L'Hispānia Citerior.
Allā cap al 197aC., els romans havien conquerit la part mediterrānia de la Península Ibčrica. Els territoris conquistats els van dividir amb dues províncies, la hispānia Ulterior i la hispānia Citerior, nomenades així perla seva posiciķ respecte de la Península Itālica. La Citerior abastava el territori compresentre els Pirineus i Cartagena, recaient l'administraciķ de la província a la ciutat de Tarraco.
En el 195 aC. el consol Catķ va sotmetre a les tribus aragoneses dels Ilergets, Jacetans i suesetans. En el 133aC. i desprčs d'onze mesos de setge Publi Corneli Escipiķ aconseguí la rendiciķ de Numāncia (Soria). En el 123 aC. les Balears (Mallorca i Menorca), que s'havien convertit en un cau de pirates, van ser conquerides per Quint Cecili Metel. Les Pitiüses (Eivissa,Formentera i Cabrera) encara trigaren dos segles a ser incorporades a Roma. Entre el 75 i el 74 aC. durant la guerra sertoriana, es va fundar la ciutat de Pamplona. En el 29 aC, s'inicia la conquesta de Cantābria i d'Asturies, que van ser incorporades definitivament al 19 aC. Totes aquestes terres van ser incorporades a la hispānia Citerior,que aplega a tenir els seus límits en el Cantābric i els Pirineus al nord, la serra del Segura al sud, i cap a l'interior la plana central del Duero, la serra Morena i el Guadiana. Entre el 27i el 14 aC, l'emperador August va dividir la hispānia Ulterior en dos províncies, la Bčtica i Lusitānia. Mentre que la hispānia Citerior es mantingué unida en una mateixa província, la Tarraconensis. No va ser fins al 74 dC, que Eivissa es va integrar dins del territori romā, en la província Tarraconensis.
La Hispania Citerior en 195 aC
La Tarraconenesis al 14 aC.
El Regne de Sicília.
L'illa de Sicilia fou conquistada per mercenaris normands, contractats pels bizantins per tal de fer fora als musulmans. Al 1071, desprčs de la conquesta, Roger de Hauteville, cap dels mercenaris normands, va rebre el títol de comte de Sicília. En el 1105 Roger II, succeí a son pare, com era menor estava sota la regčncia de sa mare, fins el 1112. Roger II aconseguí unir totes les possessions normandes d'Itālia. Aquet fet va donar l'idea del naixement d'un nou regne. En 1130, Roger II, va ser coronat rei de Sicília per l'antipapa Anaclet II. Donat, així, inici a la dinastia Hauteville, que vadurar fins el 1198.
Constanįa, la ultima Hauteville, va contraure matrimoni amb el príncep germānic, Enric de Hohenstaufen. D'aquet matrimoni va nāixer Frederic, futur rei de Sicilia, amb el qual es va iniciar la dinastia dels Hohenstaufen, que va regir el regne fins al 1266. Manfred va ser coronat rei el 10 d'agost de 1258. Manfred va fer una mena d'alianįa amb els musulmans, alianįa que el papa Innocensi IV va considerar una ofensa per a la religiķ cristiana. Llavors el papa declarā nulˇla la coronaciķ de Manfred, amés d'excomunicar-lo. Aleshores Manfred organitza una coaliciķ contra el poder papa, i aconseguí apoderar-se de les possessions que el Vaticā tenia al sud de la península itālica. El nou papa, Urbā IV, va oferir la corona de Sicília a Carles d'Angou, germā de Lluís IX de Franįa, a canvi de supor militar. El 26 de febrer de 1266 es va donar la batalla de Benavent, en la qual Manfred va ser derrotat i mort pels francesos. Llavors Carles d'Angou es feu amb la corona Siciliana.
En 1282 el noble siciliā, Joan de Procida va organitzar una revolta contra els angevins, les Vespres Sicilianes. Durant aquesta revolta, tots els francesos de l'illa van ser assassinats. Una delegaciķ de sicilians, va acudir a Pere el Gran, que llavors era al nord d'Africā, i li oferiren la corona. El rei aragončs desembarcā a Trampani, el 29 d'agost. El bisbe de Cefalú el va coronar rei de Sicília el 8 de setembre. El papa Martí IV, aliat dels angevins, va excomunicar i privar dels seus reialmes a Pere el Gran, que va oferir a Carles de Valois, segon fill de Felip II de Franįa. Els francesos intentaren, varies vegades, envair Catalunya, perō mai ho aconseguiren. Carles d'Anjou va finir a principis de 1285, acabant d'aquesta manera el contenciķs. Amb la coronaciķ de Pere el Gran, el regne de Sicília va anar, unit amb la resta de estats de la Corona d'Aragķ.
Sertori.
Quint Sertori, com a partidari de Gai Mari,va ser nomenat governador de tota la Hispānia. Corneli Sulˇla, va derrotar a Gai Mari i va nomenar governador de la Hispānia Citerior a Vilari Flac. Sertori, que continuava fidel a Mari i no va recončixer al Dictador. En el 82 aC., Vilari Falc i Gai Anni van derrotar a Sertori, que va intentar barrar-los el pas pels Pirineus. Darrera la derrota Sertori es va refugiar a Cartagena, des d'on el 81aC va fugir cap a Mauritānia. En el 80 aC, aprofitant una rebelˇliķ a Lusitānia torna a la Hispānia Ulterior i es va aliar amb el lusitans rebels. Acompanyat pels rebels i per soldats romans, que es van mantenir fidels a ell, va derrotar al pretor Luci Fufidi. Luci Hirtulei, general de Sertori, en 79 aC, derrotā a Marc Domici Calví, passant així, tota la Hispānia Ulterior a mans de Sertori. Continuā les seves conquestes per la Hispānia Citerior, Roma va enviar unes tropes d'auxili, comandades per Luci Manli, qui va ser derrotat a Ilerda (Lleida), el 78 aC, va establir com a capital a Osca, lloc on va crear una Acadčmia per als fills dels notables hispans.
En el 76 aC., Roma enviā a Gneu Pompeu al front d'un gran exercit, format per quaranta mil homes. Pompeu aconsegui travessar els pirineus, per la seva part oriental, i vafundar Gerunda (Girona). En aquet any Sertori va atacar la ciutat de Lauro (Sant Miquel de Lliria), que es va decantar pel partit de Pompeu motiu per la qual va ser incendiada. En el 75 Pompeu avanįa pel sud de l'Ebre i va prendre la ciutat de Valentia. Llavors continua camí cap a Sucro, lloc on s'havien refugiat els sertorians. Sertori, aleshores es va refugiar a Sagunt, on donā combat i va eixir guanyador. Des de Dčnia va demanar ajuda a Mitrídades, rei del Ponto i enemic dels romans. En el 74 aC, les forces de Pompeu avansar-en pel Vall de l'Ebre.Van assetjar Calagurris, que amb la intervenciķ de Sertori var rebutjar. En el 73 aC, Sertori va anar retrocedint en les seves possicions, a finals d'any sols controlava Osca, Calagurris i Ilerda. En el 72 aC, davant les successives desfetes i la baixa moral de les seves tropes, Sertori va ser assassinat, a Osca, per dos dels seus oficials.
