Pepet I Marieta.
(El cantautor catxondo)
Desprès de passar per varis estils i formacions musicals,Culs Cults (ska reaage) De Dol (pop gòtic) i Fungs (pop independent), Josep Bordes decideix encetar la seva carrera en solitari. Aleshores sorgeix Pepet i Marieta, amb un repertori acústic, acompanyat de bon humor.
En el 2002 va enregistrar la seva primera maqueta “4 xispis i una canyeta”, el mateix any queda tercer en el Certamen de Cantautors de Viladecans. En el 2003 guanya el concurs Enganxa't a la música'03, motiu pel qual va enregistrar el seu primer disc “Sempre hi ha un pedaç pa un descosit” (Edicions singulars 2004). Ara en el 2006 a tret al mercat el seu segon disc “Xalera” (Discmedi 2006); en aquet nou disc trobarem estils tan variats com: paxanga, reaage, rok and roll, pop, tango, bolero, jota i xa-xa-xa.
Aquí podeu veure uns vídeos d'en Pepet i Marieta:
“Saps com comença però mai com s'acaba”.
Homenatge a l'Ovidi “La fera ferotge”.
Pepet amb els Quicos.
El comtat d'Aragó.
Davant l'avanç de l'islam, grups de hispanis es van refugiar al Vall d'Aragó, que juntament amb la població local, vascons, van organitzar per a mantenir als musulmans a ratlla. De forma immediata els carolins el van donar suport, i van anomenar a Oriol, Aureolius, com administrador de la zona. Desprès de la mort d'Oriol 809 els fracs van nomenar com a Administrador de la zona a Asnar I Galí, que va participar en la conquesta de Jaca en el 780, que prompte va ser nomenat com a comte d'Aragó. Amés d'aquet comtat també es troba anomenat com a comte d'Urgell i de la Cerdanya. Cap al 820 Asnar va anar deixant de costat als francs i va anar apropant-se al regne de Pamplona. Aleshores el seu gendre Garcia, casat amb Matrona filla d'Asnar, el va deposar com a comte. A Garcia I el va succeir son fill Galindo Garcés, al 833, qui va morir sense cap descendència el 814. aleshores el comtat va passar al seu cossi Galí I Asnar, fill d'Asnar I. El comtat va pertànyer a aquesta dinastia fins al 922, any en el que va morir Galí III, i el comtat va passar a sa filla Andregot Galindes, qui en el 925 es va casar amb Sanç II de Navarra, qui va incorporar el comtat d'Aragó al regne de Navarra donat inicia a la dinastia Ximena. En el 1035, s'uneixen els comtats d'Aragò Sobrarb i Ribagorça, donat inicia a la creació del regne d'Aragò sota la corona de Ramir I, primer rei d'Aragó.
Els cromanyons.
Fa 35.000 anys una nova espècie humana va arribar a Europa, l'homo sapiens sapiens o Cromanyó. Aquesta espècie va aparèixer fa, aproximadament, 100.000, al Pròxim Orient. Al mateix temps que a Europa apareixien els Neandertals. El Cromanyó era de pell fosca i d'una alçada, aproximada, d'1'80 metres. En les faccions cap destacar el nas estret i prominent, el front recte, la cara baixa i ampla, pòmuls sortints i barbeta marcada, molt semblants a nosaltres. comptaven amb una capacitat cranial que rondava entre els 1.400 i els 1.500c.c. El tindré el cervell més petit li va donar la capacitat de comunicar pensaments i deduccions; que acompanyat pel fet que la laringe s'havia desplaçat cap avall, li va permetre la comunicació oral. Aquestos dos fets van donar l'inici del llenguatge, tal com l'entenen ara.
Coincidint amb la retirada de la glaciació, els cromanyóns van anar avançant cap al nord. Així fa uns 35.000 anys van arribar a Europa, un espai ocupat per un altra espècie el neandertal. Sembla que les dues especies es van mantindré separades, amb que és provable que hagueren aparellaments mixtes. Els cromanyóns van dur amb ells unes infermetats, que van ser mortals pels neandertals, que van anar estenguin-se.
Els Cromanyóns van perfeccionar la forma de tallar el sílex, lo que els va permetre confeccionar puntes de fletxa i llances, tallades per les dues cares. Va augmentar la producció d'estris d'os: arpons, punxos, agulles de cosir, etc. Caçaven, cérvols, cavalls, cabres, bòvids, porc senglar, conills, llebres, aus aquàtiques, rapinyaries, etc; practicaven la pesca, des de la vora, amb hams i nanses, capturaven peixos i mol·luscos marins.
Van desenvolupar, per primera vegada, l'art; en plaquetes de pedra pintaven o gravaven, siluetes d'animals, generalment: cérvols, cavalls, cabres bòvids, etc. Se suposa que s'utilitzaven com a rituals màgics, possiblement per apoderar-se de l'anima dels animals i així aconseguir una bona cacera.
A la Cova de Beneito (Agres), habitada entre el 50.000 i el 14.000 a.d.C, s'han recuperat dos cranis de cromanyóns, u de dona i l'altre de xiquet. Altres llocs amb restes fòssils humanes son: Cova Forada (Xàbia), habitada fa 30.000 anys, cova del Parpalló (Gandia) entre 20.490 i 18.080, Cova de les Mallaetes (Barx), Cova del Barranc Blanc (Ròtova), Cova del Matutano (Vilafames), etc.
Home de Cromanyó Punta de fletxa
la conquesta de la Catalunya Nova.
Ramon Berenguer III va intentar eixamplar els seus territoris, per a tal menester va atacar Tortosa al 1095 i Amposta 1097, que van seguir en mans musulmanes. En 1105 va prestar ajut al vescomte d'Àger, Guerau Ponç, en la conquesta de Balaguer. En 1114 va iniciar una campanya a Mallorca i Eivissa; més que de conquesta de rapinya. En el 1117 va conquerir la ciutat de Lleida, que va romandre sota els seu poder fins al 1126, que els àrabs la van recuperar, en la batalla de Corbins.
Va ser el seu fill, Ramon Berenguer IV, qui va aconseguir l'anexió de tota la Catalunya Nova. En 1148, en una primera campanya, amb l'ajut d'Ermengol d'Urgell va conquerir Ascó; que va lliurar al comte d'Urgell. Aleshores es dirigí cap a Tortosa, amb un exercit format per templers, genovesos i nobles catalans. El 29 de juliol de 1148 va iniciar el setge de Tortosa, que va resistir fins el 30 de desembre. La campanya de 1149 la va iniciar conquerint, amb l'ajuda de l'abat Esteve, Carbassers, plaça que va lliurar a l'abat. I desprès va recuperar la ciutat de Lleida i el 24 d'octubre Fraga i Mequinensa. En 1151 sols quedaven per conquerir les Muntanyes de Prades, amb Siurana com a plaça forta. La campanya definitiva es va iniciar al 1153, l'atac es va donar al mateix temps per tres llocs diferents, per la Conca de Barbera, pel Coll de la Teixeta i el Coll d'Alforja. La plaça de Siurana va ser assetjada per Bertran de Castellet, que va caure a mans dels catalans entre el 29 d'abril de 1153 i el 12 de juliol de 1154. Donant-se per finalitzada així la conquesta de la Catalunya estricta.
Castell de Siruana.
Pau alabajos I els musics furtius.
En Pau Alabajos, Vicent Sanchís i Ricard Chulià van començar les seves actuacions al carrer Miquelet de València ciutat. Lloc on tocaven cada diumenge per la tarda. En el 2003 va entrar en contacte amb Hermes Mas, tocaren en la Plaça de la Mare de Déu, a València. Van actuar en el pub cafè teatre “Lo Rat” de Torrent, i gravar una maqueta amb cinc cançons. En 2004 actuaren en la Facultat de Medicina de la Universitat de València, durant la Setmana Cultural. També participaren en un concurs de cantautors a Viladecans, i van aprofitar per a tocar en les rambles de Barcelona. Poc a poc van anar afeginse altres membres, el percussionista Juancho Carrión, la violinista Laura Navarro i el trompetista Roberto Morcillo. Al juny de 2004 van fer algunes actuacions dins del “Circuit de Musica Jove” de la comarca de l'Horta. Al mateix temps van guanyar el II concurs de Música jove “Nosaltres també C@ntem” de Montcada (l'Horta). No obstant siguen tocant en el carrer Miquelet de València, on un diumenge els va escoltar Vincent Sengermés, productor de la discogràfica “Cambra Rècords” i els va proposar gravar un disc. Aleshores van ampliar la formació amb el pianista Fede Mahiques. Entre Juliol i agost de 2004 van enregistrar el seu primer disc “Futur en venda” a l'estudi Cambra. En dita gravació amés dels components del grup han col·laborat: el baixista Oscar Sanjaime, el guitarrista Andreu Garcia de “Soul Atac”, Xavi Mada, a l'acordió, l'Enric Bernabé ala Mandolina i citara, Issac Senchermés, Joan sengermés i Adrià Barenca tots tres guitarres elèctriques.
Escolta algunes cançons del albun Futur en venda
Futur en venda
Abisme
Explicita
* les fotografies son de la fotògrafa: Laia Marqués
