Sant Miquel de Cuixà.
El Monestir de Sant Miquel de Cuixà
Localització: Codalet(Conflent) , Catalunya Nord.
Ens un temps primerenc, allà pel 840, en una gorja del riu Tet,es va fundar monestir d'Eixalada. Aquet monestir, que era petitó, tenia com a abat a un tal Comendat. En el 854, un grup de clergues de la diòcesi d'Urgell, acabdillat per Protasi,va dotar el monestir amb els seus bens, conservant l'usdefruit fins la seva mort. En el 878, una gran riuada el va destruir. Llavors el monestir va ser traslladat a Cuixà, prop d'una església dedicada a Sant Germà, en unes terres que eren propietat de Protasi. El 29 de Juny del 879, segons un acta de fundació signada per Protasi i Miró el Vell, Sant Miquel de Cuixà va esdevindré monestir de l'ordre dels benedictins.
L'abat Gari (965-998), va acabar i consagrà l'església de Sant Miquel, en el 975; construcció que va començar el seu predecessor, Ponç. L'abat Oliba(1008-1046) va afegir a la façana del temple dos corredors i tres absidioles.Va construir la cripta del Pessebre, on es venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Pessebre, així com la capella de la Trinitat i els dos campanars Llombards. Al voltant de 1130, l'abat Gregori, va construir el claustre, de mabre rosa del Conflent. Aquet claustre compta amb seixanta tres columnes de mabre amb motius vegetals, animals i escenes heroiques. En el segle XII, va existir un escriptori, bressol de la histografia catalana.
En el 1653, pel Tractat dels Pirineus, el monestir va passar sota domini francès. En el 1790, en plena revolució francesa, el monjos van ser expulsats i el monestir va ser venut com a bé nacional. En el 1919, es va comparar el monestir i va posar-se a disposició dels monjos cistercencs de Fontfreda. Definitivament, el 1965, es van assentar una comunitat de monjos benedictins, vinguts de Montserrat. Tornat, d'aquesta manera, als seus orígens.
