Miquel Gil, musica d'arrel valenciana.
Miquel Gil, musica d'arrel valenciana.
Quan escolte les cançons de Miquel Gil, en transporta a la meva infantesa, a les eres, al cant de batre. Els camperols valencians, sempre han cantat durant les seves tasques agrícoles, de la mateixa manera que ho fa Miquel Gil. Diuen els entesos que el seu estil te una clara vocació mediterrània i mestissa, serà així, però, per a mi és un cant d'arrel tradicional valencià.
Desprès de varies experiències musicals, amb Al Tall, primer, i, desprès amb Terminal Sur, en el 1997 va editar un CD, en castella, anomenat “Buscando tu olor”, on destaca la cançó “Desesperao”. Aquesta cançó va estar durant deu setmanes en top-10 de la llista etnica de “The weekly Nationally Syndicated Radio Program” als Estats Units en 1999, i incloïda en el recopilatori “A mediterranean Odissey” (Putumayo). Desprès ha colaborat en el CD “Bob Dylan revisado” amb un aversio llatina de “Gotta serve somebody”. Amb “Vecino molesto” participà en el CD “Sentir la Ciutat”, i el disc “Cavall de fic” de Mª del Mar Bonet, en la canço “La ploma de perdiu”.
En 2002 edita “Orgànic”, on musica poemes de Joan Barceló, Antoni Fornés, Ramon Guillem, Isidre Martínez, Anna Montero, Ramon Ramon, Teresa pasqual, Josep Piera i Enric Cassasas. “Organic” va ser premiat com el millor dics en català l'any 2002. En el 2005 treu al mercat el CD “Kata”, aqui ha musicat poemes de Vicent Andrés Estellés. Manel Rodríguez Catelló i Jaume Perez Montaner. Auqt disc ha estat elegit com el millor disc de folk de 205 per la revista musical Enderrock.
Miquel Gil, ha recuperat una forma de cantar, amb fondes arrels en la terra valenciana. Una forma de cantar, que els valencians duguem dins del subconscient, una forma de cantar que ompli l'anima.
