El judaisme messiànic.
El judaisme messiànic.
Entenem com a judaisme messiànic, a un moviment bíblic de gent jueva que creu que Yeshua, Jesús, en hebreu, és el vertader messies. Els seus orígens, es remunten a l’època dels apòstols. Darrere la mort, i resurrecció de Jesús van ser considerats com una més de les corrents jueves. Hi han dues corrents el judaisme Ebionita i el judaisme Netzarim (Natzarè).
Ebionisme:
El nom ve de l’hebreu ebion, que vol dir “pobre”. Creien que Jesús era el messies, però no amb la seva condició divina. Es regien per les lleis de Moises, com ara, la circumcisió, elSabat (dissabte com a dia de descans), les prohibicions alimentaries, etc. Es regien per la Torah jueva i pel l’Evangeli segons Sant Mateu. Refusaven, totalment, dels escrits de l’apòstol Pablo, al que acusaven d’apòstata de la llei. Les ultimes comunitats ebionites van desaparèixer allà pel segle IV de la nostra era.
Netzarim:
Contràriament als ebionites, creien amb la divinitat de Jesús i celebraven el Sabat, en diumenge. Mantenien la circumcisió, les prohibicions alimentaries, i altres lleis de Moises. Consideraven seu l’Evangeli segons Sant Mateu, l’original escrit en caràcters hebreus però en llengua aramea. També van desaparèixer, possiblement, pel segle IV.
