La rebel•lió d'Aissó.
La rebel·lió d'Aissó.
Com a primer comte de
Poc desprès de la designació de Bernat de Septimània, en el comtat d'Osona va esclatar una rebel·lió contra aquet nomenament. Segons els “Annals reials” de Lluís el Pietós, al cap de la revolta era un tal Aissó. El cabdill tenia el suport de tots els castells del Comtat d'Osona, que restaven fidels a Berà, excepte el de la Roda de Ter, que van destruir. De manera, quasi, immediata se li va unir Guillemó, comte de Rasès i Conflent i fill de Berà. Bernat de Septimània, que comptava amb el suport d'alguns pocs nobles gots, va demanar ajuda a l'emperador Lluís el Pietós. Aleshores els rebels van demanar ajuda a l'emir de Còrdova, Abd-Rahmà II, qui va enviar al general Abayd Allah, germà de l'emir. Les forces àrabs eren a saragossa a maig de 827, i a l'estiu van entar al comtat de Barcelona, que és mantenir forta, i desprès a Girona, a la que tampoc van poder prendre. Abans que arribarà un exercit franc, al cap del qual era Pipí I D'Aquitania i fill de l'emperador, els àrabs i tots els rebels es van retirar a terres musulmanes; amb el boti dels saquejos efectuats.
