Cris Juanico.
El menorquí Cris Juanico va començar la seva carrera musical formant part del grup Caca's Power; desprès, amb alguns exmembres dels Caca's creen un nou grup els Ja T'ho Diré. A banda de Ja T'ho Diré, inicia una altra aventura Menaix a Trua, format per ell, Toni Xuclà i Juanjo Muñoz, aquet últim membre de Gossos. Col·labora amb diferents grups, com ara: S'albaida, Toni Xuclà, Pep Poblet, Gossos, Marisa Rojas, Inventari, etc.
En 2004 va treure al mercat el seu primer disc en solitari “Memòria”, on recull cançons populars menorquines, en clau pop rock. En aquet disc trobem les cançons: “Ses al·lotes i sa Jova de Sant Lluís”, “Na Catalina de Plaça”, “Morena”, Na Dolores”, “Roseret”, “Ritme&Gloses”, “A la ciutat de Nàpols”, “Oh, brotet de murta tendra”, “Una dona llarga i prima”, “Na Cecília”, “Val més que no em casi”, “Els llagosts de Ciutadella” i “Morena mix”. En 2005 publica el seu darrer treball, acompanyat per Els Mags de Binigall, titulat “Jocs d'amagat”. Formen part d'aquest ultim disc, les cançons: “Joli vaig donar tot”, “ Es moment”, “Sa lluna de la una”, “Passa sa gent”, “Mostres es nas”, “Pell de melicotó”, “Teta”, “Vas de puntetes”, “Te seguiré”, “Entre moreres”, “Dic no!” i es vey marí”.
La marca hispanica.
En 785 els francs, al cap dels quals era Ludovic Pius, fill de Carlemany i aleshores governador d'Aquitània, ajudat per gent del país va conquistar Girona. Poc a poc van anar passant a mans dels fracs altres territoris, que es van anar constituint en comtats, que va culminar en 801 amb l'anexió de Barcelona. Tots aquestos comtats confrontaven amb les terres àrabs, i Carlemany va establir una frontera politicomilitar, anomenada la Marca Hispànica. Sota aquest nom apareix en varies cròniques carolíngies, com ara els “Annals Reials” (821). Aquesta Marca comprenia les regions de Tolosa, Septimània i els comtats catalans. Desprès de la mart de Carlemany, el seu fill Lluís el Piadós, els va dividir amb dues marques, la Marca de Goticohispànica, que comprenia els comtats d'Empúries, Barcelona, Cerdanya, Girona, Narbona, Rosselló i Urgell; i la Marca Tolosana, formada pels comtats de Carcassona, Pallars i Ribagorça, que havien seguts conquerits per Guillem I de Tolosa, i el de Tolosa.
Els primers comtes eren de l'aristocràcia visigoda, però donat la seva actitud independentista, va obligar als carolingis nomenar com a comtes a francs. En el transcurs del temps els comtes van passar de ser nomenats per la cort franca, a ser hereditaris, formant-se les nissagues comtals. Desprès va haver-hi un procés d'unificació dels comtats, culminat per Guifré I el Pelós (870-898). L'any 987 i desprès de la mort de Lluis V, la noblesa i l'església franca van elegir, com a nou rei a Hug Capeto. En 988, el comte de Barcelona, Borrell II, no va prestar jurament de lleialtat al nou rei franc. Donant així inici a d'independència total de Catalunya.
Quico el Celio, el Noi i el Mut de ferreries; musica, espectacle i humor.
Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, fan musica tradicional de les Terres de l'Ebre. Musicalment, i culturalment, aquestes terres son un pont entre les terres del País Valencià, Aragó, i del principat. En els seus espectacles defenen la cultura rural i el localisme, canten jotes i fandangos, en la parla de la comarca. Els integrants del grup, abans de sortir, es caracteritzen i ens transformen amb els personatges. En els espectacles, uneixen musica i humor, on el públic participa de manera molt activa.
Discografia: “Es cantava i es canta.” (1984). “Si no fos” (1996). Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries” (1998). “Mira bé el que et dic!” (1999). “Vinguen quan vulguen!” (2001). “Lo Misteri de Nadal” (2002). “10 anys” (2003). “No es pot viure!” (2004).
Lletres:
Fent clic sobre els noms dels discs s'accedeix a les lletres de les cançons dels mateix, on amés es poden sentir fragments da algunes.
Ardó, l’últim rei dels gots.
A la mort del rei got Vititza, en el 710, el seu fill Àkhila disputava el tron a Roderic, elegit per els nobles. Àkhila es va refugiar a la Tarraconense. Van ser els partidaris d’Àkhila els que van demanar ajuda als àrabs, que van derrotar a Roderic (711) i ocupar els seus territoris. Aleshores els àrabs van oferir a Àkhila el retorn de totes els seves propietats personals, que tenia per tota la hispània, cosa que va acceptar. Aleshores els nobles gots no ho van acceptar, i van nomenar rei a Ardó, en 713. El regne Got d’Ardó comprenia la Taraconense oriental i la Septimania, i la capital era Narbona.
L’àrab al-Hurr, en 717, va iniciar una campanya militar contra la Tarraconenese. Molts magnats gots es van sotmetre voluntàriament, cosa que va permetre una ràpida intervenció. Així en el 718 va atacar i destruir Tarraco, i conquerir Barcino. Ardó, i els seus seguidors, gots i hispanoromans, van fugir cap a la Septimania i al regne franc. Al-Saham al-Malik va creuar els Pirineus al 719 i ataca Narbona, però abans Ardó i l’arquebisbe de Narbona, que era la maxima autoritat relitgiosa que quedava del gots, van fugir. La ciutat de narbona va caure en 720 i els seus defensors aniquilats. En poques setmanes, els àrabs, van fer seves, Besiers, Lodeva, Agde i Magalona; mentre que Nimes va resistir. Al final al 725 van caure amans àrabs els comtats de Carcassona, Rhedae i Nimes.
Miquel Gil, musica d'arrel valenciana.
Quan escolte les cançons de Miquel Gil, en transporta a la meva infantesa, a les eres, al cant de batre. Els camperols valencians, sempre han cantat durant les seves tasques agrícoles, de la mateixa manera que ho fa Miquel Gil. Diuen els entesos que el seu estil te una clara vocació mediterrània i mestissa, serà així, però, per a mi és un cant d'arrel tradicional valencià.
Desprès de varies experiències musicals, amb Al Tall, primer, i, desprès amb Terminal Sur, en el 1997 va editar un CD, en castella, anomenat “Buscando tu olor”, on destaca la cançó “Desesperao”. Aquesta cançó va estar durant deu setmanes en top-10 de la llista etnica de “The weekly Nationally Syndicated Radio Program” als Estats Units en 1999, i incloïda en el recopilatori “A mediterranean Odissey” (Putumayo). Desprès ha colaborat en el CD “Bob Dylan revisado” amb un aversio llatina de “Gotta serve somebody”. Amb “Vecino molesto” participà en el CD “Sentir la Ciutat”, i el disc “Cavall de fic” de Mª del Mar Bonet, en la canço “La ploma de perdiu”.
En 2002 edita “Orgànic”, on musica poemes de Joan Barceló, Antoni Fornés, Ramon Guillem, Isidre Martínez, Anna Montero, Ramon Ramon, Teresa pasqual, Josep Piera i Enric Cassasas. “Organic” va ser premiat com el millor dics en català l'any 2002. En el 2005 treu al mercat el CD “Kata”, aqui ha musicat poemes de Vicent Andrés Estellés. Manel Rodríguez Catelló i Jaume Perez Montaner. Auqt disc ha estat elegit com el millor disc de folk de 205 per la revista musical Enderrock.
Miquel Gil, ha recuperat una forma de cantar, amb fondes arrels en la terra valenciana. Una forma de cantar, que els valencians duguem dins del subconscient, una forma de cantar que ompli l'anima.
l'evangeli de Judes.
El manuscrit de 66 pàgines, ara conegut com Codex Tchacos, Va ser trobat en els anys 70, i ha sigut restaurat per a ser donat a conéixer. L'Evangeli de Judes dóna una nova visió sobre la relació entre Jesús i Judes, oferint una nova versió sobre el deixeble que segons la Bíblia oficial va trair Jesús. Al contrari que els evangelis del Nou Testament de Mateo, Marcos, Lucas i Juan, en els que es presenta Judes com un traïdor, este evangeli retrata Judes com un fidel serf que va actuar seguint la petició de Jesús entregar-lo a les autoritats.
En els primers segles després de la mort de Jesús, les comunitats cristianes es van estendre ràpidament al voltant del Mediterrani, incloent Egipte. Amb el temps, els cristians van aconseguir mantindre's units en una església jeràrquica i oficial durant segle I i l'Església va lluitar per a acordar quins textos inclouria en la Bíblia. Ja llavors, l'Evangeli de Judes havia sigut condemnat ja per l'església establida. Al contrari que els evangelis del Nou Testament de Mateo, Marcos, Lucas i Juan, en els que es presenta Judes com un traïdor, este evangeli retrata Judes com un fidel serf que va actuar seguint la petició de Jesús entregar-lo a les autoritats.
El text va ser extensament reconegut entre els gnòstics - una popular secta del cristiànisme - en els primers dos segles després de la mort de Jesús. Va ser celebrat pel gnosticisme i el misticisme i els secrets de Judes, retratat com el deixeble més pròxim de Jesús eren una lectura particularment popular. La fe del gnosticisme va ser una de les primeres minories cristianes qualificades com herètiques per Església. La primera referència coneguda a l'Evangeli de Judes va ser un atac contra la seua "heretgia", al voltant de l'any 180 d.C. per Irenaeus, Bisbe de Lió, qui va qualificar a l'Evangeli de Judes "una història fictícia", Irenaeus el va declarar fora de la creença cristiana.
La llegenda d’Otger Cataló.
Tots els països tenen llegendes sobre els seus orígens, sovint l'origen ve donat per un heroi, quasi mitològic, que es considera el pare de la pàtria. Normalment tots coneguem l'existència de don Pelayo, heroi castellà, amb el qual comença l'existència d'aquest regne. D'aquet heroi es van apoderar els pares del nacionalisme espanyol, i als altres els van condemnar a la foscor. Entre, aquest altres, nosaltres, tenim a Otger Cataló, el pare de la nació catalana.
Al segle VII els musulmans ocuparen la Península Ibèrica. Quant van envair Catalunya, van venir homes de l'altra part dels Pirineus per tal d'ajudar als del país. Es va donar un gran batalla, que van perdre els visigots, que es van refugiar als Pirineus. Els àrabs, creient que ja havien dominat el territori, continuaren avançant cap a Frància.
Otger Cataló, de Gascunya, malferit es va amagar als Pirineus, acompanyat pel seu gos gànguil. Els gos, diàriament el curava, llepant-li les ferides. S'alimentava dels fruits silvestres i de la llet d'una ovella. Tal com anava curant-se, l'Otger, anava afilant les seves armes, per a combatre als musulmans invasors. Una vegada recuperades les forces, va reunir a un cert nombre d'homes, que també estaven refugiats pels Pirineus. Al seu auxili van acudir nou cavallers, ambles seves hosts, aquests cavallers, son: Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Tots coneguts com els “Cavallers de la Terra” o els “Barons de la Fama”. Els nou cavallers, i l'Otger, davant la verge negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony, ajuntant les seves espases van jurar lluitar fins la mort per la terra que els havia vist nàixer, fins alliberar-la de la tirania de la mitja lluna.
Desprès del jurament, tots, van partir cap al combat, cadascú cap a un lloc diferent. Tots van tornar victoriosos, però l'Otger , amés va tornar ferit mortalment. Abans de morir va ordenar que el seu escut portarà, com a ornament, la figura del seu gos gànguil, ja que aquest animal li havia donat lleialtat incondicional i sense fi. En el seu honor els nou barons van anomenar Catalunya a la terra que havien recuperat dels musulmans, i van adoptar els seu escut com el de tota la nació, que va perdurar fins que Guifré els Pelós el va canviar.
T Tomeu Penya, el cowboy mallorquí.
Tomeu Penya és un cantautor mallorquí, al qual li agrada la musica folk americana, el folk tradicional de les illes i els Bee Gees, de la primera època. Donat el seu estil musical, així com que sempre actua amb un capell (barret en mallorquí) es conegut en el sobrenom del cowboy mallorquí, que a ell li agrada més definir-se com a “pagès mallorquí”.
Un dia va decidir agafar la guitarra i viatjar per tota Europa, actuar en petits locals d'Alemanya, Dinamarca, Suècia, etc.; però enyorava la seva terra i va decidir tornar. Ja en el seu poble, Vilafranca de Bonany, va començar a composar cançons, i amb el recolzament, econòmic, d'uns, entre el quals estava el rector del poble va gravar el seu primer disc “Cant a la Vila” (1980).
Tomeu Penya fa una musica agradable i atractiva per a tot hom; per això en els seus recitals trobem gent de totes les edats, on tot lo mon desfruita amb la seva musica.
Discografia:
1980- “Tomeu Penya canta a la vila”.1982-“Càrritx i roses”. 1984-“Coverbos”. 1985-“Illamor”.1986-“Mallorquins i catalans”.1987-“Tomeu”.1989-“Arrels”.1990-“Els cors ferits”. 1992-“Sirena” i “10 anys d'èxits”. 1994-“Una uclada d'ull”. 1995-“Anuats”. 1996-“Balades”. 1997-“De tot cor”. 1998-“Penya al descobert”. 1999-“Antologia”. 2001-“Això és pecat”. Enguany “Fácil” el seu primer dics en castellà.
Lletres:
Aquí podeu llegir les lletres de les meves quatre cançons preferides.
Una uclada d'ull.
No me canta balades
ni me du es cafè amb llet dins es llit
però si estic en hores baixes
sempre hi és quan la necessit.
Jo no li regal roses
ni un abric d´aquells per bravejar
només li he donat dues joies
n´Alex i un cor enamorat.
Quan de fer l´amor ella en té ganes
m´ho fa sabre sense gens de trull
tant sols amb una rialla
o amb una aclucada d´ull.
No esteim plegats debades
ja no som uns nins que començam
mos hem allunayat a vegades
i com més va més mos estimam.
Jo vaig molt de viatge
volant sovint d´aqui cap enllà
més llavonces quan arrib a casa
ella sempre m´està esperant.
Quan de fer...
Lluna de Formentera:
Desprès d'un cert temps
prudent de pensar-ho
costa entendre que potser fos
s'ambient d´aquell estiu calent
pots ser que no fos, amor.
Va ser com un gran miratge de brolladors.
Compartírem llocs amb tanta de màgia
que res no importava més
que noltros dos, del món.
Pot ser que fos sa lluna de Formentera
aquella hora baixa a s´Espalmador
aquella caldereta de Ciutadella
o els cants regionals dels seus pescadors
Pot ser que fos sa lluna...
Encara que no sé on es
vull contar-ho
fets i coses que han passat per ma vida
sa seva escalfida ha estat de lo millor de tot
Illes dins d'un riu:
Nina quan te vaig conèixer canvià tot
vaig venir cap a tu amb lo meu millor
ben suau dins jo
era un sentiment tot nou
Tu me fas coses que jo no sé explicar
Aferra't molt fort que no sent mal
Cada cop del meu cor és un sentiment tot nou
L'amor tendre és cec i demana dedicació
L'amor que sentim no cal conversar
I plegats sense pressa ah ah
Fent l'amor l'un amb l'altre ah ah
Illes dins d'un riu, això és lo que som
Ningú més en mig, com pot ser millor
Vine lluny amb mi a un altre món
Si estem plegats no tenc por de res ah ah
Recolzant-nos l'un amb l'altre ah ah
No puc viure quan l'amor ja s'ha acabat
Res no té importància si no tens ningú
Que et doni calor en sa nit
Per perdre el sentit de la realitat
Això no ens passarà, dubte no n'hi ha cap
Aquest amor mai no s'aturarà
I el missatge és ben clar
si a aquest dic hem vist que no hi ha fi
No ploraràs més
i estimar-me no et faré mal
I enamorats viurem com ara i sempre
anem plegats sense pressa ah ah
Fent l'amor l'un amb l'altre ah ah
De tot cor:
Jo et duré a casa si fa mal temps
Jo t'empararé si un cas tens por
Jo te cuidaré si estàs malalta
De tot cor, de tot cor
Jo et duré...
Estic a punt d'anar-me'n
Mes abans de partir et diré
Que et duc dins es pensament
No deix de recordar-te
I alen els teus alens tot calents
De lluny i de prop me tens
Jo et duré...
I a dalt de s'escenari
Quan estic concentrat cantant
Jo sempre te tenc present
Perquè m'ets necessari
Com s'aire que respir
Necessit estar amb tu en tot moment
El Tribunal Suprem a dictaminat sobre la unitat de la llengua, i diu que lo que es parla al Principat, a les Illes, Andorra i País valencià és la mateixa llengua. Les reaccions dels secessionistes, del PP, no s’ha fet esperar molt, i així el conseller Font de Mora ha anunciat que recorrerà al Tribunal Constitucional, emparant-se en que el, vergonyós, estatut, i per tant la constitució, defineix clarament la, mal anomenada, llengua valenciana.
