La conquesta de Menorca.
Desprès de la conquesta de Sicília el Papa, Martí IV, va excomunicar a Pere el Gran, i va envestir a Carles de Valois com a rei de la Corona d'Aragó. Els francesos, van ocupar Girona. Jaume II, rei de Mallorca, va fer costat al rei francès en detriment del seu germà. En el 1283, Pere el Gran, ocupà Rosselló, que pertanyia al regne de Mallorca, i el seu fill, l'Infant Alfons conquerí Eivissa i Mallorca en 1285. Poc desprès Pere el gran va morir, succeint-li el seu fill Alfons, en tots els seus regnes excepte el de Sicília, que fou per al seu segon fill Jaume I de Sicília.
Alfons el Franc, ja com a rei, convocà Corts a Osca, pel 18 d'octubre de 1286. en aquestes corts es va decidir la conquesta de Menorca, que segui sota el domini musulmà. El 22 de novembre van salpar del port de Salou, més de cent naus, amb vint mil homes a bord. La flota va fer escala a Mallorca, on van passar els Nadals. El 5 de gener de 1287 l'esquadra va fondejar a l'illa dels Conills, ara Illa del Rei, prop de Maó. El 17, les tropes cristianes, van desembarcar prop del port, assetjaren la vila de Maó, que va ser lliurada de manera immediata. El rais Abu Umar es va fer fort a la fortalesa de Santa Àgueda, al centre de l'illa. Abu Umar, al veure's sens e sortida pacta la rendició amb Alfons el Franc. El 21 de gener, tots dos, signen el pacte, conegut com “de saint Agaiz”. Abu Umar, aconsegueix l'exili per a ell i dues-centes persones del seu entorn. Mentre que la resta d'habitants de l'illa, es converteixen en esclaus del rei. El 22, Alfons el Franc entra a la /Mandinat Minurca/ (Ciutadella), donant per acabada la conquesta de l'illa.
En 1295, desprès de la mort d'Alfons, Jaume de Mallorca, va recuperar les illes, inclosa la de Menorca.
Mapa de la conquesta de Menorca.
Castell de Santa Àgueda
L'art del Calcolític.
L‘art propi del calcolític, és el que anomenem art esquemàtic, que esta datat entre el 4.000 i el 1.000 abans de Crist. Com l'art llevantí, el trobem emplaçat en abrics poc profunds en les cingleres dels barrancs. El color utilitzat és, generalment, el roig, amb que també se'n troben en negre, i excepcionalment, en groc. Es representen gran varietat de motius: antropomorfs, zoomorfs, figures simbòliques i figures geomètriques. Entre els antropomorfs destaquen les figures en “Y” normal, invertida i doble, a més de ramiformes. Dels zoomorfs, abunden les cabres i els cèrvids, molt esquematitzats. En els motius simbòlics, els més importants, predominen els estel·liformes, soliformes i els ídols oculats, aquest últim es creu que son representacions del la Deessa Mare. Per acabar, entre els geomètrics trobem: barres, punts, cercles, ziga-zaga, angles, etc. Sens cap dubte aquestes estacions eren lloc de culte; a la Marina Baixa hi han dos llocs especialment interessants, la Penya de l'Ermita del Vicari (Altea) i sa Cova de ses Lletres (Tàrbena), situats a poca distancia entre ells i en la zona de la Serra de Bèrnia. Es tracta de llocs amb abundats panells i amb gran quantitat d'elements en cada panell.
En aquesta època, també, apareix un altra manera de fer art, es tracta dels ídols, oculats i violí, esculpits en os. Els ídols oculats son uns ossos llargs on s'han gravat dos cercles concèntrics a manera d'ulls, acompanyats per línies horitzontals que poden representar: celles, tatuatges facials, parts del cos, etc. Els ídols violí son petites plaques d'os o pedra que representen una figura humana. Aquets ídols, com els de les pintures, son representacions de la Deessa Mare, divinitat de la fertilitat.
Calc del panell 2 de la Penya de l'Ermita del Vicari (Altea).
Ídols violí de la Cova de la Pastora (Alcoi).
La conquesta de Sicília.
Pere el Gran va contraure matrimoni amb Constança de Sicília, filla de Manfred I de Sicília, el 13 de juny de 1262. El Papa Climent IV, enemistat amb la família que regnava Sicília, va coronar com a rei a Carles d'Anjou el 25 de juny de 1265, desposseint a Manfred tres dies desprès. Les tropes angevines i sicilianes es van enfrontar en la batalla de Benevento, on Manfred va caure mort, i els sicilians van reconèixer a Carles d'Anjou com a rei. Pere el Gran va reclamar el tro per a la seva dona, Costança, filla i hereva de Manfred. Però els sicilians van apostar per Conradí, fill de l'anterior rei i cossi de Constança. A l'agost de1268, recolzat per alguns nobles sicilians, Conradí intentà recupera el regne. El 23 d'agost, en la batalla de Tagliazcozzo, Conradí va caure presoner i executat el dia següent. Abans de morir va cedir tots els seus drets a la seva cosina Constança.
En la vespra de la Pasqua de 1282, el poble de Palerm es va revoltar contra Carles d'Anjou. La revolta es va escampar immediatament per tota l'illa de Sicília. El rei Pere va salpar de Port Fangós, el 7 de juny de 1282, acompanyat per almogàvers. Desembarcaren en el nord de Tunísia, on, el rei, va rebre als ambaixadors sicilians que li van oferir la corona de Sicília. A principis d'agost el rei Pere arribà a Tràpena, on va ser rebut com un heroi. El 4 de setembre, va arribar a Palerm. Allà s'assabenta que l'Anjou estava assetjant Messina. Va enviar a dos mil almogàvers, mentre ell es va quedar a Palerm per a formar un exercit. El 2 d'octubre, el rei Pere, va arribar a Messina, quant Carles d'Anjou ja havia abandonat el setge. A l'abril de 1283 Constaça de Sicília va aribar a l'illa. Carles d'Anjou, amb el suport del Papa i dels francesos, va intentar recuperar l'illa. Roger de Lauria el va aturar en les batalles navals de Malta i del Golf de Nàpols, 1284.
Desprès de la conquesta de Sicília el Papa, Martí IV, va excomunicar a Pere el Gran, i va envestir, el 18 denovembre de 1282, a Carles de Valois com a rei de la Corona d'Aragó. Un exercit francès va entrà a Catalunya, el 4 de juny de 1285, i assetjaren Girona. El 24 d'agost sortiren de Barcelona les flotes de Roger de Lauria i d'en Marquet, que van derrotar a l'exercit francès en la batalla naval del Golf de Roses.
Pere el Gran
Sicília
Calcolític. Els transhumants metal·lúrgics.
Cap a finals del tercer mil·lenni abans de Crist, va aparèixer un poble nòmada. Eren una espècie mercaders, que comerciaven amb utensilis de coure que ells mateixa fabricaven. El seu originen és molt confós, hom els fan ser originaris del sud de la Península Ibèrica, del Mediterrani Oriental, etc. Lo cert és que la seva difusió esta documentada a Sicília, Sardenya, Àfrica del Nord, i a quasi tot Europa. La característica, cultural, que diferencia aquet poble dels autòctons és la utilització d'una peça ceràmica peculiar. Es tracta d'un vas amb forma de campana, d'aquí el nom de ceràmica campaniforme, sense anses de bona pasta i excel·lent cocció i decorades amb impressions.
Aquets nòmades s'establien, temporalment, en una determinada zona, prop d'un poblat autòcton, allà fabricaven ceràmica i utensilis de coure, que desprès venien als naturals del lloc, a canvi d'una part dels excedents alimentaris. Una vegada esgotat el mercat, alçaven el campament i es dirigien cap a un altre lloc. Enterraven els seus morts en els mateixos llocs que ho feien els nadius. Cal pensar, també, que alguns petits grups acabaren integrant-se en alguns poblats.
