Tira.li Folk.
El grup suecà Tira-li Folk, esta format per: Mondu, dolçaina, flabiol, xalumeu i saxo; Xèlo, veu i percussions menors; Isabel, violí; Xavi, guitarra clàssica i elèctrica; Carles, baix elèctric i Mon, bateria i caixo flamenc.
Tira-li Folk, s'ho passa d'allò més be fent música tradicional del País Valencià i de la resta del Mediterrani, contagiant al públic el seu bon rollo. En els balls conten en animadors que ensenyen i animen al públic a participar del ball.
Han participat en el Fastafolk de Benicàssim, 2001; en el Xirivella Sona, 2004; en la Trobada d'Escoles en Valencià del Camp de Morvedre, 2004; en l'Espai Jove de Sueca, 2004 i 2005. Participant, amés, en els discos d'aquestos esdeveniments.
Mp3: Jota de Beniganim. Vals en Sol. Pa'n Pipes. Jota d'Alfarb. La Cirereta. El Sabater de Sollana. La primera carxofa del Tio Caliu. Caramella Polca.
El Regne de Mallorca.
Jaume I llegà el regne de Mallorca al seu fill, Jaume, II de Mallorca. El regne comprenia, amés de l'illa de Mallorca, les illes d'Eivissa i Formentera. Menorca continuava sota mans musulmanes, amb que era tributaria del regne mallorquí. També formaven part, d'aquet regne, els territoris continentals de la senyoria de Montpeller, els comtats del Rosselló, Conflent i la Cerdanya, amés del vescomtat de Carladés.
El20 de gener de 1279, segons el tractat de Perpinyà, Jaume de II de Mallorca es convertia en vassall del seu germà, Pere el Gran. En ple afer sicilià, Jaume II de Mallorca, li va permetre el pas a un exercit francès per a que conquerís Catalunya, 1285. En aquet mateix any, Pere el Gran, envià una flota per arravatar-li el reialme al seu germà, no va veure els resultats ja que va finir uns dies desprès de que salpés la flota. Va ser el seu fill, Alfons el Franc, qui va conquerir Mallorca i Eivissa, 1285, sense quasi resistència. A excepció del castell d'Alaró, defensat heroicament per Guillem Cabrit i Guillem Bassa. Entre 1286 i 1287, Alfons, va conquerir, als musulmans, l'illa de Menorca, que va repoblar amb catalans. Gracies al tractat d'Agnani, 1295, Jaume II de Mallorca va recuperar el seu reialme, amb les mateixes condicions de 1279. Al 1298, Jaume II de Mallorca va reconèixer la infeudació a Jaume el Just, en eltractat d'Argelers.
Al 1343, Pere el Cerimoniós, va envair Mallorca i derrota les tropes mallorquines a Santaponça. Al 1344, conquerí el Rosselló, desprès de la rendició, Jaume III, fou desposseït del seu regne. Sols se li va respectar la Senyoria de Montpeller. Des de Montpeller, Jaume III, va intentar recuperar la Cerdanya i Conflent. Al 1349, desembarcà a Mallorca, en la batalla de LLucmajor va caure mort. No obstant la derrota, Pere el cerimoniós, va permetre a Jaume IV, mantenir el títol de rei de Mallorca, amb que sols fora de manera nominal. Darrere la mort de Jaume IV, Pere el Cerimoniós incorpora, definitivament, el regne de Mallorca a la Corona d'Aragó.
Laguerra d'Anníbal (IIª guerra Púnica).
El capitost cartaginès, Anníbal, va decidir envair la Península Itàlica. Així, en 1220-219, sortí de Cartago Nova, de Camí cap a Roma va haver de conquerir Sagunt, que li barrava el pas. La ciutat saguntina caigué desprès de vuit mesos d'intens setge. A l'estiu de 218, Anníbal, partí de Sagunt amb 80.000 soldats d'infanteria, 10.000 genets i quaranta elefants. En ple hivern va creuar els Pirineus, el Rodan i els Alps. En el 1218 ocupà Turin, en el 217 guanyà la batalla de Trasimedo i en el 216 la de Canas. Intenta fer un atac directe contra Roma, al no sortir-li be es va refugiar a Capua. A partir d'aquet moment les coses començaren a anar-li malament, cosa que va permetre lare organitzacio de Roma.
Aprofitant l'estada d'Anníbal en la Península Itàlica, Roma envia a la Península Ibèrica, Hispania, a Gneu Coneli Escipió el Calb, que va desembarcar a Empuries. Gneu Corneli va sotmetre la zona costanera al nord del'Ebre, i va establir la seva residencia a Tarraco. Derrotà als cartaginesos en la batalla de Cissa, 218, i en una batalla naval a les boques de l'Ebre, 217. Al 217, Gneo Escipió,v a rebre reforços d'Itàlia, comandats pe seu germa Publi Escipió. En el 216, els germans Escipió, van avançar pel sud de l'Ebre i van arribar a Sagunt. El 211, tots dos germans van morir en sendes batalles contra els cartaginesos. Llavors el senat romà va decidir enviar un nou exercit a Hispania, que va confiar a Publi Corneli Escipió, fill del difunt Publi Escipió i nebot del, també difunt, Gneo Escipió. Publi Corneli, en 209, sarpa del port d'Ostia, i desembarcà a Empuries, dirigint-se a Tarraco. De manera rapida ataca Cartago Nova, per mar i terra, la ciutat va sucumbir i fou presa pels romans. Al 206 es dona la batalla de Baecula (Baza), desprès d'aquesta batalla Publi Corneli aconseguí expulsar totalment als cartaginesos de la Península Ibèrica, iniciant-se així el domini roma sobre la hispània.
Anníbal atravesant els Alps.
