Música Nostra.
Música Nostra neix com a grup en el 1981, de la ma de Miquela Lledó veu, Pep Toni Rubio flauta i xeremia, i Toni Pastor llaüt i guitarres. Actualment el grup es completa amb: Bernat Cabot al violi, Jimmi Torres al baix, Pep Balaguer a la guitarra i Hugo Sócrate a les percussions. La seva tasca, te com a base la recerca i muntatge de la música tradicional mallorquina. Han contribuït a la recuperació del “Ball de bot”, el ball nacional de Mallorca. Han publicat vuit discos: “Ball de bot” 1981, Vetllades d’antany 1983, Va de jota 1985, Ballant a sa plaça 1988, Deu anys 1989, Giravolt 1992, guardonat com a Millor disc Català en l’11a edició dels Premis de Ràdio 4/RNE de Barcelona en 1993; De dia i de nit 1996, En directe 2000 i Musica nostra canta Nadal 2001.
Mp3: Jota d’es guardia. Fandango de tardor. Jota pen Guillem. S’espadella. Ramellet( amb en Tomeu penya). Nadala menorquina.
Conquesta del sud del xùquer.
El rei Jaume I va trencar, prompte, la treva. Així a l'agost de 1239 ja havia conquerit el castell de Bairen (Gandia). De camí cap a Xàtiva va conquerir el castell de Rebollet (Oliva) i el castell de Xiu (Llutxent); l'intent de fer-se amb el castell de Xàtiva va resultar un fracàs. Al 1240, cavallers calatravos d'Alcanyís, (Aragó) van conquistar Villena per a Jaume I. El 30 d'agost de 1242, el rei, entra a Alzira, rendint-se de forma immediata el castell d'Alfàndec (Benifairo).
En el 1244, Perez Nuñez de Guzman, va ocupar Enguera, en nom de l'infant Alfons de Castella; mentre, el propi infant feia el mateix a Moixent. Jaume I encorajat va ocupar Capdet i Bogarra. Quant era evident una guerra entre Jaume I i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella, van acordar una reunió al castell d'Almizra. Allà van acordar que l'infant Alfons renunciava, definitivament, a la conquesta de Xàtiva i tornava al seu sogre Moixent i Enguera, a canvi Jaume I lliurava al seu gendre, Sax, Villena i Bogarra. Segons el Tractat d'Almizra, 16 d'abril de 1244, el territori a conquerir per la corona aragonesa eren les terres al nord de la serralada que va de Biar a la Vilajoiosa. Una vegada resolt el problema fronterer, Jaume I, va conquerir la ciutat de Xàtiva, el 22 de maig de 1244. Mentre Jaume I assetjava Xàtiva, una part de les seves tropes acabdillades per Pere Eximenis Carroç, feia el mateix a Dènia, la rendició d'aquesta ultima no te datació certa, amb que alguns donen la de l'11 de maig, uns dies abans de Xàtiva.
El rei Jaume I, animat per dos musulmans de Biar, que van prometre que li obririen les portes per que pogueren entrar, es va presentar a les seves inmediacions. Una vegada ja situat en la muralla, la traïció no es va dur a cap; per lo que va decidir mantenir la ciutat assetjada. Al cap de cinc mesos, a principis de febrer de 1245, l'alcaid Musa Almoràvit és va rendir. A l'abril, les tropes reials estaven assetjant les muntanyes de la Marina, van prendre Pego i la Vall de Laguar. Al-Azraq, que es va erigir en cabdill de la zona, en veure's acorralat va pactar una rendició. El 16 d'abril de 1245, en la Vall d'Alcalà es va signar l'acte de vassallatge, més conegut com a Pacte d'Alcalà, per part de l'infant Alfons d'Aragó, primogènit de Jaume I, i del propi al-Azraq. Per aquet pacte van passar a la Corona d’Aragó vuit castells de les muntanyes.
Calcolític o Eneolític.
Gràcies a l'agricultura i la ramaderia , l'home es va tornar sedentari, i va gaudir de temps lleure. Cap al 6.000 abans de Crist, van abandonar la cova, com a lloc d'hàbitat, i van començar a viure en cases, prop dels camps sembrats. Les primeres construccions eren de forma semicircular i es trobaven semienterrades. La coberta de forma cònica, estava construïda a base de branques i palla. Comença l'ús del metall, el coure, és per això que aquet període es coneix com a Calcolític, que vol dir “pedra i coure”. De coure fabricaven joies i eines, com ganivets.
Enterraven als seus morts en les coves, que acompanyaven amb un nombrós aixovar: puntes de fletxa, ganivets i corbelles de sílex; destrals i aixades de pedra polida; ornaments diversos, etc.; així com vasos de ceràmica plens de menjar, el que fa pensar que creien en un altra vida. També, trobem en els enterraments, una espècie d'ídols sagrats, que semblen representacions d'alguna deïtat. Aquest ídols estan gravats sobre os, amb ulls i triangle púbic. Pel que sembla, el temps lleure i l'observació de l'entorn va donar com a resultat una incipient creença religiosa.
Ídol oculat (Cova del Bolumini, Alfafara)
Conquesta de València. La ciutat.
El 15 d'octubre de 1236, es celebraren Corts a Monsó, en les quals es decidí la conquesta de la ciutat de València. En aquestes corts es va convocar a la concentració d'un exercit, a Terol. A 3 de febrer de 1237, el papa Gregori IX, en una butlla, va donar categoria de croada, a la conquesta de la ciutat. Abans de la Pasqua, l'exèrcit de Jaume I, abandonà Terol i es dirigí cap a terres valencianes. Arribaren al castell d'Anisa, el Puig, i el van conquerir en certa tranquil·litat. Al Puig es van concentrar cent cavallers, vinguts de Borriana i dos mil peons, quantitat insuficient per a l'assalt de la ciutat. És per això que el Jaume I va decidir reclutar, personalment, a més gent, per lo qual va recórrer tot Catalunya i Aragó. En la seva absència va donar el comandament al seu oncle Bernat Guillem d'Entença. Zayyan, per la seva banda, es va declarar súbdit de l'emir de Tunis, a canvi d'ajuda econòmica i militar.
El 20 d'agost de 1237, donada l'absència de Jaume I, els musulmans van intentar recuperar el castell del Puig, però l'atac va ser rebutjat pels cristians. Mentre tant Almenara, Uxó, Nules, Castro, Bètera, Paterna i Bufilla, van anar rendint-se a les tropes cristianes. El 23 d'abril de 1238, amb tres-cents genets i mil peons, Jaume I acampà al Grau, començant el, veritable, setge a la ciutat de València. Al maig ja havien ocupat Russafa. Zayyan, donat que no va rebre cap tipus d'ajuda de Tunis, no va tenir més remei que capitular. Segons la capitulació de la ciutat de València, signat el 28 de setembre de 1238, Zayyan lliurava la ciutat i tot el territori situat al nord del riu Xùquer. Jaume I, per la seva part, prometia una treva des set anys, període en el qual ni ell ni cap vasal seu atacaria, ni per terra ni per mar, el territori al sud del Xùquer, aquesta mesura protegia, especialment, a Cullera i Dènia. El 8 d'octubre, milers de musulmans abandonaren la cuitat, i es dirigiren cap a Cullera. El 9 d'octubre, una vegada Zayyany ja l'havia abandonada, Jaume I entrà a la ciutat de València.
Penó de la conquesta.
Vall Folkska.
Primerament era un grup que actuava en les festes majors dels pobles, es feien anomenar “Pressupost Limitat”. El seu repertori estava nodrit de musica ballable, paxanga. Però al febrer de 2002 van decidir reinventar-se per a cantar les seves pròpies cançons. Per a rematar la reinvenció havien de trobar un nou nom, més acord amb la nova forma. Llavors van fer una simbiosi entre l'antiga denominació de la Vall de Ribes, d'on son naturals, i dels estils musicals folk i ska; aleshores va sorgir “Vall Folkska”.
Una vegada tot engegat es van presentar a un concurs de “joves músics” a Ripoll, i mira per on es va erigir en guanyadors. Gracies a aquet premi van enregistrar la seva primera maqueta “Aparta't bitxo que et trepitxo!”. Han resultat finalistes en el “Enganxat a la música 2004” de Reus, al “VicSona'05” i en el “SONA9” de 2005.
Mp3: Deskarat. Palestina. Línies en blanc.
