Pota Lait, roc pagès d’Eivissa.
Els eivissencs Pota Lait,combinen els instruments d’un grup de rock, amb els del folkor eivissenc, com: castanyetes, flauta pagesa, xeremies, etc. Les lletres divertides, i amb un contingut rural, ha fet que sovint siguen comparats amb els “Mojinos Escocidos”. No obstant estem davant un grup que te un estil propi, que podríem definir com a Rock pagès eivissenc,amb molt d’humor i molta broma. El grup esta format per Alfredo Marí (veu), Víctor Pablo Alcalde ( Guitarra, mandolina, xeremia, harmònica i cors), Miquel Arredondo (Guitarra), Juanan Colomar (baix), Pedro Cardona (bateria i castanyetes). Han publicat dos treballs, el primer “Pota Lait”, amb 12 cançons, i el segon titulat “Aferra-t’hi fort”.
mp3:
A sien
uep.garrova.com
La unió dinastica d'Aragó I Catalunya.
El rei aragonès, Alfons el Bataller va donar, en testament, el seu regne a les ordres militars: del Temple, del Sant Sepulcre i de l'Hospital de Sant Joan. A la seva mort els nobles aragonesos van reconèixer, al seu germà, Ramir com a rei; els navarresos, per la seva part van elegir a Garcia Ramírez. A principis de 1135, tots dos, van signar un pacte pel qual Garcia Ramírez quedava com a rei de Pamplona i reconeixia la sobirania de Ramir II. El navarrès obtenia el manament sobre l'exèrcit, mentre que l'aragonès governava sobre el poble. Ramir estava considerat com a “pater” i Garcia, per la seva part, com a “filius”, lo que donava al navarrès el dret a heretar tot el regne. Poc va durar aquesta situació, ja que unes baralles sobre la frontera entre els dos regnes, i el fet que Garcia Martínez es declararà vassall d'Alfons VII de Castella, va dur a la separació del dos regnes.
El 10 de juny de 1135, el papa, Inocenci II va ordenar el compliment del testament del Bataller. Al mateix temps van esclatar veus en oposició a Ramir. Llavors va negociar una aliança amb el duc d'Aquitània, que el va dur a casar-se amb Inés de Poitiers, germana del duc d'Aquitània i vídua del vescomte de Tours, a finals de 1135. Mentre, al regne d'Aragó seguia el descontent amb el rei, i la rebel·lió va esclatar en 1136.
El naixement de Peronella va facilitar l'eixida de la profunda crisi; mitjançant la cerca d'un “balius”, que casant-se amb la princesa governarà el regne. L'elegit va ser Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. L'11 d'agost de 1137, a Barbastre, van arribar a un acord, pel qual el rei Ramir cedia, al comte Ramon Berenguer IV, la seva filla i el regne d'Aragó, sota el títol de “princeps aragonensium”; mentre que el rei tenia el títol, honorífic, de “rex, dominus pater” a Aragó i en el comtats de Ramon Berenguer. Segons la clàusula hereditària, el regne d'Aragó havia de passar al fill que naixques del matrimoni. En el cas que Peronella morirà sense descendència, el regne passaria al fill que Ramon Berenguer tingues amb un altra dona. No obstant la unió va ser dinàstica i no territorial, i els dos territoris van mantenir les seves organitzacions politiques.
El casament es va dur a terme uns anys desprès, concretament al 1150, a la ciutat de Lleida. Ramóm Berenguer IV va mori a Torí (Itàlia) en el 1162. El 24 de febrer de 1163 el va succeir, com a comte de Barcelona, el seu fil Ramon Berenguer, rebatejat com Alfons. Qui en l'11 de novembre, desprès de l'abdicació de sa mare, Peronella, va ser coronat rei d'Aragó. Alfons el Cast va ser el primer que va ostentar els títols de Rei d'Aragó i comte de Barcelona, donant inicia així a la saga dels comtes-reis i a la Corona d’Aragó.
Peronella Ramon Berenguer IV
El mesolític.
Cap al 8.300 abans de crist va haver-hi un gran canvi climàtic, els glacials retrocedeixen i pugen les temperatures. L'escalfament du, implícit, un canvi en el paisatge, el nivell de la mar puja, desapareixen les estepes i prats a favor dels boscos. Els grans animals, com el mamut i l'os de les cavernes s'extingeix; altres emigren cap a terres més fredes com el bisó i el ren. aquestes especies son substituïdes per pocs senglars, conills, llebres, cérvols, cavalls i cabres.
Tots aquestos canvis duen una nova cultura, el Mesolític; l'home es torna sedentari i s'organitzen en tribus. Els llocs d'habitació s'estableixen a coves: Tossal de la Roca (Vall de Laguar), Cova Fosca (Ares del Mestre), Cueva Pequeña de la Huesa Tacaña (Villena), etc; i en poblats, prop de rius, llacs i la mar: El Collao (Oliva), estany Gran d'Almenara, etc. L'economia es basa, pràcticament, en la recol·lecció, fruits i baies i en la cacera, al bosc de l'interior; en la zona costera es practica la pesca de mol·luscos i marisc en els llacs costaners i en la mar. El canvi de forma de vida, du en canvi en les necessitats, és per aixo que en aquest període apareixen les primeres embarcacions: rais, troncs buits o bastidors de branques revestits de pell. I els primers animals domesticats com el gos i el porc, es l'inici dels canvis que ens portarà el neolític.
Regne d'aragó.
A principi del segle IX, el comtats d'Aragó, Sobarbe i Ribagorça, estaven sota la jurisdicció de Sanç II el Major, III de Navarra. A la seva mort, 1035, va donar el regne de Navarra al seu fill Garcia IV de Najera, i a Ramir les rendes del comtat d'Aragó i a Gonçal les rendes dels comtats de Ribagorça i Sobarbe. En el 1043, Ramir, va enfrontar-se amb el seu germà Garcia, rei de Navarra, i li va arravatar els castells de Sos, Uncastillo, Luesia i Biel; i definitivament, el rei de navarra, el va aturar a batalla de Tafalla. El mateix any va morir, sense descendència, el seu altre germà Gonçal, i Ramir va heretar els comtats de Sobarbe i Ribagorça, i aleshores es va proclamar rei d'Aragó. Ramir I va intentar eixamplar el regne a costa dels musulmans, en el 1062 havia conquerit Benabarre; al 1064 va intentar la conquesta Graus i Barbastre, i va finir en el setge de Graus, el 8 de Març.
El va succeir son fill Sanç Ramirez qui va obrir tres fronts per a expandir el regne. En el front del riu Cinca va conquerir Graus, 1083; Estada, 1087; Monzó, 1089 i Artasona en 1094. En el front de Las Bardenas, va ocupar Arguedas, en 1084 i Luna en 1092. En el front del riu Gallec, en el 1083 va caure Ayerbe, en 1088 va fortificar Montearagón i en 1094 assetja Osca, setje que li va costar la vida el 4 de juny.
Pere I, en el 1095 va ocupar Naval i Salinas iniciant així l'atac a Barbastre. En 1096, desprès de la batalla d'Alcoraz va ocupar Osca, el 27 de Novembre. En 1099 es va llançar, difinitivament, a Barbastre, que li va ser lliurada el 18 d'octubre de 1100. Va conquerir Bolea, 1101; Almudiente, 1102 i Piracés en 1103. traslladant-se desprès a la Vall d'Aran, on va morir en 1104.
Alfons I el Bataller, va ocupar Ejea i Tuste en 1105; i Tamarite de Litera el 1007. A principis del 1118 avança contra Saragossa, a finals de maig ja era a les seves portes, el setge va durar fins el 18 de desembre. Al febrer de 1119 va prendre Tudela i Tarazona; al 1120 ocupa Calataiut i Daroca; en 1132 va ocupar Mequinensa i assetja Fraga, el 17 de juliol de 1134 va ser derrotat i abandona el setge de Fraga. Mori el 7 de setembre de 1134.
Ramir II el Monjo, va haver de fer front a varies crisis i alçaments. Per a solucionar la inestabilitat política va pactar amb Ramon Berenguer V, comte de Barcelona. L'11 d'agost de 1137, Ramir el Monjo encomana la seva filla, Petronila, i el seu regne al comte de Barcelona. Aquesta data és l'inici de la unió entre Aragó i Catalunya, i el naixement de la Corona d'Aragó.
L'art paleolític.
En el període paleolític, l'home, com a observador de la natura, va començar a crear ritus per a retre-li culte. El fet que existirà la nit i el dia, l'hivern i l'estiu, etc; el va fer creure en uns ens místics o divins, que regien el funcionament de la pròpia natura. El millor lloc per a practicar aquestos ritus, era l'interior de la terra, per tant les coves fondes i fosques es van convertir en santuaris. Allà al fons, de la gruta, hom representava animals, mai la figura humana, utilitzant la pintura i el gravat. Al País Valencià aquestos santuaris estan representats per la Cova Fosca i la Cova de Reinós, totes dues a La Vall d'Ebo. Per a practicar aquestos ritus, amés, pintaven o gravaven plaquetes, és el que es denomina art mobiliar, on també es representen animals i representacions geomètriques, com les trobades a la Cova del Parpalló (Gandia), Les Malladetes (Barx), Cova del Matutano (Vilafamés), Tossal de la Roca (Vall de Laguart), etc.
Calc de la Cova Fosca
Plaqueta de la Cova del Parpalló.
