Art neolític.
Entre el 6.000 i el 4.000 abans de Crist, en l'arc Mediterrani, de la Península Ibèrica, es va desenvolupar un tipus d'art prehistòric característic. És el que a falta de nom, es coneix com a Art Llevantí. Territorialment, aquet art, és present a Osca i Terol (Aragó); Lleida i Tarragona (Catalunya); a tot el País Valencià; Múrcia; Albacete i Conca (Castella); Jaen i Almeria (Andalusia). Aquí, en el nostre país, aquet art s'inicia en el V mil·lenni, abans de crist, i perdura fins al final de l'edat dels metalls.
Aquet tipus d'art es caracteritza per la representació d'escenes on apareixen figures humanes i zoomorfes. Aquestes escenes representen la caça, danses, lluites, el treball agrícola, la domesticació d'animals, recol·lecció de mel, execucions, etc.
El País valencià, compta amb tres importants zones amb gran presencia d'aquet art, la zona d'Aitana, el Macis de Caroig i la Valltorta.
En roig el territori d’àmbit de l’art, anomenat, Llevantí.
Cova dels cavalls de la Valltorta (Albocàsser).
La Conquesta de les Petiüses.
En 1231, Jaume I va cedir el dret de conquerir les Pitiüses a Nunyo Sanç i Pere de Portugal; la llicencia tenia dos anys de durada. Al no fer-se efectiva la conquesta, tres anys desprès, el rei Jaume va cedir la conquesta de les illes a Guillem de Montgrí. En aquet cas, la llicencia tenia només nou mesos de vigència. Ames, el rei es reservava el dret de sobirania, i donava, a Montgrí, la possessió en regim feudal a la manera i arts de la casa de Barcelona.
Guillem de Montnegri, va demanar ajuda a Nunyo Sanç i Pere de Portugal. El 12 d'abril de 1235, tots tres, van signar escriptura, segons la qual es repartien les illes de forma proporcional als soldats aportats. El 8 d'agost de 1235, les tropes, comandades per Guillem de Montnegri, Pere de Portugal i Nunyo Sanç van desembarcar en el port d'Eivissa, el mateix dia i desprès de breus combats la ciutat es va rendir. Una vegada conquerida la ciutat, els altres llocs de l'illa i de formentera van anar rendint-se.
El 15 de setembre, van atorgar, sota escriptura publica, el lloc per a elegir l'església parroquial, després reconvertida en catedral. El castell i l'Almudaina van ser repartits en tre parts iguals; la Vila es va repartir casa per casa. Fora Vila es va dividir en quatre parts, quartons, dels quals dos foren per a Guillem de Montgrí, i altres dos restants per a Pere de Portugal i Nunyó Sanç respectivament.
Dalt Vila, Eivissa.
El neolític.
La cultura neolítica va anar estenent-se, poc a poc; i així, cap al 5.000 abans de crist aquesta va arribar a les nostres terres. Segons alguns, per l'emigració de persones des del Pròxim Orient. Amb, que lo mes provable és que l'aculturació va ser per contacte, d'unes tribus amb altres. Des d'orient van arribar uns animals nous, l'ovella i la cabra. Gracies aquestos animals l'home ja no havia de sortir a caçar, sols acompanyar-los a menjar i a beure, començava així la ramaderia. D'orient, també, van arribar unes noves llavors, el blat, l'ordi i la civada, que plantades en una època determinada donaven aliment.
Per a cultivar la terra efectuaven, petites, cremes controlades, deixa manera fertilitzaven el sol. Desprès passaven a la seva neteja, amb destrals de pedra polida, i retiraven tota la matèria vegetal no consumida pel foc. Per a la collita, usaven corbelles amb dent de sílex, una vegada separat el gra de la palla el transportaven amb uns cistells de pell, espart, jonc o palma. Els camps de conreu eren vigilats, per que els animals salvatges no el feren malbé, quant aquestos animals s'arrimaven als cultius eren caçats. El gra el molien en petits molins manuals, la farina resultant, pastada amb aigua, la cuitaven sobre pedres calentes. Amb el temps van descobrir la fermentació i la cocció en forns, cada vegada més evolucionats.
La revolució, més emblemàtica que va vindre des d'orient fou la ceràmica. Aquesta permetia transportar i conservar líquids, aigua i llet; amés de cuinar aliments. Les peces ceràmiques estaven fetes a ma, i decorades amb incisions, normalment les incisions s'efectuaven amb una petxina (cardium edule), d'aquí el nom de ceràmica cardial. En forns bastos, simples clots plens de llenya, cuitaven les peces. Amb el temps, van utiltzar els mateixos forns en el quals cuitaven el pa.
Seguien vivint a coves: Cova Fosca (Ares del Maestre), Cueva de la Cocina ( Dos Aguas), Cova de les Malladetes, (Barx), Cova de l'Or (Beniarres), Cova de la sarsa (Bocairent), etc; apareixen els primers poblats a l'aire lliure: Casa Lara (Villena), Les Jovades (Cocentaina), etc. L'agricultura, la ramaderia i la ceràmica va d'ur un canvi radical en la forma de viure, per primera vegada hi havia excedents d'aliment, i també més temps lliure per a dedicar a la família.
Mapa del Neolític als Països Catalans:
http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit4/01/foto31.htm
Ceràmica cardial, Cova de l’Or (Beniarres)
Owix, amb un parrell....
El grup OWIX, es va ordir, per a participar en el concurs “Tirant de Rock-1994” a Sant Vicent. Concurs, en el qual van assolir el primer lloc. Com a premi, van gravar un CD compartit, amb: Anselmos, Obrint Pas i The Jam-ones. Gracies a aquet reconeixement, durant el 1994 i 1995, van actuar en concerts, festivals i acampades per tot el País València.
En 1995 van enregistrar el seu primer CD, “La senda del cel”, a Benidorm. Aquest CD compta amb vuit cançons, entre les quals destaque. La senda del cel, que li dona títol al disc, Males llengües i la versió particular de La manta al coll. A partir d'aleshores el grup veu minvar els seus concerts, en anar separant-se membres del grup. Tant és aixi, que en el 1999 na van tenir cap actuació, i a més a més el bateria va vendre l'instrument, i se'n va anar a Cuba.
Desprès de la desfeta, sols van quedar dos membres, Ximo Guardiola i Pere Samblas, no obstant segueixen amb el projecte, i en el 2000 s'incorporen al grup, Euge Savall, al violi; i Tòfol Pla, a la bateria, donat inici ala segon etapa d'OWIX. A partir d'aquest moment van augmentat, progressivament, als concerts. En el 2002 graven el seu segon disc, “Al País Valencià”. Disc amb cansons critiques, reivindicatives i de lluita contra el menfotisme. D'aquest disc destaque: Al País Valencià, que li dona nom, Guerra a la vista i Karpanta diem.
.
Mp3: feu clik a sobre els títols de les cançons.
Video:
http://lallum.org/www/article.php?story=20060407181216215
