La Carrau, folk evolutiu.
El grup La Carrau, es va formar a Terrassa, en el 1297. Com a banda de format folk clàssic i de ball. En el mateix anyparticipen en el Circuit Folk'97, ien festivals folklòrics a Bèlgica i Polònia. En 1999 comencen la gravaciòde la seva primera maqueta Escaliva damecànica, publicada en el 2000. En el 2001, la banda es reformada amb la inclusiò d'una secciò de vent (trompeta, saxo i trombò). En el 2002, donen allum el seu primer disc Una dotzena. Gràcies a aquet disc participen en festivals com: Senglar Rock (Catalunya), Klakrok (Bèlgica),Guirigall (Ares del Maestrat), etc. L'11 des setembre de 2004, Diada de Catalunya, presenten el seu segon disc, Quin bon bori, en el Passeig deLluìs Companys a Barcelona.
Musicalment barregen instruments tradicionals,violi, lláüt, acordiò, mandolina, guitarrò; de vent, trompeta, saxo i trombò amb instrumentsmoderns, bateria, baix, guitarra elèctrica, etc. Compten amb una sonorització ùnica que uneix essències populars catalanes amb les mùsiques del mon, en aquet aspecte han revitalitzat la musica d'arrel tradicional. El seu repertori compta amb peces tradicionals catalanes i fusions de ritmes i melodies mediterranis i anglosaxons.
Mp3: Golf,Noguera i Garona.
Video: DJcapital.
Els celtes.
Allà , pel segle VIII, abans de Crist, uns grups de protoceltes van creuar els Pirineus. Es van establir al nord del riu Ebre, en el Baix Aragò, ia les Comarques del Nord del País Valencià (Salzadella, Cabanes, Torrelló de Boverot a Almenara, etc). Cultiven el blat, l'ordi, el mill, el nap, etc.Criaven ovelles, vaques i porcs. Introdueixen la foneria del ferro, la cervesa d'ordi, i la utilització del cavall. Els poblats estan formats per cabanes de fusta, de forma circular. Prop dels poblats situen les necròpolis, on incineraven als morts, desprès dipositaven les cendres en una urna ceràmica i les enterraven, unes prop d'altres; és per això que reben el nom de la Cultura dels camps d'Urnes.
En el segle VI aC. nous grups celtes creuen els Pirineus, porten un nova cultura, anomenada Hellstatt. De ferro fabricaven armes: espases allargades i destrals trapezoïdals. Eren monògams, i s'afaitaven la cara amb navalles de doble tall. Aquesta cultura, és semblant a la del Camps d'Urnes, en quant al ritus funerari, a construcciòde poblats, i a la practica de l'agricultura i la ramaderia.
La conquesta del sud valencià.
Darrere la mort del rei castellà, Sanç IV, el regne de Castella es va dividir en dues fraccions, els partidaris de Ferran IV, fill de Sanç, i el de Ferran de la Cerda, nebot de Sanç. Jaume el Just donà suport a Alfons de la Cerda i aquet li oferí el regne de Múrcia a canvi d’ajuda. El rei Jaume el Just conqueri el regne de Múrcia en dos campanyes, la primera d’abril al juny de 1269, i la segons entre 1298 i 1300.
La primera campanya s’inicia al mes d’abril de 1296. El dia 22 es va rendir l’alcaid d’Alacant, Nicolau Peris. El 27 d’abril les tropes catalanes ocuparen Guardamar. Un dia desprès assetjaren Almoradí, que va capitular el 30. l’1 de maig ja eren a les muralles d’Oriola, que va aguantar fins el 10. el 12 de maig Jaume el Just era a les portes de Múrcia, que aguanta fins al 18. El 28 de maig assetjaren Mula que es va rendir el 2 de juny. L’1 de juny, mentre capitulava Mula, assetjaven Cartagena que es va rendir un dia desprès. El 3 de juny, donaren l’assalt definitiu a Elx que és va mantenir fins el 27 de juny. En la campanya de 1298 les tropes catalanes ocuparen Alhama. El 21 de desembre, desprès d’un fort setge, va capitular la ciutat de Llorca donat per acabada la conquesta del regne de Murcia.
En el 1301, Ferran de Castella, va assolir la majoria d’edat. El mateix any, una butlla pontifícia, del papa Bonifaci VIII, legitimava a Ferran IV com a rei de Castella. Alfons de la Cerda, es va exiliar a França en 1303, acabant així el conflicte castellà. Llavors tant a Jaume el Just, com a Ferran IV els va convindré aplegar a una pau. Així es va constituir una comissió d’arbitratge, formada, per part de Castella l’Infant Joan, per la Corona d’Aragó l’arquebisbe de Saragossa Ximen de Luna, presidia la comissió el rei de Portugal Dionis. El 8 d’agost de 1304 promulgaren la sentencia de Torrelles. I s’establia com a frontera el riu Segura, el marge dret per a Múrcia, excepte Guardamar i Cartagena que van restar per al regne de València. Així tenim que les ciutats d’Elx, Guardamar, Alacant, Elda, Novelda, Oriola, Villena i Iecla, van a passar a formar part de la corona aragonesa. Sembla que la pertanyença de Iecla i Villena al regne valencià, no estava del tot clara. És per això que el 1305 es va constituir una nova comissió, que va aprovar l’acord d’Elx, segons el qual Villena, Iecla i Cartagena passaven a Castella, mentre que Cabdet seguia en mans valencianes.
Jaume II.
L'Edatdel Bronze.
Entre el 1900i el 1800 abans de Crist, els valencians abandonen les planes i edifiquen elsseus nous poblats a les muntanyes. Els poblats del Bronze estan situats enllocs estratègics, i comptem amb unbastiment defensiu. Les cases son de forma quadrangular amb parets de pedra ifang a sota, i de fang i palla a dalt. Els sostre estava cobert amb branques ipalla, i revestit amb fang fresc. La construcció dels poblats no seguia capnorma, per lo que el seu urbanisme resulta anàrquic. Les muralles estavenconstruïdes a base de pedres adaptades al terreny, i acompanyades de torrescirculars. Les defenses eren construïdesen els llocs més accessibles.
El que caracteritza elperíode és la generalització de la metal·lúrgia. El metall utilitzat és elcoure, per aconseguir major duresa el mesclaven en plom, plata, arsènic oestany. El descobriment del bronze, aliatge de coure o estany (aproximadamentun 10% d'estany) va ser a finals del període. El primer pas per a la fonacióera triturar el metall, i extraure totes les impureses, en aquet procés tambéafegien l'altre metall per l'aliatge. Una vegada tot triturat i mesclat, hodipositaven dins d'un bol de ceràmica, anomenat cresol, i el posaven al foc. Unavegada liquat el metall el vesaven en un motlle de pedra, ambla forma del'utensili a fabricar. De metall fabricaven eines de treball: cisells, punxonsi serres; armes: punyals, de llengüeta i de rebladura, puntes de fletxa idestrals; els objectes d'adorn, que podien ser de coure, plata o or: anells,arracades, penjolls i braçalets.
Com en èpoques anteriorscontinuen fabricant estris lítics, entre el que destaquen els molis amb formade vaixell, els motlles de fonació i les dents de falç per a la sega delscereals. La ceràmica és molt basta, plena d'impureses, poc decorada i poccuita; el que contrasta en les èpoques anteriors, on la ceràmica era méselaborada.
Motlle de pedra per a fabricar destrals. 
Molí en forma de vaixell.
Saüc.
En 1997, unacolla d'amics de Castelló de la Plana: Sàlvia, Mireia, Toni, Dani, Pau, Albert,Ramon, Blai i Vicent, formen el grup, de musica folk, Saüc. Allà pel setembrede 1997 van començar a cantar cançons populars, de Catalunya i del País Valencià. A l'any següent s'afegeixen l'Albert i el germans Martí: Blai i Ramon. D'aquesta època son cançons com: La presó de Tibi, Lafabrica de Segarra, Tio Caliu, Endimonià, Xotissalat, Sant Joan, Xoriço d'a pam, etc. En 2.000, el grup va decidir renovar el seu repertori. Açò els va portar una crisi, fins i tot van deixar de fer concerts, i van abandonar Ramon, Blai i Vicent, permotius personals. En els mesos d'estiu, Jordi i Elena, van entrar en el grup. Amb el nous membres, Saüc reviscola. Poc a poc van ampliant el repertori,afegint-li cançons pròpies. A principis de 2001 s'incorpora Ayo, que va donar l'impuls definiu a la formació. El 10 de març de 2001, van estrenar la nova temporada en el Casal Jaume I. Tenen un Cd titulat “Quan el sol encén la Mar”,que van presentar al gener de 2002 en la llibreria Babel de Castelló.
En el 2004, abandonen la formació, Toni que se'n va a Barcelona, i és substituït per Lluis; poc després abandonen l'Albret i Elena; i Salvia deixa la música. en el mateix any entra Xulio.
Actualment els menbres de Saüc son: Pau:Guitarrons, llaüt, baix i percusions menors. Xulio: sac de gemecs, bouzouki i acordió. Dani: veu, guitarra, llaüt i flautes. Mireia: brdhram, castanyetes carsh, percusion smenors i veu. Jordi: caixó, darkuba, bendili percusions menors. Lluis: guitarra, bandúrria, llaüt i veu.
*L'article ha estat actualitzat gràcies a Dani, menbre de Saüc.
