Conquesta de València. 1ª campanya. .
En les corts de Tortosa, 1225, la noblesa i el rei, Jaume I, van decidir conquerir la ciutat de Peníscola, i d'eixa manera iniciar l'expansió cap al sud. Aquet setge, al no ser recolzat pels cavallers aragonesos, va acabar en fracàs. No obstant, en 1226, estant a Terol, en una assemblea, es tornà a fer manifest el desig d'atacar, altra vegada, Peníscola. Va ser aleshores, quant Abu Zayd es va fer tributari del rei Jaume I, amb la cessió de la cinquena part de les rendes de València i Múrcia. Alguns nobles aragonesos, acabdillats per Pere Ahonés, intentaren atacar territori valencià. Aquet intent va ser avortat, gracies al recolzament dels nobles catalans i alguns d'aragonesos. La mort de Ahonés en batalla va donar inici a una guerra civil a l'Aragó. En aquest mateix any, Jaume I, va recompensar al noble aragonès, Blasc d'Alagó, amb la cessió de tots els castells que poguera conquerir en territori valencià; deixa manera pagava li pagava el suport rebut en la revolta. Gracies a la intervenció papal, amb l'arquebisbe de Tortosa com a intermediari, es va signar la concòrdia d'Alcalà, 1227, que dona fi a la guerra aragonesa.
Mentre tant, al Xarq al-Andalus, les coses pintaven mal per a Zayd. Ibn Hud es va proclamar emir a Múrcia, 1228, i va ser reconegut pels musulmans d'Alzira, Xàtiva i Dènia. Zayyan es va rebel·lar a Onda, i acupà la ciutat de València. Zayd es va refugiar a Sogorb, i demanà ajut a Pere Fernández d'Açagra, al que va fer lliurament de Begís. El 20 d'abril de 1229, a Calataiud, Zayd es va declarar vasal de Jaume I, i li va oferir la quarta part de les rendes del territori en mans dels rebles, Ibn Hud i Zayyan, i la donació de Peníscola, Morella, Alpont, Culla i Sogorb, a canvi d'ajuda militar i el lliurament dels castells d'Ademús i Castellfabib. El rei, a l'estar immers en la conquesta de Mallorca no va li va donar ajuda.
A principis de 1232 les milícies de Terol s'apoderaren del castell d'Ares del Maestrat, i l'oferiren al rei. El 7 de gener, Blasc d'Alagó va conquerir la ciutat de Morella, i va fer valdre els drets que el rei li va atorgar en 1226. aleshores, el rei, que era a Villaroya de los Pinares, preparant la conquesta, va acudir a Morella per a reclamar-la, ja que era una ciutat digna d'un rei. Desprès d'unes dures negociacions, acordaren que Morella seria d'en Blasc d'Alagó mentre visqués. En 1233, a Alcanyis es va planificar i iniciar la conquesta de València. Així el 16 de juliol, desprès d'un setge, Borriana es va entregar al rei Jaume I. La conquesta de Borriana va suposar que els castells àrabs, més al nord quedaren desprotegits, és per això que poc a poc van anar capitulant: Peníscola, Alcalà de Xivert, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpis, Castelló, Coves de Vinromà, Alcalatén i Vilafames.
Castell de Vilafames
Els orígens del neolític.
El canvi climàtic del 10.000 abans de crist, va fer que el Pròxim Orient passarà de tenir un clima temperat a un clima sec, paregut a l'actual. Els animals emigraren cap a zones mes temperades, i les plates es retiraven a zones més humides. Degut a les noves necessitats l'home va domesticar l'ovella i la cabra, cap al 9.000 abans de Crist. A la vora dels rius Tigris i Eufrates es desenvolupar el cultiu de cereals.
L'economia de producció, sobre tot l'agrícola, va dur a al sedentarisme i l'augment de la demografia, i per tant a l'aparició de les primeres ciutats. A les proximitats de la ciutat de Xerico, a (Cisjordània), hi ha el jaciment del Tell al-Sultan, un dels assentaments agrícoles més antics, cap al 7.000 a.C., on cultivaven un cert nombre de plantes, i pasturaven ovelles, i desconeixien la ceràmica. La ceràmica va aparèixer a Anatòlia, cap al 6.500 a.C, la cuitaven en forn de pa, la decoració dels vasos era simple, amb incisions horitzontals.
la cultura neolítica va anar estenent-se, poc a poc; i així, cap al 5.000 abans de crist aquesta va arribar a les nostres terres. Segons alguns, per l'emigració de persones des del Pròxim Orient. Amb, que lo mes provable és que l'aculturació va ser per contacte, d’unes tribus amb altres.
La conquesta de Mallorca.
Cap a finals de 1228 una esquadra àrab, de les Balears, capturà dues embarcacions catalanes. Jaume I va demanar al walí, de Malllorca, /Abu Yahya/, una reparació econòmica; però el walí aconsellat pels genovesos es va desentendre. Al mes de desembre, es celebraren corts a Barcelona, Jaume I, i els nobles, van decidir emprendre una expedició de conquesta contra Mallorca. El dia 5 de setembre de 1229, van salpar, des de Salou, Cambrils i Tarragona una flota de cent cinquanta naus de guerra.
El comte Nunó de Rosselló, Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, van desembarcar a Sa Palomera,(Avui Sant Elm) el 5 de setembre. Es dirigiren cap a Mallorca travessant les muntanyes de Portopí, el 12 es toparen amb les tropes àrabs en el Coll de sa Batalla. La cavalleria catalana, acabdillada per Guillem de Montcada, va carregar contra els musulmans; mentre la infanteria retrocedia. Degut al mal plantejament, la cavalleria va quedar cerclada pels els enemics, i quant la infanteria va arribar, Guillem i Ramon de Montcada ja eren derrotats i morts. El rei, Jaume I, per la seva banda, va desembarcar el 10 de setembre a Santa Ponça, i a l'assabentar-se de la noticia ordena avançar contra la ciutat de Mallorca. El 14 començà el setge a la ciutat de Mallorca, que ben guarnida i aprovisionada es preparava per un llarg setge. El 2 d'octubre, Jaume I, ordena l'assalt de les muralles, que van resistir l'envestida. Als tres mesos, el 31 de desembre de 1229, les tropes catalanes entraren a la ciutat de Mallorca.
Una vegada ocupada la ciutat, les tropes catalanes van anar ocupant tota la plana. Els àrabs, contraris a la dominació, van anar refugiant-se en les muntanyes, uns a la Serra de Llevant i altres a la Serra de Tramuntana. El 31 març de 1231 Pere Maça i Antoni Moix aconsegueixen la rendició d'Artà. Aleshores sols quedaven els castells de Santueri, Alaró i Pollençá, que estaven sota domini del rebel Xuaip. Aquet va oferir una rendició, Bernat de Santa Eugènia va fer venir al rei. A l'abril de 1231 finalment es va fer efectiva la rendició definitiva de Xuaip, sota la promesa, del rei, que donaria carta de llibertat a mil famílies àrabs. Donat així per acaba la conquesta de tota l´Illa de Mallorca.
Torre de Deià Serra de Tramuntana.
art macroesquematic.
En el període Mesolític, l'home va anar tornant-se sedentari, i va canviar el seu mode d'entendre la vida, i per tant la seva cultura. Els santuaris, al fons de les coves, son substituïts per altres a plena llum, situats en petits abrics rocallosos. En una zona geogràfica determinada, les serralades de les Marines i l'Alcoià, es va desenvolupar un art característic, conegut com Art Macroesquemàtic. En aquet art es representen figures humanes i figures geomètriques. Entre les figures humanes cap destacar els anomenats “Orants”, amb la representació d'antropomorfes amb els braços en alt, en posició d'orant, com al Pla de Petracos (Castell de castells). Les figures geomètriques, destacables son els serpentiformes.
En el Abric I de la Sarga (Alcoi) i en l'Abric IV del Barranc de Benialí (Vall de Galllinera), sobre motius macroesquemàtics, posteriorment, es van pintar motius d'art llevantí. Aquet fet dona una datació anterior a l'Art Llevantí, en les ceràmiques cardials, pertanyents al primer neolític peninsular, també es troben motius d'art macroesquemàtic. Lo que permet donar-li una cronologia compresa entre el setè i el cinquè mil·lenni abans de Crist; finals de mesolític i principi del Neolític.
Figura Orant Petracos (Castell de Castells)
