Les cases romanes.
Les cases romanes.
Les famílies benestants, a les ciutats, vivien en els domus. La part principal de la casa era l'atruim, un pati amb columnes que disposava d'un obertura central (compluvium). on hi havia un estany per arreplegar l'aigua de pluja (impluvium); també solia haver-hi un petit altar (laraium) en honor dels seus deus protectors. Des de l'atri s'accedia a les diferents dependencies. La cuina (culina), dormitoris (cubicula), bany (latrina), l'habitació dels senyors (tablinium) i el menjador (triclinium). A la part posterior de la casa hi havia un jardí (peristylium), per la repòs i l'esbarjo.
Les classes mitjanes i populars vivien en les insulae, blocs de cases dividides illes, que podien tenir fins una alçada de sis pisos. Les vivendes donaven a un pati interior, de forma rectangular. A la planta baixa estava reservada als botiguers i als tallers (tabernae). El primer pis solia estar ocupat per les classes mitjanes, mentre que els pisos superiors, més petits, per les classes populars. Normalment mancaven de conduccions d'aigua, per lo tant s'abastaven de la font més pròxima.
Les cases rurals, villae, s'organitzaven al voltant d'un pati interior. Amés de les dependencies del domus, reservat per al propietari, en la vil·la n'hi havia altres: l'habitatge dels esclaus, els estables i el galliner, graners, cellers i dependencies per a les eines; i les premses per al vi i l'oli.
