Nou Romancer.
Allà pel mes de març de 1994, a la ciutat de Palma (Mallorca), un grup de joves musics es van ajuntar per a recuperar la antiga tradició dels romanços. D'aquesta manera va nàixer el grup Nou Romancer. Als instruments populars: guitarra, tambors, flautes, viola, i acordió; han incorporat instruments del pròxim orient: bouzouki i darbukka.
Em 1995 van enregistrar la seva maqueta, titulada “Nou Romancer. A la tardor de 1997 enregistraren el seu primer CD Blau com el sol, dics que va estar més de quatre setmanes entre els deu més venuts a Mallorca. Al febrer de 1999 començaren a gravar el segon disc, El lladre de les taronges, l'any 2000 la revista Enderrok el va considerar el cinquè millor disc de musica tradicional. Al juliol de 2003 enregistraren el seu tercer CD, titulat: La mentida i el titella. Al setembre i novembre de 2006, van gravar el quart disc, Llengua d'espases, dics en el que han col·laborat Miquel Gil, Lladó (Musica Nostra), Pau Debon (Antònia Font), entre altres.
MP·: San Joan, La meva ma, Don Blasco
Els testaments de Jaume I .
Enel 1223, un any desprès del naixement del seu primogènit, Alfons d'Aragó, fill de la seva primera esposa Leonor de Castella, Jaume I atorga el seu primer testament segons al qual nomenava al seu únic fill hereu universal.
Enel 1241, un any desprès del naixement de l'Infant Pere, primer fill de Violant d'Hongria, fa un nou testament pel qual Alfons heretava el regne d'Aragó i el principat de Catalunya. Pere heretava el regne de València, Mallorca, el Rosselló amb la Cerdanya i Montpeller.
En el 1244, un any desprès del naixement de l'Infant Jaume, segon fill de Violant, atorga el tercer testament, segons el qual Alfons heretava el regne d'Aragó, Pere el principat de Catalunya i Jaume el regne de València, Mallorca, el Rosselló amb la Cerdanya i Montpeller.
Enel 1248, el mateix any del naixement de l'Infant Ferran i any desprès del naixement de l'Infant Sanç atorga el quart testament. Segons el qual Alfons heretaria el regne d'Aragó, Pere el principat de Catalunya i Mallorca i Ferran el Rosselló amb la Cerdanya i Montpeller. L'Infant Sanç quedava fora de la partició, pel que sembla li tenien guardada un altra tasca, va arribar a ser arquebisbe de Toledo.
En el 1253, dos anys desprès de la mort de l'infant Ferran es redactà el quint testament, pel qual Alfons heretava el regne d'Aragó i el de València, Pere el principat de Catalunya i el Rosselló amb la Cerdanya i Jaume Mallorca i Montpeller.
Enel 1262, dos anys desprès de la mort d'Alfons, s'atorgà el testament definitiu. Pel qual Pere va rebre el Regne d'Aragó, el principat de Catalunya i el regne de València. Mentre que Jaume va rebre Mallorca, el Rosselló amb la Cerdanya i Montpeller, creant així el nou regne i la corona de Mallorca.
La metal·lúrgia ibera.
L'industria més important de l'època ibèrica, es sense cap dubte, l'extracció de minerals i la metal·lúrgia. El ferro, el coure, el plom i l'or, eren els metalls principals. De ferro solien fabricar les armes de guerra: falcates, punyals, espases curtes, fulles de llança, javelines o soliferrea, puntes de dard, etc. D'aquet metall també trobem eines de treball, com ara: relles d'aladre, fangues, llegons, aixes, aixadells, ganivets, podalls, xerracs, falques, martells, maces, paletes d'obrer, punters, compassos, pinces, tisores, agulles, agulles esparteres, etc.
De coure fabricaven: ponderals i platets de balança, agulles de cosir i de fer xarxes, campanetes, pinces de depilar, fíbules, passadors de cinturo, anells, etc.
De plom trobem: ponderals, bols i cassoles, peces per a llast de xarxes de caça i pesca, glands de fona, etc.
Els metalls preciosos, or i plata, es destinaven a l'orfebreria, d'aquestos metalls trobem, arracades, anells, collars, cadenetes amb penjolls, diademes, etc.
Falcata ibera
Punyal recte
El judaisme messiànic.
Entenem com a judaisme messiànic, a un moviment bíblic de gent jueva que creu que Yeshua, Jesús, en hebreu, és el vertader messies. Els seus orígens, es remunten a l’època dels apòstols. Darrere la mort, i resurrecció de Jesús van ser considerats com una més de les corrents jueves. Hi han dues corrents el judaisme Ebionita i el judaisme Netzarim (Natzarè).
Ebionisme:
El nom ve de l’hebreu ebion, que vol dir “pobre”. Creien que Jesús era el messies, però no amb la seva condició divina. Es regien per les lleis de Moises, com ara, la circumcisió, elSabat (dissabte com a dia de descans), les prohibicions alimentaries, etc. Es regien per la Torah jueva i pel l’Evangeli segons Sant Mateu. Refusaven, totalment, dels escrits de l’apòstol Pablo, al que acusaven d’apòstata de la llei. Les ultimes comunitats ebionites van desaparèixer allà pel segle IV de la nostra era.
Netzarim:
Contràriament als ebionites, creien amb la divinitat de Jesús i celebraven el Sabat, en diumenge. Mantenien la circumcisió, les prohibicions alimentaries, i altres lleis de Moises. Consideraven seu l’Evangeli segons Sant Mateu, l’original escrit en caràcters hebreus però en llengua aramea. També van desaparèixer, possiblement, pel segle IV.
Miquel Pujadó
El cantautor, Miquel Pujado, neix a Madrid el 20 de setembre de 1959. A l’edat de 16 anys, 1975/76, composa les seves primeres cançons, i xafa els seus primers escenaris. En 1982, el mateix any que es llicencia en filologia, grava el seu primer disc ”El temps dels fanals en flor”. En 1984 treu al mercat el seu nou disc “Calaix de sastre”. Al 1986 presenta el tercer disc, “Papiroflèxia”. En 1988, en el programa “Àngel Casas Show”, de la TV3, presenta el quart disc, “Mel i vinagre”, aquet mateix any les seves lletres guanyen el Premi al disc català de l’any. En 1990, enregistra el cinquè àlbum, “Ambaixadord’Enlloc”. Al 1992 treu al mercat la seva antologia, “ Temps avall”. En el 1993, treu dos discs, “La mala herba” i “Els companys primer”. 1995, nou disc, “Brasa de Fènix”. Al 1997 “Núvols i clarianes”, de nou les seves lletres reben el Premi al disc català de l’any. 1999, “Somriures que mosseguen”, 2002, “Estabilitat precaria”; 2003 “El temps no te importància”; 2004 “Entre la veu i els dits”. 2006 “La sínia i l’estrella. Suite d’Agustí Bartra”.
MP3: Núvols i clarianes- Somriures que mosseguen- Estabilitat precària-El temps no te cap importància- Entre la veu i els dits- La sínia i l’estrella.
