Els grecs.
Allà pel 600 abans de Crist els grecs de Focea es van establir al sud de França, i vanconstruir la ciutat de Massàlia; ciutat marinera i comercial. Cap al 575 arribaren a l'illot de Sant Martí d'Empuries, i fundaren el port comercial Emporion,"mercat" tambè conegut com a Paliàpolis, "ciutat vella". Vint-i-cincanys després es traslladen cap a terra ferma i construeixen la ciutat, Neàpolis "ciutat nova". Empúries es va convertir en un centre comercial on els nadius iel grecs feien els seus tractes, poc a poc l'activitat comercial va anar estenent-se cap al sud i cap a l'interior.
Pel que sembla, segonsciten les fonts escrites antigues, prop del Xúquer (Sucro), hi havien tres colònies massolites, que sols es cita un nom, Hemeroskopeion "atalaia diürna". Sovint identificada amb a Dénia, o als menys situada en el seu entorn.Cal pensar que en realitat es tractava de tres llocs, o ports, comercials. L'Hemeroskopeion, podria estar situat, realment, a la costa de la Marina Alta, i el nom fa rreferència al Motgó, a Bèrnia o al penyal d'Ifach. Amb que fins ara, no s'han trobat restes que demostren la seva existència.
Panoramiques de la costa de la Marina Baixa, tal qualla vorien els grecs.
La conquesta de Sardenya.
El 20 de juny de 1295, es signa el Tractat d'Agnani, emparat per el papa Bonifaci VIII. Segons el pacte, Jaume el Just renunciava a Sicília, a de més de casar-se amb la princesa Blanca, filla de Carles d'Anjou, el seu enemic. Per altra banda, el rei de França renunciava a la investidura de la Corona d'Aragó. En 1297, Bonifaci VII, recompensà a Jaume el Just, amb la investidura del regne de Còrsega i Sardenya.
Enles Corts Reials Catalanes de Girona, de 1321, Jaume II aconsegueix l'ajuda de Sanç I, rei de Mallorca. Després, va viatjar als regnes d'Aragó i de València, d'on també va rebre ajuda. Les flotes de València i Catalunya es concentren a Port Fangós, i la de Mallorca ho fa a Maó. El 31 de maig de 1323, les tres flotes, comandades per l'infant Alfons salpen cap Sardenya. El 14 de juny, atraquen en el Golf de Palmas, al sud de l'illa, on un grup de nobles i senyors sards li presten jurament de fidelitat a l'infant Alfons. L'exèrcit català es dirigeix cap a Esglésies, que estava sent assetjada per Hug II, jutge d'Arborea, aliat de l'Infant Alfons. El setge d'Esglésies va començar l'1 de juliol de 1323 i durà fins el 7 de febrer de1324. El 29 de febrer l'Infant Alfons per terra i l'almirall Carrós per mar, derroten al pisans. Llavors es dirigeixen cap a Callèr. Callèr estava envoltada per aiguamolls salobres, per aquesta raó van acampar en un alturó, que van fortificar, en el mateix lloc es va construir la ciutat anomenada Bonaire. El19 de juny, es signa la capitulació, segons la qual Pisa cedeix a Jaume el Just tots els drets sobre Sardenya. A partir d'aquet moment les ciutats sardes canvien el seu nom al català : Cagliari passaa ser Càller, Viladesglésias a Esglésies, Sassari a Sàsser, Alguero a l'Alguer,etc.
Torre a Càller.
Sàsser.
A principis del primer mil·lenni abans de Crist, naus provinents deTir (Fenícia) van arribar a l'Estret de Gibraltar. Allà van fundar dues ciutats, una a cada banda del mar, Lixus (Laraix, Marroc) i Gadir (Cadis, Andalusia). Després, poc a poc, van anar aparegunt noves factories fenícies:Sexi, Abdera i Malaka, totes tres a Andalusia. Aquestes colònies van influenciar als nadius andalusos, que van desenvolupar una cultura comercial,anomenada tartèssica o turdetana. Tots dos noms, tant "Tartèssia" com "Turdetania" defeneixen al mateix territori la diferencia és idiomàtica,Tartessics en grec i Turdetania en fenici-púnic.
Els Ducats D'Atenes I NeoPàTRIA.
El 31 d'agost de 1302, al castell de Caltabellota, a l'illa de Sicília, Carles de Valois, com a capità general de Carles d'Anjou, i Frederic II de Sicília, van signar la pau, que donava fi a trenta sis anys de guerra. L'Anjou,per tal de assegurar-se la pau, va exigir la dissolució del exercit de Fedreric. Aquet exercit estava format en la seva major part per almogàvers. Llavors Andrònic II, emperador de Bizanci, va demanar ajuda a Roger de Flor, comandant dels almogàvers, per a lluitar contra el turcs. Al setembre de 1303 quatre mil almogàvers acabdillats per Roger de Flor, van arribar a Constatinoble. Com aprimera missió se'ls encomanà atacar a les tropes turques que estaven descansant en el cap d'Artaki. Desprès van recuperar, per a l'imperi bizantí, Filadelfia, Nif, Magnàsia i Tirà , i van expulsar als turcs de Àsia Menor. Com a premi, Andrònic II, va nomenar a Roger de Flor megaduc del'Imperi Romà d'Orient. Però, l'avarícia d'en Roger,que volia aconseguir el seu propi imperi, el va dur al seu assassinat, el 5 d'abril de 1305. Els almogàvers es van refugiar a Galà·lipoli, i van formar la Gran Companyia Catalana, per a venjar la mort dels seu cap. Una vegada aconseguida la defensa de Galà·lipoli van encetar la venjança, fetsconeguts com La Venjança catalana,escampant el terror per tota la Tràcia.
En el 1307 la Gran Companyia Catalana, esva instal·lar a la regió de Cassandria. En el 1309 van entrar al servei de Gualter de Brienne, duc d'Atenes, qui pretenia eixamplar el seu estat amb territoris guanyats a l'imperi bizantí. En el 1211, desprès de la batalla del riu Cefís, on Brienne fou derrotat, la companyia pren el control de ducat d'Atenes, posant-lo sota la sobirania d'un príncep del casal de Sicília. En el1318, conquisten el sud de Tessàlia i constitueixen el ducat de Neopàtria. En el 1379 els ducats d'Atenes i Neopàtria passen a sobirania directa del rei Pere el Cerimoniós. Poc més van durar sota la Corona d'Aragó, ja que en el 1388, els florentins es van fer amb el ducat d'Atenes.
Almojàver Ducat d'Atenes 
