El calaix d\'en Toni.

Els cromanyons.

Els cromanyons.

        Fa 35.000 anys una nova espècie humana va arribar a Europa, l'homo sapiens sapiens o Cromanyó. Aquesta espècie va aparèixer fa, aproximadament, 100.000, al Pròxim Orient.  Al mateix temps que a Europa apareixien els Neandertals. El Cromanyó era de pell fosca i d'una alçada, aproximada, d'1'80 metres. En les faccions cap destacar el nas estret i prominent, el front recte, la cara baixa i ampla, pòmuls sortints i barbeta marcada, molt semblants a nosaltres. comptaven amb una capacitat cranial que rondava entre els 1.400 i els 1.500c.c. El tindré el cervell més petit li va donar la capacitat  de comunicar pensaments i deduccions; que acompanyat pel fet que la laringe s'havia desplaçat cap avall, li va permetre la comunicació oral. Aquestos dos fets van donar l'inici del llenguatge, tal com l'entenen ara.

        Coincidint amb la retirada de la glaciació, els cromanyóns van anar avançant cap al nord. Així  fa uns 35.000 anys van arribar a Europa, un espai ocupat per un altra espècie el neandertal. Sembla que les dues especies es van mantindré separades, amb que és provable que hagueren aparellaments mixtes. Els cromanyóns van dur amb ells unes infermetats, que van ser mortals pels neandertals, que van anar estenguin-se.

        Els Cromanyóns van perfeccionar la forma de tallar el sílex, lo que els va permetre confeccionar puntes de fletxa i llances, tallades per les dues cares. Va augmentar la producció d'estris d'os: arpons, punxos, agulles de cosir, etc. Caçaven, cérvols, cavalls, cabres, bòvids, porc senglar, conills, llebres, aus aquàtiques, rapinyaries, etc; practicaven la pesca, des de la vora, amb hams i nanses, capturaven peixos i mol·luscos marins.

        Van desenvolupar, per primera vegada, l'art; en plaquetes de pedra pintaven o gravaven, siluetes d'animals, generalment: cérvols, cavalls, cabres bòvids, etc. Se suposa que s'utilitzaven com a rituals màgics, possiblement per apoderar-se de l'anima dels animals i així aconseguir una bona cacera.

        A la Cova de Beneito (Agres), habitada entre el 50.000 i el 14.000 a.d.C, s'han recuperat  dos cranis de cromanyóns, u de dona i l'altre de xiquet. Altres llocs amb restes fòssils humanes son: Cova Forada (Xàbia), habitada fa 30.000 anys, cova del Parpalló (Gandia) entre 20.490 i 18.080, Cova de les Mallaetes (Barx), Cova del Barranc Blanc (Ròtova), Cova del Matutano (Vilafames), etc.   

Home de Cromanyó                                           Punta de fletxa

Escrito por tonipont el 17/06/2006 14:43 | Comentarios (0)