Albergado en:blog.galeon.com Un servicio de HispaVista Contador gratis contadorplus.com