El tractat de Corbeil.
Darrere la desfeta de Muret (1213), Jaume I estava segrestat per Simó de Montfort. Per la gestió del papa, Inocensi III, va quedar sota la tutela de l’ordre del Temple, i sota la regència del comte Sanç, fill de Ramon Berenguer IV. Sanç, com a regent de la Corona d’Aragó,va prendre partit per Ramon VI de Tolosa. Al juliol de 1218, davant els murs de Tolosa, Simó de Montfort va caure mort, el 25 de juny de 1218, i la ciutat va tornar a mans de Ramon de Tolosa.
Jaume I, en plena conquesta del nord valencià, va intentar fer-se amb la sobirania de Carcassona, que es va resoldre a favor del rei francès, i amb el contracte matrimonial entre Jaume I i na Violant d’Hongria, febrer de 1234. El casament es va dur a terme a Barcelona, al setembre de 1235. Jaume I, intentà impedir que la corona francesa es fera amb els comtats de Provença, Tolosa i Bearn. No obstant, Ramon VII va casar a la seva filla, Joana, amb Alfons de Poitiers, germà de Lluis IX de França. A banda, Ramon Berenguer V, de Provença, va casar la seva filla, Beatriu, amb Carles d’Anjou, també, germà del monarca francès. Darrere la mort de Ramon Berenguer de Provença (1245) i de Ramon de Tortosa (1249), de fet, els dos comtats va ser incorporats a França. No obstant, el Conqueridor mantenia les seves pretensions sobre aquest comptats. Finalment l’11 de maig de 1258, Jaume I i Lluis IX van signar el tractat de Corbeil. Pel qual Jaume I cedia, al monarca frances, Fenelleda i Perapertuses, amb els castells de Puigllorenç, Fenollet, Castellfiset, Perapertusa i Querbus. Amés, renunciava als drets que tenia sobre Tolosa, Sant Gèli, Carci, Narbonna, l’Albigès, el Carcassonès, Ràses, Besiers, Laurangés, Temenès, Menerbès, Agde, Nimes, Roergue, Millau i Gavaldà. Per la seva part, LLuis IX, renunciava, com a hereu de Carlemany, als drets, que poguera tenir, sobre els Comtats Catalans. Amés de concordar el casament de Elisabet, filla del Conqueridor, amb Felip, l’hereu de Lluís de França. El 17de juliol de 1258, Jaume I, renuncia als drets sobre Provença, a favor de Margarida, esposa del rei francès. No obstant, a pesar d’aquest pacte a la Corona Aragonesa li restava el vescomtat de Carlat, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Olmeladès i el comtat de Foix.
L'agriculturai la ramaderia ibera.
En l'època ibera, és quant l'agricultura pateix una vertadera revolució. Van ser ells els que van desenvolupar un munt d'eines, que en poques variacions s'han utilitzat fins a temps recents i inclòs actualment: reixes d'aladre, agullades, fangues, llegons, aixades, culleres de sembrador, aixadells, piquetes esmotxes, piquetes grans, falç, destrals, tisores de podar, etc. Útils que facilitaven el conreu de la terra.
En quant als cultius, la major part de terres estaven dedicades als cereals, civada i diferents tipus de forment. Va adquirir una gran importància el conreu de la vinya i l'olivera, presumiblement introduït pels finissis. L'arbrat, es completava amb fruitals, com la figuera, el magraner i la palmera datilera. També cultivaven llegums, erbs, faves, etc; espàrrecs de marge, carxofes i trufa. Per a l'industria tèxtil conreaven el lli i l'espart. Com a curiositat, cal mencionarel cultiu del cascall (Papaver somniferum).
Les classes poderoses tenien ramats i granges, que eren explotades per camperols. Els animals de cria eren: el cavall, bous, cabres, ovelles, porcs, aviram i conills. Aquestes activitats es complementaven al la cacera, principalment cérvols i senglars; i la pesca.
El tractat d’Almirra.
Al desembre de 1243, en les corts de Daroca, el rei Jaume I va donar extensos territoris fronteres al seu fill Pere, hagut amb na Violant d’Hongria. En el mes de febrer de 1244, l’Infant Alfons, fill de Leonor de Castella, amb el recolzament del seu oncle Ferran, l’abat de Montearagon, va ajuntar un exercit a Calataiut per a defensar els seus drets. L’Infant aragonès, amés, comptava amb suport de Castella.
El rei Jaume I, estava ocupat amb la conquesta del sud del regne de València. Mentre tant l’Infant Alfons de Castellà ja havia aconseguit la submissió del regne de Múrcia. L’Infant castellà, llavors ocupà Moixent i Enguera, i atacà Xàtiva. La reacció del Conqueridor, no és va fer esperar, i va prendre Villena, Sax i Bogarra. Aplegats a aquet punt, es va fer necessari un nou pacte per tal d’evitar una guerra entre les dos corones. Al més de març, es van reunir en el castell d’Almirra (Campet de Mirra), el 24 de març de 1244 signaren el pacte, per el qual delimitaven la nova frontera entre les dues corones. En el “Llibre dels fets”, Jaume I ens descriu el recorregut d’aquesta frontera: aquest fo lo partiment de les terres: que l’infant hagués Almansa e Sarafull e el riu de Cabrivol: e nós que hagéssem Castalla e Biar e Relleu e Seixona e Alarc e Finestrat e Torres e Polop e la Mola que és prop Dagues e Altea e tot ço que s’enserrava dins sostermes”.
Mogroman, de la terra delterro(Torro).
Mugroman va renàixer a l'estiu de 2003, d'un grup, anterior, anomenat Lapsus. Primerament el formaven Javi veu i guitarra, Raúl a la bateria i veu, Pasku al baix i Bernat a la dolçaina, tots de Xixona. El grup es va completar amb Rubén, de Mutxamel, a la guitarra; David, d'Agost, a la dolçaina i Jordi, de Xixona, també a la dolçaina.
Van resultar guanyadors del concurs l'Esclat'2004, dins del festival Rebrot de Berga. Segons en el En-poténcia de Catalunya Cultura.Tercers en el concurs de grups de la universitat Miguel Hernández. Al setembrede 2006 van guanyar el primer concurs de música en valencià BimRokc.
Tenen al mercat dos discs, “Cendra”,e ditat al 2004, i “Esclaus de la Nit”, editat en el 2006.
Mp3: Buscant un bar, Falsa solidaritat, Consumit, Cendra, deXixona.... (cançó de pasqua), La manta al Coll.
Vídeos: El canon de la llibertat
