La marca hispanica.
En 785 els francs, al cap dels quals era Ludovic Pius, fill de Carlemany i aleshores governador d'Aquitània, ajudat per gent del país va conquistar Girona. Poc a poc van anar passant a mans dels fracs altres territoris, que es van anar constituint en comtats, que va culminar en 801 amb l'anexió de Barcelona. Tots aquestos comtats confrontaven amb les terres àrabs, i Carlemany va establir una frontera politicomilitar, anomenada la Marca Hispànica. Sota aquest nom apareix en varies cròniques carolíngies, com ara els “Annals Reials” (821). Aquesta Marca comprenia les regions de Tolosa, Septimània i els comtats catalans. Desprès de la mart de Carlemany, el seu fill Lluís el Piadós, els va dividir amb dues marques, la Marca de Goticohispànica, que comprenia els comtats d'Empúries, Barcelona, Cerdanya, Girona, Narbona, Rosselló i Urgell; i la Marca Tolosana, formada pels comtats de Carcassona, Pallars i Ribagorça, que havien seguts conquerits per Guillem I de Tolosa, i el de Tolosa.
Els primers comtes eren de l'aristocràcia visigoda, però donat la seva actitud independentista, va obligar als carolingis nomenar com a comtes a francs. En el transcurs del temps els comtes van passar de ser nomenats per la cort franca, a ser hereditaris, formant-se les nissagues comtals. Desprès va haver-hi un procés d'unificació dels comtats, culminat per Guifré I el Pelós (870-898). L'any 987 i desprès de la mort de Lluis V, la noblesa i l'església franca van elegir, com a nou rei a Hug Capeto. En 988, el comte de Barcelona, Borrell II, no va prestar jurament de lleialtat al nou rei franc. Donant així inici a d'independència total de Catalunya.
Aún no hay comentarios.
