El calaix d\'en Toni.

A la mort del rei got Vititza, en el 710, el seu fill Àkhila disputava el tron a Roderic, elegit per els nobles. Àkhila es va refugiar a la Tarraconense. Van ser els partidaris d’Àkhila els que van demanar ajuda als àrabs, que van derrotar a Roderic (711) i ocupar els seus territoris. Aleshores els àrabs van oferir a Àkhila el retorn de totes els seves propietats personals, que tenia per tota la hispània, cosa que va acceptar. Aleshores els nobles gots no ho van acceptar, i van nomenar rei a Ardó, en 713. El regne Got d’Ardó comprenia la Taraconense oriental i la Septimania, i la capital era Narbona.

L’àrab al-Hurr, en 717, va iniciar una campanya militar contra la Tarraconenese. Molts magnats gots es van sotmetre voluntàriament, cosa que va permetre una ràpida intervenció. Així en el 718 va atacar i destruir Tarraco, i conquerir Barcino. Ardó, i els seus seguidors, gots i hispanoromans, van fugir cap a la Septimania i al regne franc.  Al-Saham al-Malik va creuar els Pirineus al 719 i ataca Narbona, però abans Ardó i l’arquebisbe de Narbona, que era la maxima autoritat relitgiosa que quedava del gots, van fugir. La ciutat de narbona va caure en 720 i els seus defensors aniquilats.  En poques setmanes, els àrabs, van fer seves, Besiers, Lodeva, Agde i Magalona; mentre que Nimes va resistir. Al final al 725 van caure amans àrabs els comtats de Carcassona, Rhedae i Nimes.

Escrito por tonipont el 19/04/2006 18:36 | Comentarios (0)