Abraham/Ibraïm.
Abraham va nàixer a Ur, un poble de Caldea en la Mesopotàmia. Segons els hebreus era fill de l'alfarer Tharé, no obstant els àrabs el fan net d'aquet i fill d'Hazar. La Bíblia ens conta que el deu dels jueus va ordenar a Abraham que abandonarà Caldea i es dirigirà a un altre país:” El Senyor digué a Abraham: sortiu del vostre país, de vostra família,de la casa del vostre pare, i vingueu al país que jo vos mostraré, i vos convertiré en pare d'un gran poble” (Gènesi, capítol XII, versicle 1). Llavors Abraham i la seva dona, Sara, abandonaren la Mesopotàmia i es dirigiren cap a l'actual Palestina, a un país que es deia Sitxem. Al poc temps,d'arribar a Sitxem, la fam els va obligar a buscar blat a Egipte. Donat la bellesa de Sara, Abraham tenia por que el faraó el matarà, i llavors la va fer passar per sa germana. Efectivament el faraó s'enamora de Sara, i a canvi d'ella li va fer valuosos regals a Abraham: ovelles, ases, bous, camells, criats i criades. Entre les criades n'hi havia una que es va convertir en la seva dona, el nom de la qual era Agar/Hajar. L'esclava Agar, convertida en esposa d'Abraham, li va donar un fill, que va rebre el nom d'Ismael/Ismail. Déu castigà a Egipte amb tres plagues, llavors el faraó se n'adonà que sara era, en realitat, l'esposa d'Abraham i la tornà al seu vertader marit. Abraham abandonà Egipte.
Estant acampats en el Vall de Mombre, van rebre la visita de tres viatgers, que en realitat eren tres àngels. Abraham, com a bon amfitrió, els va donar de menjar pa, carn de vedella, sagí i llet. Llavors, van demanar conèixer a la dona que havia pastat el pa. Abraham els va presentar a Sara, i un d'ells, anomenat Etern, li va dir que al transcurs d'un any tindria un fill. Estant Sara abraçada, van viatjar al desert de Cades. El rei Abinmelech, s'enamorà de Sara. Abraham, torna a fer-la passar per la seva germana, i a canvi, tornà, a rebre regals: ovelles, bous, criats i criades. Però Déu se li va aparèixer a Abinmelech, i el va amenaçar de mort si s'atrevia a tocar a Sara.
Sara donà a llum a Isaac/Isahq. Passat el temps Déu, per a provar l'obediència d'Abraham, li va ordenar que sacrificarà a un dels seus fills. Segons els jueus, aquet era Isaac, segons els àrabs era Isamel. Quant Abraham es disposava a fer efectiu el sacrifici, Déu el va aturar, i li va ordenar que sacrificarà una ovella en el seu lloc. Sara estava gelosa d'Agar i el seu fill, Ismael, i va convèncer a Abraham per que els expulsarà.
Agar i Ismael, vagaven pel desert, quant estaven quasi deshidratats Agar deixa a Ismael en una ombra i es dirigeix cap a les muntanyes a la cerca d'aigua, llavors Ismael acaricia l'arena i de manera miraculosa surt aigua. Ismael, va tindre dotze fills Nebaiot, Quedar, Adbeel, Mibsam, Mixmà, Dumà, Masà, Hadad, Temà, Jetur, Nafix i Quedma, i d'una filla Mahalat. Cadascú dels fills d'ismael va fundar una tribu. Ismael és considerat el pare dels ismaelites, àrabs.
Isaac, per la seva part,va contraure matrimoni amb Rebeca. Al ser aquesta estèril, li prega a Déu que li permetera tindre un fill. Déu va decidir donar-li bessons, els quals es van anomenar Esaú i Jacob.
Ibèria, el nom.
En el mon grec, el nom d'Ibèria es donat al dos extrems o límits del mon conegut, oikumene, a l'oest la Ibèria caucàsica i a l'est la Ibèria peninsular. Els grecs, des de la seva arribada a Empúries, van donar el nom d'Ibèria a la part litoral del Mediterrani peninsular. Així ho defineixen els autors antics: Herodot, entre el 484 i el 425 aC; Rufus Festo Aviè i Hecateu de Milet, 500 aC.; Polibi, 130 aC. El mot d'Ibèria ne te un significat geogràfic, sinó ètnic. És per aixo que amb aquet nom es designen auna sèrie de tribus, o pobles, que habiten la franja mediterrània, des del riu Renoir fins al riu Segura.
Sobre l'origen del mot “iber” hi han un grapat de teories diferents. Alguns creuen que el seu origen és nord-africà i el fan vindre de bers i ver-rik, amb el significat de morè o negre, que equival al basc “beltz”, amb el mateix significat, i a l'ibèric beles, que és suposa equivalent. Altres el fan vindre de l'arrel bar,amb el significat de: terra, altura o indígena. La més acceptada, i al que te vistegis de ser la més certa, la relaciona amb el basc “iber”, corrent d'aigua o de les seves variants “ibar”, vora riu; “ibai” curs d'aigua, riu; “ibaila” del qual a derivat el castellà “vega” i l'aragonès “ibon”. Per lo qual l'origen del nom sembla carament hidràulic, més si tenim en comte que els grecs coneixien al riu Ebre amb com a riu Iber.
La conquesta Nàpols.
La reina de Nàpols, Joana II, va oferir-li a Alfons el Magnànim la successió a Nàpols, a canvi de ajuda contra els genovesos i el francesos. El Magnànim els va derrotar, i va entrar a Nàpols al 1421. Però, finalment el va trair, i va nomenar successor al comte de Provença, Lluís d’Anjou. En el 1435, la reina Joana II, va morir. Llavors, Alfons el Magnànim es dirigí a assetjar a Gaieta, on estava esperant-lo una flota, formada per angevins, milanesos i el papat. Es donà la batalla a Ponça, on la flota catalana fou derrotada, i el rei i els infants, Joan, Enric i Pere, van ser fets presoners pel duc de Milà. En el captiveri, el Magnànim, va convèncer al duc de Milà per a que canviarà de bàndol. Van arribar a l’acord de repartir-se la Península Itàlica, així la part nord passaria sota domini milanes; la central al domini dels Estats Pontificis, i la sud sota domini aragonès. En 1440, Alfons el Magnànim va prendre Aversa, en 1441 Beneveto, al desembre, de 1441, comença el setge de la ciutat de Nàpols, que es va rendir, al cap de sis mesos, el 2 de juny de 1442. A la mort d’Alfons el Magnànim, 1458, el va succeir, com a rei de Nàpols, el seu fill natural Ferran (Ferrante); mentre que a la resta de la corona el succei el seu germà Joan el Gran.
David Vidal.
El menorquí David Vidal en el 1994 se'n va anar a Badalona per a estudiar en el Conservatori Professional de Música de Badalona. En 1998 acaba els estudis amb el grau deprofessional. Alternava els estudis amb l'activitat de cantautor, és guardonaten la "Iª Edició d'Art Jove", el "II Festival Ciutat de Manacor". En 1998 amb la cançó "Sobre el teu cap en blat" guanya el 1r premi de la "Cançó d'autor a Catalunya Ràdio". En el 1999, es trasllada a Mallorca, va abandonat la musica clàssica. L'any 2000 actua en la "Iª Muestra Nacional de la Canción de Autor (Cantigas de Mayo)" a la ciutat de Múrcia.
En el 2001 publica el seu primer disc "Argila";en el 2003 "Estalactites", i en el 2005 "Aire en zel".
Vídeo: Aire en zel
