Un avantpassat nostre. (L'homo nearderthalesis)

un avantpassat nostre.

(L'homo nearderthalesis)

L'home de Neandertal va aparèixer a Europa fa uns 150.000 anys. Tenien un aspecte robust, l'altura normal era d'1,68 metres, els seus membres eren de mida curta, d'esquelet gran i músculs poderosos, tenien uns 10 quilos de massa muscular més que l'home actual. La seva capacitat cranial oscil·lava entre els 1300 i els 1615 centímetres cúbics, un 8% més que nosaltres; entre els seus trets facials desacataven les celles gruixudes i el seu front baix i molt inclinat.

Aquesta espècie va aparèixer en plena interglacial de Riss-Würn (del 110.000 al 80.000 a.d.C) una època de climatologia temperada; d'aquet moment és la cultura lítica anomenada Asselià Superior caracteritzada per destrals bifacials lanceolades, amb punta retocada i arestes laterals rectilínies. A partir del 80.000 la climatologia va anar canviant a més freda fins que va començar una glaciació, la de Würn I o Antic; durant 45.000 anys el fred extrem assotava Europa, es aquesta època hom desenvolupa la cultura lítica, coneguda com, Mosterià, caracteritzada per l'aparició d'una certa quantitat d'estris: destrals bifacials, triangulars o cordiformes; puntes, raederes, peces denticulades, gavinets, raspadors, burils, perforadors, etc. Caçava animals com: elefants, rinoceronts, cavalls, cérvols, cabirols, cabres, rebecs, porcs senglars, hienes, llops, guineus, óssos terrosos, lleons de les cavernes, linxs, panteres, gats salvatges, castors, conills, llebres, tortugues i aus.

El jaciment de la Cova Negra de Xàtiva a donat restes de neandertals datables entre el 130.000 al 30.000 a.d.C. Destaquem les restes cranials de cinc individus; així com dents i restes potcranials pertanyents a un grup de joves i xiquets d'aproximadament vuit individus.

Paisatge de la cova Bolomor fa 125.000 anys

Escrito por tonipont el 27/05/2006 19:24 | Comentarios (0)

Guifré el pelós. L’home i la llegenda.

El personatge històric.

En 870 Carles II el Calb, rei dels fracs, va nomenar a Guifré comte de Cerdanya i Urgell. En el 887 Bernat de Gòtia, comte de Barcelona, es va rebel·lar contra el rei franc, Guifré juntament amb els seus germans, Miró de Conflent i Sunifred van fer costat al rei Carles el Calb. En el 878 Lluís el Tartamut, que havia succeït a son pare Carles en el tro franc, va concedir a Guifré els comtats de Barcelona, Girona i Besalú. Va repoblar la zona d'Osona que va quedar despoblat per la rebel·lió d'Aissó (827), lo que va fer possible l'establiment d'una frontera, amb les terres musulmanes, en les conques del Llobregat i del Segre. En el 897 mentre intentava parar una incursió musulmana, al cap de la qual era Llop Muhammad al-Qasi governador de Lleida, Guifré va ferit per una llança que el va dur a la mort. Els seus comtats van ser repartits entre els seus fills, així Guifré Borrell, va rebre els comtats de Barcelona, Girona i Osona; Miró el Jove el de Cerdanya; Sinofré, Urgell i Sunyer Besalú. Guifré va instaurar la successió en els comtats, i van ser els seus fills el primers comtes no nomenats pels francs, donat inici així al casal de Barcelona.

La llegenda.

Hi ha una llegenda tardana, datable al segle XVI, que comta com lluís el Pietós va gravar els quatre pals rojos a l'escut d'en Guifré. Realment el naixement de les quatre barres no és anterior al segle XII, i per lo tant és una llegenda fantàstica.

Segons aquesta llegenda Lluís el Pietós va demanar ajuda a Guifré, contra una invansió dels normands. En plena batalla, el nostre comte va ser ferit greument. El rei va anar a visitar-lo i amb els seus dits tacats de sang quatre barres sobre l'escut daurat d'en Guifré.

Escrito por tonipont el 19/05/2006 20:23 | Comentarios (23)

el besavi dels valencians. (L’homo Heidselbergensis)

el besavi dels valencians.

(L’homo Heidselbergensis)

Lo que son, per ara, les restes humanes més antigues del País Valencià, van ser trobades a la Cova del Bolomor, al terme municipal de Tavernes de la Valldigna. Aquesta cova va ser ocupada fa 350.000 anys, per una espècie humana anomenada homo heidelbergensis. Aquesta espècie estava distribuïda per tot Europa, i es considera l'antecessor de l'home de Neardenthal, arribava als 1'80 metres d'alçada, podia pesar fins al 100 quilos i tenia 1400 centímetres cúbics de capacitat cranial. Hi ha discrepàncies, entre els paleontòlegs de si és tracta de la mateixa espècie que l'homo antecesor, o d'Atapuerca.

L'home de Bolomor desconeixia el foc, i utilitzava uns estris molt rudimentaris, pals de fusta acabats en punta per la caça, i toscos instruments lítics que utilitzaven per a tallar la carn. Aquestes eines tan simples dificultaven molt la caça de grans animals, i feia fracassar, sovint, la caça d'animals mitjans. Aleshores la seva dieta es basava més bé d'animals petits (rèptils, ratolins, etc), insectes, i ocasionalment practicaven el carronyerisme. Vivia en l'època, prehistòrica, del Paleolític Superior, en un període càlid, interglacial, i va conviure amb animals com elefants, rinoceronts, hipopòtams, cavalls, bous, bisons, cabres cérvols, lleons, ossos, hienes, etc.

Escrito por tonipont el 12/05/2006 18:29 | Comentarios (0)

La rebel•lió d'Aissó.

La rebel·lió d'Aissó.

Com a primer comte de Barcelona va ser elegit Berà, d'origen got i fill de Guillem I el Sant, comte de Tolosa. Al febrer de 820 a Aquisgrà, capital de l'imperi de Carlemany, en una assemblea general un got, de nom Sanila, el va acusar d'infidelitat i traïció; i Berà va ser desterrat a Rouen, on va residir fins la seva mort. Berà va ser substituït pel franc, Rampó; i aquest per Bernat de Septimània, també franc i oposat als interessos dels la noblesa local, goda.

Poc desprès de la designació de Bernat de Septimània, en el comtat d'Osona va esclatar una rebel·lió contra aquet nomenament. Segons els “Annals reials” de Lluís el Pietós, al cap de la revolta era un tal Aissó. El cabdill tenia el suport de tots els castells del Comtat d'Osona, que restaven fidels a Berà, excepte el de la Roda de Ter, que van destruir. De manera, quasi, immediata se li va unir Guillemó, comte de Rasès i Conflent i fill de Berà. Bernat de Septimània, que comptava amb el suport d'alguns pocs nobles gots, va demanar ajuda a l'emperador Lluís el Pietós. Aleshores els rebels van demanar ajuda a l'emir de Còrdova, Abd-Rahmà II, qui va enviar al general Abayd Allah, germà de l'emir. Les forces àrabs eren a saragossa a maig de 827, i a l'estiu van entar al comtat de Barcelona, que és mantenir forta, i desprès a Girona, a la que tampoc van poder prendre. Abans que arribarà un exercit franc, al cap del qual era Pipí I D'Aquitania i fill de l'emperador, els àrabs i tots els rebels es van retirar a terres musulmanes; amb el boti dels saquejos efectuats.

Escrito por tonipont el 04/05/2006 20:31 | Comentarios (0)

El calaix d\'en Toni.